Llegeixo amb estupor el biaix que s'està realitzant per part de la judicatura i els mitjans de comunicació espanyols de la inhibició del govern espanyol en la defensa del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Encara que aquesta abstenció és únicament parcial, l'esperit de la decisió del Ministeri de Justícia ve a resoldre una cosa que és òbvia per a qualsevol persona mínimament assenyada: de les demandes rebudes per Llarena que tenen a veure amb declaracions públiques que ha fet se n'ha de defensar ell, amb els seus diners; i el pagament de les costes no ha de sortir de l'erari públic.

Tot té el seu origen en la demanda civil presentada a Brussel·les pel president Puigdemont i els consellers a l'exili contra Llarena després que el magistrat es pronunciés sobre el procés i els seus responsables el mes de febrer passat a Oviedo. El seu posicionament públic sobre si hi ha o no presos polítics podria atemptar contra la seva imparcialitat segons el parer dels demandants. El jutge belga ha citat Llarena per al dia 4 a Brussel·les i la defensa costa diners, segurament uns quants milers d'euros. Per què la hi hem de pagar entre tots si el demandat ho és a títol individual i no es trobaria en aquesta situació si no hagués volgut esplaiar-se públicament d'un assumpte que no podia?

Però, ja em perdonaran, el més divertit de tot és que des del Tribunal Suprem i des de la judicatura s'al·lega indefensió i que el govern espanyol ha abandonat Llarena a la seva sort a Bèlgica. Indefensió? Home, cal ser més prudent amb les paraules. Perquè, si parlem d'indefensió, el jutge Llarena pot posar-se a la cua, a molta distància, dels presos polítics catalans amb qui s'ha dut a terme una barbàrie sense parió en la judicatura a partir d'un relat inconsistent, que desvirtua el que va succeir a Catalunya i que només busca que l'independentisme escarmenti perquè oblidi els seus projectes durant una generació.

El jutge Llarena no està indefens ni ha quedat abandonat a la seva sort a Brussel·les. Tot és molt més senzill: no tingui por, senyor Llarena, si té raó, la justícia belga la hi donarà i la demanda serà rebutjada. Una cosa que, d'altra banda, hauria de satisfer qualsevol jutge.