El president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat, Valentí Pich, i el director d’Economia del Foment del Treball, Salvador Guillermo, han presentat avui l’informe d'"Incidència de l’escenari polític a l’activitat econòmica i empresarial”, en el qual s’han posat de manifest les conseqüències de la fuga d’empreses, que arriben ja a les 2.724, segons les últimes dades registrades del 22 de novembre, i han advertit també de la baixada del consum i de productivitat.

Els dos ponents han aprofitat per demanar “als partits polítics que es presenten el 21-D que siguin conscients de les conseqüències que es produiran” si es continua tirant per aquest camí, i que tinguin en compte els costos. Demanen, sobretot, tornar a l'estabilitat, "mantenir les empreses que queden" i atraure'n de noves. Si les empreses comencen a moure les fàbriques i els centres de producció, "la problemàtica serà molt més gran".

La fuga d'empreses: seus socials, fiscals i econòmiques

Del total de les 2.724 empreses, la gran majoria d'elles ha tret la seva seu social de Catalunya, i algunes la seu fiscal. A curt termini, això no té massa implicacions, ja que es tracta d'una relocalització de caràcter estrictament jurídic o fiscal davant d'un risc polític, però mentre l'activitat de l'empresa segueixi al lloc d'origen, les úniques conseqüències són en termes de reputació i imatge. El problema va més enllà si aquesta situació s'allarga fins a mitjà termini, ja que això tindria conseqüències en termes d'inversió i treball. 

Segons el director, no es preveu que hi hagi d'haver moviments pel que fa a les seus d'activitat econòmica, és a dir, on es produeixen els béns. Tot i això, “no deixa de ser simptomàtic que quan es comença a moure seus socials o fiscals, es pensi a moure el centre d’activitat econòmica”. Si les empreses comencessin a moure els centres d'activitat, això podria tenir uns efectes importants pel que fa a l'ocupació. 

Guillermo també ha volgut fer-se ressò que "el nombre d'empreses que marxen no és el més important", sinó que cal posar atenció al volum de facturació que ha perdut Catalunya, ja que part de les empreses que han sortit eren de les més potents que tenia. 

L'1 d'octubre com a punt d'inflexió

A partir de l'1 d'octubre, dia que el Govern va convocar el referèndum, es va produir una estampida de mobilitzacions de les seus d'empreses catalanes. El dia àlgid de moviments va ser el 19 d'octubre, amb la sortida de 268 empreses. Per entendre la gravetat del problema, Foment del Treball ho compara amb les dades d'entre el 2013 i el 2016, en què Catalunya perdia, de mitjana, entre 200 i 300 empreses l'any. Així doncs, Catalunya ha passat de perdre "unes 200 o 300 empreses anualment els anys 2013, 2014, 2015 i 2016, a perdre’n 2.700 en només un mes i mig".

En termes de consum, les vendes a Catalunya han baixat, segons la patronal. A l'octubre, les vendes amb datàfon tenien xifres del voltant del 0,6%, al contrari de la resta d'Espanya, que tocava el 6%. Això, segons el director, es podria atribuir no només a una baixada de comerç, sinó també a "la por d'un corralito, un rumor totalment fals", però que pot haver incentivat a pagar més en efectiu.  

Guillermo i Pich han conclòs la ponència dient que "són optimistes", i que esperen que el primer trimestre del 2018 sigui "més tranquil". Guillermo ha assegurat que "revertir la situació depèn de l'escenari polític" i ha "exigit" als partits polítics que "siguin coherents i tinguin present els costos del que demanen".