El que va començar el Partit Popular ho ha acabat el Partit Socialista. El que va començar Mariano Rajoy ho ha acabat Pedro Sánchez. El que va començar la política ho acaba ara la justícia. El que van començar els mitjans de comunicació d'aquí i d'allà hostils fins al paroxisme amb l'independentisme ho conclou una freda nota de premsa de la Fiscalia General de l'Estat. El 155 de l'a por ellos en el seu vessant policial troba aquest divendres 2 de novembre el seu corol·lari en un desenraonat escrit de la Fiscalia General de l'Estat en què es posa negre sobre blanc en un relat irreal sobre els fets del 20 de setembre i el referèndum d'independència de l'1 d'octubre.

En total, més de 200 anys de presó contra els membres del Govern a la presó o en llibertat i que no han anat a l'exili, els líders socials d'Òmnium i de l'ANC, la Mesa del Parlament, molt significativament la seva expresidenta Carme Forcadell, i el major Josep Lluís Trapero i la cúpula policial del Departament d'Interior. Dels 25 anys de privació de llibertat demanats per al vicepresident Oriol Junqueras fins als 20 mesos per als membres de la Mesa, a excepció de Carme Forcadell, per a qui es demanen 17 anys. Un autèntic escàndol i tota una ignomínia.

La monarquia espanyola que va creure que veia en la situació catalana una palanca per consolidar la institució i el regnat de Felip VI ha aconseguit l'efecte contrari. Amb el seu discurs del 3 d'octubre va obrir en canal les institucions de l'Estat, l'ha situat en el nivell més baix de popularitat des de la transició —la suspenen un 80% dels catalans— i l'ha allunyat irremeiablement dels ciutadans que també havia de protegir. Avui la seva situació és insostenible a Catalunya, però també comença a ser-ho a Navarra, el País Basc i, en menor mesura, a Astúries. El Govern i l'Ajuntament de Barcelona ho han reprovat en una iniciativa que s'estendrà les pròximes setmanes per múltiples ajuntaments catalans. El mateix intentarà Esquerra Unida a Espanya en una iniciativa política inusual fins aleshores a l'Estat.

Els escrits de la fiscalia no han estat una sorpresa per a ningú, ja que havien estat convenientment filtrats les últimes hores. Dir que s'ha imposat la línia dura és gairebé una temeritat, ja que si la construcció del relat és falsa difícilment es podia esperar una altra cosa de les conclusions. Val més, per tant, no sentir-se enganyat: no estem parlant del que diu el Codi Penal i de les penes que preveu. És just a la inversa. Primer s'ha construït un relat que comporti molts anys de presó i només després s'han buscat si existien proves per poder-lo defensar. I quan no s'han trobat, com ja s'ha vist els últims mesos, s'ha tirat pel dret. Per cert, algú em podria explicar si és gaire normal que els advocats defensors demanin a través de les xarxes socials els escrits de la fiscalia als periodistes perquè ells no els tenien? O per què es condemna igual a set anys els consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila quan aquest últim va dimitir hores abans de la declaració d'independència del Parlament? O és que la proclamació d'independència no era delicte?

Com tampoc no ho ha estat el de l'Advocacia de l'Estat, que rebaixa una mica les penes però incorpora al seu escrit inicial de quan es va personar en la causa el de sedició. Perquè s'entengui: quan el mes de febrer ho va fer sota el govern del Partit Popular, l'explicació va ser que era per defensar que hi havia hagut malversació de diners públics. Vuit mesos després i sota un govern socialista ratifica la idea incial de malversació i incorpora la de sedició. Aquests són els fets. I mentre això passa, el Madrid polític i mediàtic crida que no ha incorporat també el delicte de rebel·lió, alhora que amaga que l'addició de sedició i malversació acaba sumant els mateixos anys de presó que la rebel·lió i que, en canvi, si només hi hagués rebel·lió el de malversació no seria acumulable. L'anomenat gest de Pedro Sánchez és això, fum. Per més que xisclin al Madrid oficial no tindran més raó.

Espanya s'afegeix així a una vergonya jurídica internacional sense que sembli que l'importa gaire. De fet, gens. Sense haver après res de la història. En defensa de la unitat en el passat s'han fet moltes atrocitats i ara la història es repeteix. També es repetirà el final: Espanya perdrà Catalunya mentre els seus governants es claven cops al pit i prefereixen tirar d'autoritarisme i no pas de diàleg. La molt digna reacció de tots els que avui són a la presó és el reflex de la pulsió que avui respira l'independentisme i les seves fronteres limítrofes. L'escarment per sobre de la justícia denigra qui la fa i enalteix qui la rep. Qui pensi que la reacció catalana serà de submissió i acatament, desconeix la pulsió exacta de la ciutadania.