Fins a l'explosió de la televisió i les xarxes socials com a veritables agents electorals, les campanyes es feien fonamentalment a partir dels mítings. L'assistència era el principal termòmetre de les expectatives electorals. Quantes campanyes han fet un gir a partir d'una assistència reiterada i massiva als actes electorals! Tot això avui ha passat al bagul dels records, fins a anar-nos-en a l'extrem contrari. Els partits escullen com a míting del dia aquell en el qual són mal rebuts per la posició política de la qual van al davant i el venen com un acte de llibertat i de valentia.

Després no tornaran en els quatre anys de legislatura, ni presentaran cap iniciativa parlamentària per a la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Tot és màrqueting electoral i ben jugat a la televisió i a les xarxes socials es propaga la idea que aquests polítics són uns verdaders colossos, quan en realitat la majoria de les vegades són uns incendiaris imprudents. Albert Rivera ha repetit aquest diumenge a Errenteria la jugada que va realitzar fa unes setmanes amb la seva visita a Altsasu, en un acte electoral en què els assistents més nombrosos eren agents de l'Ertzaintza o periodistes, ja que els simpatitzants no arribaven al centenar.

Allà puja a un escenari, parla de llibertat, denigra els independentistes, assegura que canviarà la llei electoral perquè els partits que no obtinguin el 3% a tot Espanya no puguin entrar al Congrés. També els recorda, en ocasions, que eliminarà el concert i la quota al País Basc. És clar que Cs és extraparlamentari al País Basc, però aquests vots perduts els recupera a la resta d'Espanya amb molta televisió i fortes campanyes a les xarxes socials.

Abans es feia política o, almenys, s'intentava; ara s'opta directament per l'antipolítica.

José Antich
Editorial El gall d'Albert Rivera José Antich