Que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, té al cap aïllar l'independentisme català a hores d'ara no és que sigui un rumor sinó que ja és una realitat. Quins han estat els seus primers moviments de la legislatura? Una ronda de contactes amb totes les formacions polítiques de les quals ha exclòs explícitament l'independentisme català i indicacions als seus col·laboradors per acordar la composició de la Mesa del Congrés també aïllant els mateixos. No són gestos fútils sobretot si es té en compte que, per exemple, Esquerra Republicana té 15 escons i va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya i la seva participació en la legislatura hauria de ser important si Sánchez no vol haver d'arribar a acords amb Ciutadans.

Però Sánchez, que diu sentir-se escaldat de les relacions amb els independentistes en l'anterior legislatura, no vol lligams i explica que els vots de l'independentisme ja els arribarà a tenir en un moment o altre "per necessitat o per baralles entre ells". Certament, la política és ben curiosa i que Sánchez actuï així just la setmana en què necessita que els independentistes li votin la candidatura de Miquel Iceta al Parlament com a senador autonòmic per acabar sent president del Senat és, si més no, sorprenent. Té fins i tot alguna cosa de masoquista, a menys que no hagi situat al centre del debat Iceta, que no tenia paper en aquesta campanya municipal, sense saber del cert com acabaria la seva candidatura a la Cambra Alta. Coneixent Sánchez res no és descartable, ni tan sols que hagi volgut cremar-lo. El president del govern espanyol en funcions mai no deixa de tenir obertes totes les opcions i potser val la pena recordar que encara que inicialment li va donar suport més que ningú, Iceta també va tenir les seves flaqueses: es va alinear amb l'expresidenta andalusa Susana Díaz.

El cert és que la candidatura al Senat se li està fent molt costeruda al primer secretari del PSC ja que cada dia que passa ERC i JxCAT tenen més difícil  d'explicar a les seves bases una cosa que haguessin pogut tallar d'arrel al minut u apel·lant a la cortesia parlamentària que ha permès fins ara que cada grup triés com a senador autonòmic qui volgués dins de la quota que té. Però explicar això a hores d'ara és prou impossible per dos motius: ningú no identifica tant el PSC en l'aprovació del 155 com Miquel Iceta i, en segon lloc, el dirigent del PSC ha anat descartant un després de l'altre tots els suggeriments que se li han fet des de l'independentisme per facilitar-li l'acta de senador. A hores d'ara, és obvi que donar-li el càrrec de franc és molt més difícil. I el rellotge continua corrent i la votació al Parlament és aquest dijous. Gairebé sembla un homenatge a l'actriu traspassada aquest dilluns, Doris Day, i una de les cançons que va fer cèlebre a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock L'home que sabia massa i que porta per títol Què serà, serà..