Després de cinc dies de judici, brillants exposicions diverses de la Fiscalia i de la defensa, al·legats dels acusats -Mas, Ortega i Rigau- molt ben raonats i exposats, i moments de tensió entre el president del TSJC, el fiscal i els acusats, la principal conclusió a la qual es pot arribar és que el que dilluns al matí va començar com el judici del 9-N divendres a la tarda va acabar com el judici al 9-N. I no és menor el matís, ja que el tribunal que haurà d'emetre una sentència està assegut sobre un polvorí: el diari La Razón ja ha avançat una decisió condemnatòria del TSJC per unanimitat dels tres magistrats, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha arribat a considerar el judici com una farsa i un teatre.

El cert és que cap de les posicions preestablertes des de dilluns no s'ha modificat: ni la del fiscal demanant penes d'inhabilitació de deu anys per als tres processats ni la defensa, que ha demanat l'absolució. Per als que no som juristes i creiem que els catalans tenen dret a votar en referèndum sobre el futur polític ni hi havia ni hi ha base per a l'acusació i encara menys n'hi ha per a la condemna. Per als que som analistes polítics i vam seguir molt atentament aquell 9-N i el pronunciament inicial dels fiscals del TSJC concloent per unanimitat que no hi havia hagut delicte, la situació està meridianament clara. I per als que, com a observadors, hem seguit el desenvolupament del judici, la defensa ha argumentat sòlidament la inexistència de cap delicte.

En qualsevol cas, aquest judici tindrà una segona part al Tribunal Suprem al qual el portaran indistintament qualsevol de les dues parts i el final d'una hipotètica sentència condemnatòria es resoldrà en els tribunals europeus.

Dues últimes reflexions: l'Estat espanyol ha donat mostres en els últims dies de la via coercitiva en aquest trànsit entre la non nata Operació Diàleg a la molt visible Operació Precinte. Les multes a l'ANC i Òmnium en aquests moments en són un exemple. Com ho són el desacomplexat discurs del govern espanyol i de les seves terminals plantejant l'article 155 de la Constitució, la recuperació de les competències dels Mossos d'Esquadra o d'Ensenyament i fins i tot un pas de rosca per part del Ministeri d'Hisenda, que té la clau financera de la Generalitat. També l'advertiment que Mariano Rajoy està preparat per activar una fase de més confrontació jurídica i política amb el Govern. I un interrogant: la reaparició política d'Artur Mas ha estat una performance passatgera o un avís per a navegants i a tots els que van creure que era veritat que havia anat a parar a la paperera de la història?