Desconec com haurà encaixat la Casa del Rei les audiències del discurs de Nadal de Felip VI, però perdre el 30% de l'audiència entre el 24 de desembre del 2014 i la mateixa data d'aquest any, amb les principals cadenes connectant amb l'esdeveniment, no és cap anècdota. Reflecteix els canvis en la societat espanyola i un allunyament de la institució en les seves intervencions públiques, en les quals els problemes socials i territorials són inexistents o amb un enfocament molt allunyat de la realitat. Les dades del seguiment del discurs encara criden més l'atenció si es comparen amb el canvi de segle: el seu pare, el rei Joan Carles I, va assolir el 87,2% de quota l'any 2000 i un total de 9,1 milions d'espectadors.

És cert que en aquell temps la princesa Corina era una gran desconeguda per als espanyols i tot el serial dels elefants i les caceres del Monarca no havia succeït. Aquest any, un total de 5,8 milions d'espectadors han seguit el discurs de Felip VI, emès per 25 cadenes de televisió espanyoles i autonòmiques. Entre totes, un 57,6 de quota, uns 30 punts menys que l'any 2000. Per comunitats, entre les que menys el van seguir hi ha Catalunya i Euskadi, una cosa que no crida l'atenció si tenim en compte l'històric de les diferents emissions, però que ha baixat fins un 41% i 31% respectivament. Tampoc no és tan estrany que sigui així, ja que les severes advertències als catalans i als seus representants legals que promouen el referèndum d'independència per al setembre del 2017 han causat un gran enuig en un sector de la societat catalana. La dada de tan sols 16.000 espectadors a la cadena autonòmica de la CCMA dedicada a la informació, el 3/24, justifica que hagi deixat el primer canal de TV3.

Potser un dels errors de la Monarquia aquests últims anys, en els quals el seu desinterès per la societat catalana ha anat creixent, és no haver sabut trobar un carril per circular diferent del del Govern espanyol de torn. El PP ha guanyat clarament aquesta batalla, i en aquests moments la política espanyola, excepte Podemos, repeteix un mateix discurs que bàsicament es resumeix a anar dient que els catalans han d'acatar les lleis i que si no actuaran els tribunals. Però el que és cert és que amb aquesta música ratllada les dues realitats, Catalunya i Espanya, cada dia estan més allunyades i un 85% de la ciutadania catalana reclama un referèndum d'independència. I això no canviarà.