Amb el barcelonisme encara enfonsat i postrat en el seu particular llit del dolor per la vergonyosa eliminació de l'equip en les semifinals de la Champions dimarts passat, directiva, entrenador i jugadors es retrobaran aquest diumenge a la tarda amb l'afició en unes condicions impensables quan es van acomiadar del Camp Nou el passat 1 de maig després de guanyar 3-0 el Liverpool. El 4-0 d'Anfield tanca una etapa, i encara que està pendent la Copa del Rei del proper 25 de maig, el balanç no canviarà: s'ha perdut una oportunitat única per guanyar la Champions, que era el primer objectiu d'aquesta temporada, i el que ara necessita el club és alguna cosa més que posar un pedaç per sortir del pas i ha d'abordar tota una revolució.

Encara que la directiva calla i l'entrenador Ernesto Valverde diu que se sent amb força per continuar en el club i fer valer el contracte que va renovar el mes de febrer passat per una temporada i una altra d'opcional, és un secret a veus als passadissos del club que això no serà així. Si després de la final de Copa no dimiteix, la intenció de la directiva és cessar-lo. Dues temporades seguides eliminats per la Roma i Liverpool després de còmodes victòries en el primer partit a casa per 4-1 i 3-0 demostren, si més no, que l'equip és incapaç d'abordar els grans compromisos i preparar-los com toca. El rostre desencaixat de Valverde a Anfield i a Roma se semblava massa al d'Unai Emery, l'entrenador del París Saint Germain que el 2017 va viatjar a Barcelona amb un 4-0 i va perdre per 6-1 al Camp Nou.

Encara que el balanç de Valverde no pot ser titllat de negatiu ni de bon tros, ja que ha guanyat dues Lligues en dues temporades i va aconseguir un doblet en la primera i pot aconseguir-lo també aquest any, les dues desfetes a la Champions fan que la confiança que pugui arribar a aconseguir en el Barça estigui molt lluny del mínim possible. Encara que les eleccions no estan previstes fins al 2021 i Bartomeu no s'hi podrà presentar, és obvi que els fonaments del club sempre trontollen amb fracassos esportius com el d'aquesta setmana.

La pròxima podria ser l'última si la comunió entre directiva i aficionats no es restableix i això necessita, en primer lloc, un nou entrenador, diversos fitxatges, rejoveniment de la plantilla i sortida d'algunes de les estrelles que ja no aporten tant com en temporades anteriors. Tota una revolució per a una directiva que prefereix passar per timorata que per atrevida i audaç.