Encara que no és la primera vegada que ho fa, no per això cal fer cas omís de l'escandalosa facilitat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per traspassar als altres responsabilitats que li són pròpies, bé sigui al Govern de la Generalitat o altres administracions o també els més variats sectors de la ciutat cada vegada que té un conflicte. Si se segueixen les seves declaracions des que ocupa l'alcaldia, dels partits és responsabilitat que hagi estat incapaç de teixir la més mínima aliança per governar la ciutat amb una majoria política estable; dels grups municipals la seva ineptitud per aprovar any rere any els pressupostos al plenari; de Trias, Collboni i Bosch les cinc reprovacions que ha patit, una cosa que no havia succeït mai; de Pedro Sánchez el desastre en els lloguers de Barcelona; de la Generalitat i del conseller de Sostenibilitat, Damià Calvet, el conflicte del taxi; i fins i tot dels membres del Govern empresonats no la seva presó però sí l'aprovació de la DUI per por que se'ls acusés de traïdors.

Amb un balanç molt pobre de gestió durant aquests últims quatre anys -no arriben a tres de cada deu barcelonins els que li atorguen la seva confiança, segons l'enquesta de Feedback per a ElNacional.cat- l'estratègia de Colau és clara a la campanya que s'iniciarà aquest divendres: passar de puntetes sobre la gestió realitzada, obrir carpetes sota la fórmula de noves promeses que no ha estat capaç de resoldre i que van des del tramvia a l'habitatge, i expandir la responsabilitat d'àrees de govern a què no ha donat resposta per incapacitat o per falta d'acords.

En l'enquesta que publicàvem divendres passat els barcelonins suspenien la gestió municipal en àrees tan diferents com el funcionament del carril bici, la neteja de la ciutat, la circulació i el trànsit, la seguretat ciutadana, el control de l'incivisme i de la prostitució a la via pública, l'ocupació il·legal de l'habitatge, el control i regulació del top manta i els preus de l'habitatge. Curiosament, de les cinc àrees en les quals aprova, en dos està en contra: el turisme a Barcelona i la disponibilitat i qualitat de l'aigua, un servei sobre el qual algun dia haurà d'explicar-nos la seva obsessió per acabar amb un model de col·laboració públic-privat d'èxit i que acabarà sent més car per als barcelonins amb un servei igual o pitjor.

Especialment cridaner és el suspens que els votants del PSC i els comuns -també la dreta- atorguen a la gestió en matèria de seguretat ciutadana. Només era qüestió de temps que Colau culpés la Generalitat i la conselleria d'Interior i al seu titular, Miquel Buch, de deixadesa de funcions per interès electoral i acusés els Mossos de no personar-se en diversos operatius policials conjunts a la ciutat. Obviant, és clar, les seves discrepàncies permanents amb la Guàrdia urbana, la pràctica desaparició dels agents dels carrers i una sèrie de decisions errònies que no han ajudat a orientar una de les polítiques bàsiques de qualsevol ciutat. Colau va haver de rectificar hores més tard i desmentir les seves pròpies acusacions als Mossos. Incompetència per a uns i mala fe per a d'altres. Però, sobretot, un llast per al bon funcionament de Barcelona.