Jordi Baiget (Balaguer, 30 de desembre de 1963) és conseller d'Empresa i Coneixement. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB, militant a Convergència des del 1996 i, per molts, un dels homes forts de l'expresident Artur Mas. Dins del partit, ha desenvolupat càrrecs de responsabilitat de tot i més. Sense oblidar-se mai del seu passat com a professor, ha publicat diversos estudis sobre el mercat laboral. Empresa i Coneixement. Ens trobem al seu despatx. Tot en ordre: fotografies dels anteriors consellers a l'entrada i fotografia de l'actual president al costat de la senyera. Em rep sense americana i no se la posa fins a l'última fotografia. Llueix una proximitat solemne. Parlem d'economia, inversions estrangeres, revolució 4.0, procés, referèndum, cohesió interna o referents... En un mandat "intens i il·lusionant".
Quin balanç fa d’aquest any i mig al capdavant de la conselleria d’Empresa i Coneixement?
Intens i il·lusionant. Ha coincidit amb els anys de canvi de cicle i amb el principi de recuperació. Alhora, hem tingut la sort d’acompanyar molts projectes empresarials i industrials en la seva consolidació.
Estem liderant àmbits de la indústria 4.0 i de la nova economia
En quina situació es troba actualment l’empresa catalana?
L’empresa catalana es troba en un moment interessant. Ha de consolidar el creixement i la recuperació econòmica amb més presència als mercats i amb més ocupació de qualitat. Però, de manera paral·lela, el món està canviant i les empreses s’han d’adaptar a aquesta nova manera de fer i produir.
Davant els canvis, és clau el posicionament...
Som optimistes perquè l’empresa catalana ha fet els deures i els segueix fent. Els deures són bàsicament obrir-se al món i, per a això, necessites tenir un producte competitiu. Estem liderant àmbits de la indústria 4.0 i de la nova economia. Com per exemple, la impressió 3D que és un dels elements més disruptius i s'ha desenvolupat en bona part a Catalunya. Això ens fa sentir esperançats de cara al futur.
Pot Catalunya liderar la quarta revolució industrial al sud d’Europa?
Tenim un entorn favorable: empreses que cada vegada s’obren més i són més dinàmiques i receptores. Però també centres de recerca, universitats més potents del que ens correspondria per població i pes econòmic i un teixit productiu diversificat i distribuït per tot el territori. Som capaços d'atreure i recuperar talent. Hi ha agències independents britàniques que situen Barcelona i el seu entorn com una de les cinc regions més dinàmiques del món per captar start-ups tecnològiques. Som la porta d’entrada de la comunicació i la logística a Europa i sovint també d’Àsia i l’Orient Pròxim. Tot això són factors de competitivitat que de cara al futur poden ajudar a situar Catalunya com a referent d’aquesta nova indústria 4.0 al sud d’Europa.
Les dades contradiuen els seus prejudicis ideològics
Per què discrepen la Conselleria d’Empresa i el Ministeri d’Economia a l’hora de comptabilitzar les inversions que es fan a Catalunya?
Es fan de metodologies diferents. El Ministeri té una comptabilitat basada en el moment en què es produeix la inversió. No miren la unitat productiva sinó la seu. Això dona més rellevància allà on hi ha la seu social que moltes vegades és a Madrid. Tampoc es regionalitzen moltes inversions que es fan en més d’una comunitat autònoma i que es podria saber exactament on tenen les plantes productives. De fet, el 28% de tota la inversió que hi ha a l’Estat no es regionalitza. També hi ha altres criteris: quan s’anuncia la inversió i on va de manera efectiva? L'important no és la disparitat de criteris sinó que tant si ho mirem amb la metodologia de l'Estat o qualsevol altra, la inversió a Catalunya va bé i té un comportament positiu.
La metodologia pot canviar el resultat...
A l’hora de calcular l’import global sí que influeix. La inversió d’acord amb les dades del Ministeri ha caigut un 1,2% respecte a l’any anterior. El 2015 va ser l’any rècord i el 2016 ha estat el segon millor any d'inversió exterior. Ara bé, ells mateixos recomanen mirar-ho per períodes. Si agafem el darrer quinquenni (2012-2016), amb dades sempre del Ministeri, la inversió estrangera directa ha crescut un 32,1% respecte als cinc anys precedents. Ells mateixos han hagut de reconèixer que no hi ha fuita d’inversió a Catalunya. Tot i que creiem que la metodologia és perfeccionable, surten uns bons resultats fins i tot amb la seva metodologia.
Tot i això, s’insisteix que el procés espanta la inversió estrangera... De fet, el president del Círculo de Empresarios, Javier Vega de Seoane, assegurava que “els empresaris fugen de Catalunya com de la pesta".
En el seu cas no hi ha una base racional com tampoc numèrica ni real. Hi ha una base ideològica d’estar en contra del procés. Contra determinats prejudicis ideològics, la raó no lluitarà però al final, la veritat sempre sobresortirà. I les dades contradiuen els seus prejudicis ideològics.
Del que estan més preocupats els inversors estrangers és de la inseguretat jurídica del govern espanyol
Tota moneda té dues cares. Quan aquest discurs no es veu reflectit en les dades, llavors s’assegura que la inversió estrangera no es creu el procés...
El que volen els inversors quan inverteixen fora del seu país és que hi hagi un retorn. És evident. Ara tenen moltes opcions i trien els llocs en funció de les perspectives, els mercats, els actius que els hi pot donar... La majoria d’inversions que vénen aquí trien en funció d’una bona relació qualitat-preu en tot. S’interessen per l'entorn, fan preguntes i les responem. I troben lògica la nostra resposta: la majoria de ciutadans d’aquest país volen decidir el seu futur i per això, es planteja un referèndum. Ja està. Els ho expliques, ho entenen i això no espanta. De fet, són alguns altres que estan espantats perquè la resposta sigui aquesta.
Fins a quin punt té a veure el context polític amb la inversió estrangera?
És important però li explicaré una anècdota. Quan vam anar a Londres a parlar amb fons d'inversió industrials que estaven interessats a venir a Catalunya, ens van preguntar pel procés. Però ens van dir que difícilment invertirien a Catalunya mentre formés part de l’Estat espanyol. Per què? Perquè van invertir i confiar en l’Estat espanyol i els van fallar en no garantir la seguretat jurídica de les seves inversions.
Un exemple.
Això va passar amb el cas de les primes de les energies renovables. Molta gent va confiar en el que deia el govern de l’Estat però van canviar les normes de joc a mitja partida. Per tant, la seguretat jurídica és important. De qui estan més preocupats els inversors estrangers és de la inseguretat jurídica del govern espanyol.
El paquet d'inversions s'ha vist que era un anunci no realista. Rajoy va venir aquí a fer el paripé
Vostè també entén el paquet d’inversions de Rajoy a Catalunya com a “realista, viable i verificable”?
El paquet d’inversions s’ha vist que era un anunci no realista. Malauradament, és verificable perquè menys d’una setmana després es presenten els pressupostos on es verifica que d’allò que s'havia promès res de res. Va venir aquí a fer el paripé. Ja hi estem acostumats. Em sembla una falta de respecte a la intel·ligència dels ciutadans d’aquest país prometre inversions del Corredor Mediterrani i després veure que les dotacions més grans són per al Corredor Mediterrani que va per Madrid. Això és un insult.
I el referèndum sí que és realista?
El referèndum és la voluntat majoritària de la gent d’aquest país. Estem governant amb uns principis, uns programes i uns compromisos que vam adquirir davant la ciutadania on dèiem que volíem tirar endavant aquest referèndum. Estem compromesos. Pel que fa a l’activitat productiva i de les empreses, no ens plantegem el referèndum com una finalitat. Ens el plantegem com un instrument per millorar el país, garantir el seu futur i donar més capacitat per a la creació de riquesa. Com podem competir en el món si no podem decidir quina és la política fiscal i energètica que fem? No podem gestionar infraestructures que són claus per a la competitivitat com són els aeroports i els ports. El referèndum forma part d’un procés que té com a objectiu donar aquells instruments tant als ciutadans com a les empreses d’aquest país per tenir un futur millor.
Està garantit que es farà?
Està garantit el compromís del govern a tirar-lo endavant.
No ens plantegem el referèndum com una finalitat
Tot i l'heterogènia implícita en Junts pel Sí, hi ha cohesió dins el govern?
Sí, som conscients de la tasca que tenim. Donar compliment a les propostes i a l’objectiu principal del mandat que és definir el futur de Catalunya com a nació i com a societat. Però, també governem i gestionem el dia a dia. Aquest govern va a l'una.
Es confia encara en una negociació real amb l’Estat?
Sempre s’ha dit que nosaltres tenim la porta oberta per dialogar amb l'Estat sobre el referèndum. Per determinar les preguntes, els percentatges o els calendaris.
Seria viable econòmicament una Catalunya independent?
S’ha estudiat i ningú no dubta de la viabilitat d'una Catalunya independent. Fins i tot, no ho dubten els que ho han estudiat des de fora sense la passió d'aquell que ho viu en el dia a dia. Li posaré un exemple: si ara estem progressant com ho estem fent amb una mà lligada per un dèficit fiscal que ens treu cada any 16.000 milions d’euros, com ho podríem fer si tinguéssim tots els diners al nostre abast? Ningú no ho dubta. El problema de la independència pels que hi estan en contra no és de viabilitat econòmica sinó altres variables.
Ningú no dubta de la viabilitat d'una Catalunya independent
Sí ningú ho dubta... Quina és exactament la percepció internacional del procés?
Estem parlant amb totes les multinacionals sobre projectes d’inversió de futur. Això vol dir que tenen confiança i estan interessats en el procés. Nosaltres els diem que volem fer aquest procés d’una manera pacífica, democràtica, legal... No volem sortir d’Europa ni de l’euro. Aquesta és la nostra carta de presentació. Aquestes empreses se sorprenen que a l'altra part no hi ha ningú que vulgui dialogar sobre el futur.
Està garantida la pertinença a la Unió Europea?
Tal com han anat les darreres reaccions sobre el Brèxit, Escòcia i les eleccions franceses... Crec que Europa actua amb un pragmatisme absolut. Davant d’una situació així, hi hauria una resposta adequada. Des del realisme, Catalunya continuaria sent membre de la Unió Europea.
A IESE assegurava que “A banda de bones paraules, no existeixen fets que contribueixin a millorar les possibilitats i la competitivitat exterior de Catalunya per part del Govern espanyol”. Què canviaria si Catalunya tingués plenes competències en matèria fiscal, energètica o en infraestructures?
Canviarien moltes coses. Amb la gestió de les taxes aeroportuàries, podríem fer unes taxes molt més competitives i adequades al volum de negoci que generen els aeroports catalans per atreure, sense cap problema, vols directes des de tot el món. En matèria de ports, tres quarts del mateix. Podríem dissenyar les nostres infraestructures i tindríem des de ja fa molt temps el Corredor Mediterrani que ens connectés directament a les mercaderies que produïm i que produeixin a tot el litoral i l’arc mediterrani cap a Europa. Tindríem un sistema fiscal més simple, àgil i competitiu així com un model energètic absolutament diferent del que ens imposa l’Estat espanyol. I sobretot, amb més confiança.
Catalunya continuaria sent membre de la Unió Europea
L’altre dia el conseller Comín deia que Catalunya hauria d’aspirar a ser la Finlàndia de la Salut... En matèria empresarial i de recerca i coneixement, té algun referent?
Afortunadament, Catalunya és referent en molts àmbits. Molts països d’Europa voldrien ser com Catalunya en matèria de salut. Els nostres referents són aquells que tenen millors pràctiques. Ens agradaria assemblar-nos a Alemanya en participació i governança. És a dir, una participació més directa dels sindicats en el govern de les empreses així com el govern de la FP o la promoció de polítiques que faciliten la formació continuada de tots els ciutadans. En matèria de recerca i especialment en innovació, ens agradaria tenir una orientació tan clara com tenen els Estats Units o Israel. I en oportunitats i protecció, ens agraden els països escandinaus.
I, per què no?
Tenim uns instruments i hem de ser el més eficients possible. Tenir les màximes prestacions amb menys impostos és impossible. Hi ha d’haver coherència amb tot. Si busquem el millor de cada país però no ens fixem en les seves altres realitats, llavors caiem en autèntics errors. Se’ns diu que la universitat hauria de ser gratuïta perquè a Alemanya és gratuïta però el que no se’ns diu és que allà es paguen les visites al metge. I aquí no. Podem parlar d’aquestes coses però parlem-ne globalment, perquè el millor de cada cosa amb els impostos que paguem és impossible. S’ha de prioritzar i veure que hi ha un consens en l'entorn del que es vol fer. Si no ho apliquem d’una manera realista, no garantirem un futur estable per al nostre país.