Fa poques setmanes, durant una trobada restringida però en la qual van participar el suficient nombre de persones perquè, amb el pas dels dies, el comentari s'hagi filtrat, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va deixar bocabadats els seus interlocutors, molt interessats en la renovació de Convergència: "Jo del que farà Convergència en sé poc; però tot això dels partits canviarà quan d'aquí a menys d'un any proclami la independència de Catalunya". Puigdemont ho ha dit posteriorment en, almenys, dues cites més. Explicant, de passada, que el seu paper haurà acabat arribat aquell moment. Un dels assistents a la reunió, en explicar-ho dies després i encara atordit pel comentari, no deixava d'expressar la seva preocupació de la següent manera: "Potser és una de les poques persones que s'ho creuen i s'ho està prenent seriosament, però n'hi haurà prou perquè li caiguin tots els dards de l'Estat".

Tan aviat he llegit aquest dimarts les informacions que avançaven a les 08:00 que s'estaven produint registres en diversos ajuntaments relacionats amb la corrupció i es titulava obertament pel consistori de Girona i per adjudicacions de l'època en què Carles Puigdemont era l'alcalde de la ciutat, he recordat aquella conversa. Molt més quan a aquella hora en què s'avançava la notícia només hi havia periodistes davant de la casa consistorial gironina. Els agents de la Guàrdia Civil hi van arribar cinc hores més tard, a les 13 hores, i van entrar discretament de paisà per una porta lateral.

Però, potser, això era el menys important. Les televisions amb seu a Madrid ja havien anunciat que la Guàrdia Civil havia entrat a fer un registre a l'ajuntament i fins i tot un diari important escrivia que "Puigdemont tampoc no es troba entre la dotzena de detinguts", ignorant que, com qualsevol diputat al Parlament, és un aforat i l'Estatut d'autonomia estableix al seu article 57 que els parlamentaris tenen immunitat durant el seu mandat als efectes concrets de no poder ser detinguts tret d'en cas de delicte flagrant. No era el cas, ja que els presumptes delictes eren uns contractes que ja havien estat reclamats el 2014 per l'Oficina Antifrau de Catalunya de l'avui famós Daniel de Alfonso i que feia anys que estaven penjats al web municipal.

No és exagerat pensar que l'operació de demolició de Puigdemont ja ha començat en forma d'un nou núvol tòxic de corrupció. Al Parlament, el PP ja ha demanat la seva compareixença abans del pròxim ple de la cambra catalana i Ciutadans ha sol·licitat la creació d'una comissió d'investigació parlamentària. I mentrestant, CDC formalitza aquest divendres la seva dissolució com a partit. Una altra casualitat.