El més tremebund de les declaracions del president del Grup Prisa, Juan Luis Cebrián, en l'entrevista que ha publicat al diari El Mundo la seva col·laboradora Cayetana Álvarez de Toledo, és la comparació que fa entre Artur Mas i Iñaki Urdangarin a l'hora de justificar perquè l'expresident de la Generalitat pot acabar també a presó pel 9-N i la frivolitat amb què aborda un hipotètic enviament de la Guàrdia Civil a Catalunya per impedir que es dugui a terme un referèndum. Unes paraules que coincideixen en el temps amb altres de l'exvicepresident del govern socialista Alfonso Guerra, recomanant al president del Govern espanyol actual, Mariano Rajoy, que suspengui sense pensar-s'ho més l'autonomia catalana, i que posen en relleu el desori d'una determinada esquerra, que ha perdut qualsevol perspectiva més o menys real del que està succeint a Catalunya i que supedita a l'ús de la força qualsevol solució.

Cebrián i Guerra no són uns qualssevol a l'entramat mediàtic i polític espanyol. El primer conserva una plataforma important com El País, que aquests dies ha envestit amb força primer –diumenge– amb una presumpta oferta del Govern espanyol a Carles Puigdemont que s'ha revelat falsa i, segon, i per no desdir-se, assegurant –dilluns– que la Generalitat acceptava de negociar-la. El castell de cartes no va fer falta que el tirés per terra el Govern, ja que va caure sol. Primer va ser Xavier García Albiol qui, per picabaralles internes amb el delegat del Govern, Enric Millo, va negar qualsevol diàleg, negociació o proposta i després va rematar a pler Rajoy, des de Granada, a la tarda, assegurant que només es podia parlar d'infraestructures, inversions o serveis socials. I Alfonso Guerra formalment no mana, però ai de qui no segueixi els seus consells en la família socialista, i, sobretot, al sud d'Espanya.

No deixa de cridar l'atenció que hagi estat un govern del Partit Popular el que ha harmonitzat un discurs contra Catalunya que cada vegada és més monolític i emergeix amb menys fissures. Es podrà argumentar que Catalunya és molt diversa i és cert. Però també és veritat que la visió de Cebrián sobre el que caldria fer a Catalunya amb Mas i la Guàrdia Civil dista molt de poder ser considerat un corrent social majoritari. Ara bé: ni que sigui a títol d'inventari caldrà reflectir com el PSOE i les seves terminals mediàtiques han fet seu un llenguatge que moltes vegades el PP només formula en la intimitat. Allà on fins i tot un pot dir que parla en català.