La nit electoral ens deixa cinc idees força: Pedro Sánchez és, es miri per on es miri, el gran guanyador de la jornada. Podrà continuar a la Moncloa i té mans lliures a dreta i esquerra de l'arc parlamentari, podent escollir quina aliança li interessa més: la sempre negada amb Ciutadans o bé un acord amb Podemos -que baixa sensiblement- i els independentistes. Els necessitarà si opta per la segona opció encara que no a tots: en tindria prou amb un acord parlamentari amb ERC i el PNB. És obvi que Sánchez va encertar convocant eleccions i encara que en política res no és definitiu té per davant una legislatura molt més tranquil·la que la que va fer fer explotar el mes de febrer passat. Les possibilitats que pugui tirar endavant un govern en solitari són molt altes.

Segon. La dreta ha quedat trinxada en aquests comicis. José María Aznar ha perdut una gran batalla, torna al sarcòfag i qui sap si definitivament la guerra pel control de la dreta es farà sense el seu concurs. El PP, que tenia 137 escons, perd més diputats dels que reté. Així, es queda amb 65 diputats i se li'n van 72 parlamentaris; una cosa molt similar passa amb els vots que es deixa pel camí. Mai la formació conservadora de Manuel Fraga, Aznar i Mariano Rajoy no havia descendit a les tenebres d'un abisme tan profund. Caldrà veure com esquiva Pablo Casado una desfeta d'aquesta naturalesa ja que té massa enemics esperant-lo a la cantonada, començant per l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o el gallec Núñez Feijóo. Encara que Cs ha tingut uns resultats més que acceptables no serveixen per a cap dels dos principals objectius: desbancar definitivament el PP o formar un govern de les dretes. El segon objectiu és impossible i el primer el té a l'abast... sempre que no pacti amb el PSOE.

Tercer. La victòria de Esquerra Republicana a Catalunya és clara i contundent: guanya en vots i en escons i amb aquest resultat aconsegueix una fita que no s'havia produït des de la República. La batalla per l'hegemonia amb Junts per Catalunya s'inclina clarament a favor dels republicans, que els avancen a les quatre províncies i els doblen en vots i escons. Un triomf inapel·lable de l'estratègia d'Oriol Junqueras, que amb mà de ferro ha imposat la moderació com l'eix polític central de la formació. L'independentisme té en el seu conjunt uns resultats acceptables: millora el de les espanyoles del 2016 però queda lluny de les catalanes del 21-D. Una dada a tenir en compte és que tots els presos polítics que s'han presentat a les eleccions han obtingut la seva acta: Junqueras (ERC), Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés -els tres de JxCat- i Raül Romeva (ERC) al Senat.

Quart. Junts per Catalunya no ha obtingut els desastrosos resultats que li auguraven les enquestes però les seves xifres no són gens bones. El fet que només perdi un parlamentari maquilla els números però el 12% dels sufragis aconseguits haurien de fer saltar totes les alarmes a la formació, sobretot tenint per davant les eleccions municipals en tan sols quatre setmanes. Paga moltes coses, des de la seva divisió interna i la lluita caïnita pel poder a una absència d'estratègia a mitjà termini. Però també l'erràtic funcionament del Govern amb una presidència políticament difuminada i sense capacitat de lideratge que lluny de sumar aporta incertesa. És molt difícil que Quim Torra faci front als problemes que té per davant amb un equip tan feble al seu voltant.

I cinc. Les eleccions tenen una molt bona notícia i és que Vox obté 24 escons, una xifra respectable però molt inferior a la que havien vingut donant les enquestes. A més, li serviran per ben poc ja que els seus parlamentaris seran molt marginals. La por de la seva eclosió ha quedat, almenys momentàniament, ajornada. És molt cridaner que a Catalunya Vox i PP tinguin tan sols un escó cada un i Ciutadans només cinc, la qual cosa fa que sumats els tres partits només siguin set. Costaria trobar un lloc d'Espanya amb unes xifres tan baixes de parlamentaris de la dreta i la dreta extrema i que tan sols hagin sumat el 20% dels vots. Catalunya continua sent, per sort, diferent.