"Vulnerar les lleis [espanyoles] només porta a tensions i enfrontaments estèrils que no resolen res". Amb aquestes paraules, dirigides a l'independentisme català, el rei Felip VI ha abordat en el seu discurs de Nadal, pronunciat aquest dissabte al vespre, l'envit del referèndum anunciat per al mes de setembre que ve, que ha compromès el Govern i que les forces polítiques i socials catalanes segueixen entossudides a negociar amb l'Estat abans de fer evident que l'únic camí per dur-lo a terme és l'unilateral.

El discurs del cap de l'Estat, temperat en la forma però immodificable en el fons, arriba, a més, en plena ofensiva judicial contra les autoritats passades i presents de l'independentisme català. És evident que Artur Mas i Carme Forcadell són, a la pràctica, per a l'Estat, dues cares de la mateixa moneda, i la justícia no és res més que una extensió de la política. De fet, de la no-política: a l'independentisme se'l combat als jutjats, demanant un màxim de 17 anys d'inhabilitació, no a les urnes, que és on la democràcia delimita la força de majories i minories.

Quatre anys de mobilitzacions de l'independentisme català sembla que no han deixat ni una mínima empremta en el llenguatge oficial que arriba des de Madrid i que ha reafirmat Felip VI, una circumstància que no deixa de contrastar amb aquest 85% de catalans que defensen obertament el referèndum.

Les paraules del Monarca en aquest discurs nadalenc han acabat sent una resposta massa pobra per al que ha succeït en la política catalana en aquest convuls temps de quatre anys. Un període en què l'independentisme de partit ha mantingut les seves pròpies afliccions internes però en què l'independentisme a peu de carrer no ha retrocedit, tot i que sí que ha expressat el seu mal humor. D'aquí les lectures equivocades sovint. Aquelles que proven de presentar com a passos enrere el que no són res més que moviments tàctics. L'error, en tot cas, és creure que llei, sentències i inhabilitacions resoldran el problema. Però això, tampoc no és nou.