En aquell llarg interval entre les eleccions espanyoles del 20 de desembre de 2015 i el 30 d'octubre de 2016 en què Mariano Rajoy va sumar els vots del PSOE -previ assassinat polític de Pedro Sánchez per part d'un notable grup de dirigents i exdirigents protectors i protegits de Susana Díaz- per romandre quatre anys més al Palau de la Moncloa, es van fer moltes promeses. Ningú no sabia com havien d'acabar tants mesos de desacord polític i l'escàndol de la divulgació de les converses entre l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el destituït director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, va facilitar l'acord polític per crear una comissió d'investigació. El PP estava aïllat, Sánchez aspirava a la presidència i l'escàndol immediat del que llavors es va començar a conèixer com a "Operació Catalunya" anava augmentant.

Entre els diferents actors polítics o del món judicial, un estrany personatge ha pres vida pròpia durant aquests mesos: el comissari (avui ja excomissari) José Manuel Villarejo, l'home que el Ministeri de l'Interior va desplaçar a Barcelona per buscar informació, fils d'informació o suposicions d'informació per poder actuar contra el moviment independentista català en el seu conjunt i contra els seus líders en particular. És una peça clau, almenys, pel que calla i que podria posar en dubte moltes de les actuacions del Govern espanyol. Villarejo, d'altra banda, va presentar al desembre una sèrie de documents davant d'un jutjat andorrà que tenen a veure amb el comportament de l'Estat espanyol en el cas de la Banca Privada d'Andorra.

Estem parlant, per tant, d'un actor clau per explicar la guerra bruta de l'Estat contra l'independentisme català. Doncs bé, PSOE i PP han decidit que a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats, Villarejo no sigui citat. Com que amb la suma dels seus vots hi ha majoria parlamentària, la decisió avançada fàcilment pot acabar sent ferma. No deixa de ser cridanera la facilitat amb què el PSOE es plega una vegada i una altra a tots els desitjos del PP encara que acabin minant la seva credibilitat. I és un error pensar que les seves pobres expectatives electorals, com així s'assenyala en totes les enquestes, milloraran sense un perfil propi i clarament diferenciat de la dreta. Perquè per fer un paper així, sempre l'original sol ser millor que la còpia.