L'entrada en escena del Tribunal de Comptes en el procés català no és gratuïta i respon sobretot al desig de l'Estat d'obrir una nova fase psicològica en les seves relacions amb l'independentisme català, pensada perquè la por faci inviable el referèndum. Així, el Tribunal de Comptes -un organisme que té per objecte fiscalitzar el sector públic- acaba completant l'arsenal jurídic del Govern espanyol: Fiscalia, tribunals ordinaris de justícia (del TSJC al Suprem) i Tribunal Constitucional. El primer encàrrec al Tribunal de Comptes és trobar la manera perquè Mas, Homs, Ortega i Rigau tornin els més de cinc milions d'euros que va costar el 9-N del seu patrimoni personal. Per més sorprenent que pugui semblar i després que en la fase prèvia del judici del 9-N la fiscalia descartés el delicte de malversació de fons públics, ara hi ha la voluntat de recuperar-lo per una via diferent i excepcional.

El Govern espanyol i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría creuen que el Govern pot quedar paralitzat davant d'una estratègia d'aquesta naturalesa. La pròxima serà la titular de Governació, que ha tret a concurs paperetes i sobres per al referèndum, encara que específicament es digui que són per a qualsevol consulta electoral. I després vindran altres membres del Govern. Costaria trobar una situació similar a la que el Govern espanyol vol traçar amb el referèndum català. Perduda la campanya del diàleg, desaprofitada la de la seducció i construïda tota l'estratègia a partir de la por i les amenaces cada vegada més exagerades, Rajoy corre un risc seriós: que res no s'aturi i l'independentisme porti el referèndum de l'1 d'octubre fins al final. Aquesta és la hipòtesi més probable, tant si li agrada com si no al Govern espanyol. Tota la informació veraç va en aquesta direcció. I quan ho comprovin, com en altres ocasions, serà massa tard.