En sobrepassar l'equador de la campanya electoral hi continua havent el suficient número d'indecisos per moure's amb cautela una vegada repassats els diferents sondejos que s'estan publicant. Entre el 20% i el 25% d'electors que no diuen què votaran, i que com ja va passar en les eleccions andaluses i prèviament en les catalanes van decidir la papereta en les hores prèvies a la jornada de votació, obliga necessàriament a la màxima cautela.
El PSOE serà amb seguretat primera força política. Però com governarà és la gran incògnita. En la primera setmana el seu electorat s'ha mobilitzat més que cap i se li han obert opcions de govern amb Ciutadans i amb l'independentisme. A les forces independentistes els costa sempre entrar més en unes eleccions espanyoles. Però, segurament, les conferències de premsa des de la presó de Soto del Real d'Oriol Junqueras i de Jordi Sànchez hauran tingut un efecte elèctric entre els seus respectius electorats. Igual que el míting en què ha pogut participar des de la presó Jordi Turull aquest dissabte i podrà fer el mateix aquest diumenge Josep Rull. L'impacte emocional de poder escoltar després de tant temps als presos polítics parlant del país que desitgen no és una qüestió menor.
Encara que Junqueras i Sànchez tenen en aquestes eleccions objectius diferents ―el primer guanyar-les, el segon aconseguir grup propi―, l'empenta d'ambdós hauria d'ajudar a un gran resultat de l'independentisme en espera que el Front Republicà de Fachin sigui capaç d'entrar al Congrés dels Diputats. L'independentisme es juga molt més del que sembla en aquestes eleccions, ja que no serà el mateix que sigui imprescindible per a la governació que un executiu entre PSOE i Ciutadans. I això encara està per decidir-se i dependrà del resultat a Catalunya. En uns comicis plens d'incerteses això sí que apareix com l'únic segur.