Dues hores. Dues tristes hores. Aquest ha estat tot el temps del qual ha disposat aquest dissabte la consellera Dolors Bassa per visitar la seva mare, de 87 anys, convalescent a l'hospital de Girona, on ha estat intervinguda quirúrgicament. El temps que li ha donat la Sala de Vacances del Tribunal Suprem per abandonar la presó de Puig de les Basses en la qual roman privada de llibertat ja fa 187 dies. La injustícia d'una causa processal que se sustenta a partir de relats que poc o res tenen a veure amb el que va succeir té, en aquest cas, un element cruel, inhumà, en la presó provisional que se'ls ha aplicat temeràriament als encausats. I que té, entre d'altres conseqüències, situacions tan extremes com aquesta.

Una mare malalta, una presó provisional, un comboi de diversos cotxes policials conduint la consellera de la presó a l'hospital són elements que permeten, si es vol, unes mesures molt més folgades que dues miserables hores. Sobretot perquè és clar que la consellera Bassa va optar ja en el seu moment, per raons familiars fonamentalment, per assumir l'ingrés a la presó i no per l'exili com altres membres del Govern. Va anar a Brussel·les a finals d'octubre de l'any passat i va tornar a Barcelona per comparèixer davant del Tribunal Suprem; va ser posada en llibertat al desembre i va tornar a ingressar a la presó al març, un temps més que suficient per fixar la seva residència en un altre país si hagués volgut i tampoc no ho va fer. També és sobrer el comentari en què es justifica que tan sols sigui de dues hores: evitar que la sortida de la presó tingui un objectiu diferent a l'autoritzat.

Per què tanta crueltat afegida? Costa d'entendre si no s'analitza la globalitat de la situació. L'escarment que es pretén realitzar. Una Espanya unida i cohesionada al voltant del jutge Llarena per evitar que comparegui davant del jutge de Brussel·les que l'ha citat el dia 4 de setembre. Una classe política de PP i Cs, una judicatura i uns mitjans de comunicació clamant perquè sigui l'Estat qui es faci càrrec de la seva defensa per unes declaracions que no tenen res a veure directament amb la immunitat de la jurisdicció espanyola. I que pagui l'advocat que es contracti a Bèlgica.

Bassa i Llarena. Dues cares d'una mateixa moneda. Qui és l'indefens?