Hi ha vegades en què sembla que a l'Estat espanyol no li importa posar-se vermell i passar per sobre de qualsevol obstacle per aconseguir els seus objectius. Aquest dimarts hem viscut diversos episodis que, posats un al costat de l'altre, acaben afectant drets fonamentals dels presos polítics, el legítim dret de defensa processal, la vulneració de la igualtat d'oportunitats en un debat electoral i la intervenció del govern de Pedro Sánchez a través del Ministeri de l'Interior entrant directament a rematar utilitzant de forma peregrina els horaris dins de la presó i l'afectació que podia suposar per al seu normal funcionament. Potser s'ha tingut en compte, per exemple, com afectaven al normal funcionament d'un centre penitenciari les sessions maratonianes del principi del judici al Tribunal Suprem en què els presos s'aixecaven a les cinc del matí i arribaven quan tots els reclusos eren a les seves cel·les i no podien ni sopar?

Tant al judici al Tribunal Suprem com amb la privació dels drets de presos i exiliats l'Estat ha decidit posar una marxa més. El jutge Manuel Marchena, que ja fa uns dies que gasta un humor i un to bastant diferents al de les primeres sessions, va tenir diverses topades amb diferents testimonis. Va xocar progressivament amb Ramon Font, portaveu d'Escoles Obertes; la filòsofa i assagista Marina Garcés, l'advocat Lluís Matamala i el regidor de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona. També se les va tenir amb l'advocat Benet Salellas, en un moment que el lletrat de la defensa de Cuixart inquiria sobre el diferent tracte que estava proporcionant el tribunal als testimonis de la defensa a l'hora d'explicar-se sense condicions, a diferència de la benevolència que va tenir amb els testimonis de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Marchena va concloure una simple resposta de Salellas dient que "no hi havia més preguntes" amb un abrupte "molt millor". El professor Joan Queralt, sempre alerta davant qualsevol incident que succeeix al judici, no va poder ser més clar i contundent: "Per una cosa similar el TEDH -Tribunal Europeu de Drets Humans- va anul·lar la condemna contra Otegi".

Mentre això passava al Suprem, on els jutges fins i tot s'esplaien sentint-se ofesos perquè les defenses defensen com millor els sembla els seus patrocinats, la Junta Electoral Central i el govern de Pedro Sánchez feien de les seves impedint la participació primer d'Oriol Junqueras al debat en TV3 dels caps de llista al Parlament Europeu i més tard de Toni Comín i Clara Ponsatí per no ser físicament presents als estudis. Només faltava afegir, per ser detinguts. La vulneració dels drets dels aspirants és tan flagrant i injusta per part de l'administració que el debat no hagués hagut de celebrar-se. Sobretot perquè en el cas de Junqueras no ha participat perquè a Institucions Penitenciàries no li ha donat la reial gana.

Si Mariano Rajoy va fer fortuna arran d'un titular de diari que parlava de la pluja de milions a Catalunya que mai no van arribar, Pedro Sánchez no li resta a la saga amb l'allau de picades d'ull als independentistes. Tant és així que a Iceta comença a fer cara d'aspirant frustrat a president del Senat si no canvien molt les coses.