La fiscal en cap de Barcelona, Anna Magaldi, ha fet saber a través del Ministeri Públic que, després de revisar les imatges de l'incident que va denunciar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en l'última jornada del judici del 9-N a l'expresident Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, desistia de denunciar el jove que l'havia increpat. Segons la Fiscalia, la seva conclusió és que l'incident no va tenir rellevància penal. Vint dies després que protagonitzés una inusual conferència de premsa en la qual va assenyalar que havia temut per la seva integritat física i d'assegurar que "no havia vist mai reflectit en la mirada l'odi que es desprenia aquell jove" i que no podria oblidar-la mai, Magaldi ha donat l'incident per arxivat. Almenys, en la seva fase judicial.

L'enrenou que van protagonitzar les declaracions de Magaldi mereixien alguna cosa més que un pas enrere de la fiscal Magaldi. Sobretot perquè la seva denúncia pública fins i tot va motivar un comunicat de la Fiscalia General de l'Estat expressant la solidaritat amb la fiscal per uns incidents que, si són els que es van veure a la televisió, són habituals en més d'un judici, i si hi va haver alguna cosa més, cap dels policies de servei aquell dia no ho ha pogut corroborar, per més que la Conselleria d'Interior va dir haver-hi obert una investigació. La idea d'una Catalunya violenta i intolerant res té a veure amb la realitat i és bo que quan una persona tan rellevant com la fiscal Magaldi duu a terme una denúncia pública que es propaga ràpidament per tot arreu s'arribi fins al final i se sàpiga tota la veritat.

Entre altres coses, perquè gent de bona fe pot arribar a pensar que certament hi ha una actitud de violència en la societat catalana. El català violent fabricat al laboratori de Mayor Oreja i els seus pupils bascos -quina pena que allà també hi hagi algú que ha arribat a ser lehendakari del govern basc i que ara propaga als quatre vents que ha vist a Catalunya la fractura després d'unes hores a Barcelona- no és una altra cosa una idea per barrejar violència i independentisme. De res serveix que el món el vegi com un moviment sobretot pacífic. Aquí es tracta del fet que el relat aguanti i pugui ser propagat. Com? Amb propaganda, perquè la informació, com tothom sap, és una altra cosa.