Com ja era previsible, que no lògic, la Fiscalia General de l'Estat ha decidit no presentar cap euroordre ni demanar cap ordre de detenció internacional contra la consellera Clara Ponsatí. Era previsible, perquè a diferència d'ocasions anteriors, els mitjans de comunicació que divulguen informació confidencial de la Moncloa havien tingut summa cura a no amplificar informativament el tema durant tot el cap de setmana. Així ha estat des que la mateixa Ponsatí va anunciar via Twitter dissabte passat que havia fixat la seva residència a Escòcia, abandonant el seu exili de Brussel·les, per retornar a fer classes a la Universitat de Saint Andrews. I no és lògic perquè l'actuació injusta i inhumana del jutge Pablo Llarena amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, als qui reté a les presons d'Estremera i Soto del Real, l'obligava, en justa correspondència, a actuar de la mateixa manera en l'àmbit internacional.

Però no ha estat així. La qual cosa és una bona notícia no només per a Ponsatí i per als membres del Govern exiliats a Brussel·les, començant pel president Carles Puigdemont i també per als consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. També ho és per posar en relleu davant de l'opinió pública espanyola i catalana com es pot armar una causa judicial amb acusacions tan greus com rebel·lió i sedició sense que això mateix pugui ser defensat davant dels tribunals d'altres països. Amb el Regne Unit, ja en són quatre: a més de Bèlgica, Dinamarca —a la capital de la qual, Copenhaguen, es va desplaçar Puigdemont— i Suïssa —que acull a Ginebra l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel—. La percepció que els líders independentistes acusats se'ls està sotmetent a un procés judicial a mida no fa sinó reforçar-se amb actituds com l'adoptada pel fiscal general de l'Estat.

L'Estat té un problema evident de credibilitat en tots els moviments judicials que està fent. En el pla exterior ja s'ha vist. I en el pla interior l'impacte de la interlocutòria del jutge Llarena prohibint al diputat Jordi Sànchez ser present al ple del Parlament que hauria de votar la seva investidura a la presidència de la Generalitat no ha fet sinó propagar l'efecte evident de violentar les lleis per impedir un parlamentari que no està privat dels seus drets que accedeixi a la més alta magistratura de Catalunya. Com ja va succeir en el cas de Puigdemont, la candidatura del qual va ser vetada pel Tribunal Constitucional, un dia els tribunals internacionals decidiran sobre l'actuació de la justícia espanyola. El cas de Sànchez va pel mateix camí. L'interrogant és com se les compondrà Llarena amb el diputat Jordi Turull, en llibertat des del passat 4 de desembre, després de passar més d'un mes a la presó d'Estremera. Serà el pla C de la investidura.