La sobreactuació que s'està produint a Madrid arran de la conferència que pronunciaran dilluns el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva està desbordant la lògica del sentit comú per endinsar-se al fosc món de la injustificada agressivitat dialèctica, les paraules malsonants, les desqualificacions innecessàries i, finalment, la contraprogramació. Encara que es tracta tan sols d'una conferència que pretén ser un acte públic que deixi constància de l'última oferta a l'Estat per pactar el referèndum del proper mes de setembre, la negativa a cedir una sala al Senat com va sol·licitar el president de la Generalitat i la posterior pallissa política i mediàtica en què s'ha vist immersa l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, per haver facilitat un auditori municipal han estat tan sols els primers passos d'una batalla descarnada per presentar la conferència com una provocació.

Com es pot defensar alhora el diàleg i impedir per tots els mitjans al teu abast el legítim dret del Govern a expressar-se? Des de quan manifestar on sigui el que pensa una majoria del Parlament i fer-ho d'una manera pacífica pot ser considerat un acte il·legal, com extemporàniament va declarar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes? No s'hi val, presidenta Cifuentes, embolicar-se amb la bandera espanyola quan la Guàrdia Civil en dues ocasions l'ha vinculat amb el finançament irregular del PP. Cal exigir el Govern espanyol que desactivi el clima guerracivilista que està creant arran de la conferència, impropi d'un partit que té la responsabilitat de governar la quarta economia de la zona euro, la cinquena de la Unió Europea i la catorzena del món pel seu Producte Interior Brut.

No ha passat òbviament a Londres cada vegada que, primer Alex Salmond i ara Nicola Sturgeon han anat a negociar la celebració d'un referèndum per a Escòcia. No s'ha intentat, com aquí, primer escalfar artificialment l'acte i després provar de boicotejar algunes assistències. Una cosa és que la Falange hagi convocat una manifestació contra la conferència de Puigdemont amb cartells en què apareixen a més del president, Pablo Iglesias i Carmena. Serà un problema de seguretat i només es pot esperar que les forces de seguretat planifiquin el dispositiu necessari per impedir repeticions d'actes vandàlics com el de la Llibreria Blanquerna el 2013. I una altra de molt diferent és la exhibició d'actes contra la conferència que s'inicien avui a Madrid començant per un del PP. Tothom és molt lliure de fer el que vulgui però recorda massa les taules petitòries contra l'Estatut que generaven un alt grau d'excitació i de fervor a les files dels populars i que passat el temps es van convertir políticament en un gran llast i un gran error.

Potser també és que quan no es fa política amb majúscules, i una negociació és això, buscar una solució política a una necessitat social -mai no hauria tornat Tarradellas amb les lleis de l'època però es va forçar la legislació; ara és molt més fàcil- el que acaba succeint és que l'únic que s'acaba sabent fer és gestionar el dia a dia. O somiar amb un final que no és a l'horitzó, les eleccions autonòmiques.