Es pot dir, encara que sigui de broma i tot sabent que no és un bon dia per fer-les després de la vergonyosa eliminació del Barça de la Champions, que el PSC no ha aconseguit dur el Senat a Barcelona però en canvi està a punt d'asseure a la presidència de la Cambra Alta el seu primer secretari, Miquel Iceta. El veterà polític socialista, que ja va tenir despatx a la Moncloa (1991-95) amb Narcís Serra de vicepresident del govern espanyol, ha aconseguit sortir-se'n de totes les baralles internes d'aquests anys a les files socialistes, que no han estat poques, i afermar-se al màxim càrrec en la direcció del PSC, que va aconseguir el 2014, des d'on ha dirigit l'organització amb puny de ferro i guant de seda. Successivament Iceta ha donat suport a Felipe González, Alfredo Pérez Rubalcaba, Pedro Sánchez, Susana Díaz i novament Pedro Sánchez. Cosa que demostra, si més no, una gran traça a l'hora d'alinear el màxim possible el PSC amb el PSOE.

Iceta serà el màxim càrrec institucional que ha tingut mai el PSC, i qualsevol altre representant d'un partit català, si els independentistes li ho faciliten. Per una decisió d'última hora, al càrrec hi accediria com a senador autonòmic, és a dir, després de l'elecció per part del Parlament on Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP tenen majoria. Si els tres partits hi votessin en contra, no seria escollit senador i, en conseqüència, la candidatura decauria. Les converses ja s'han iniciat, però no fructificaran fins que s'entri en la fase negociadora, cosa que encara no ha passat. En la precedència d'autoritats després dels reis i la seva família, el president del Senat només té al davant el president del govern espanyol i el del Congrés.

Encara que Iceta és un polític que es defineix com a federalista, una cosa que ningú no sap gaire bé què és, i també és el del 155, una cosa que tothom sap perfectament què és, té una oportunitat única per demostrar que el Senat pot ser més que una cambra baldera i transformar-se en una cambra territorial on l'ús de les llengües oficials, per exemple, hi sigui una cosa absolutament natural. Encara que Iceta és un polític d'un perfil descaradament unionista, en els últims temps això no ha estat suficient per a PP i Cs, que li han retret intervencions públiques sobre un hipotètic referèndum en un futur en funció de com evolucionés el vot a Catalunya. Fins i tot El Mundo publicava en conèixer-se la notícia que Sánchez feia un gest al nacionalisme en escollir Iceta, la qual cosa suposa desconèixer per complet la dinàmica política a Catalunya.

Als seus 58 anys, per primera vegada en la seva carrera política, pot jugar un paper rellevant en la política espanyola i demostrar si la seva voluntat declarada de forma insistent de fer de pont té algun recorregut. O com en el passat, si darrere de les paraules hi ha, com li retreuen molts, un eteri compromís de diàleg que mai no es materialitza en res.