“En català, Errejón?”, és una pregunta habitual quan se sent el número 2 de Podemos parlar per primer cop la llengua de Ramon Llull.  

Sobta, per dues qüestions: primera, i més important, perquè ni és català, ni viu a Catalunya (va néixer a Madrid); i segona, perquè l’absència de la seva figura en la política catalana fa que estiguem acostumats a sentir-lo sempre en castellà.

Errejón no parla el català per pressions ni obligacions: el parla perquè vol, perquè li agrada, cosa que pot fer-nos una idea de per què pensa el que pensa sobre determinades qüestions.

En alguna ocasió ha explicat que l’ha après perquè va viure “un parell d’anys” a cavall entre Madrid i Girona. Va arribar a la ciutat del riu Onyar “per motius personals” -alguns apunten que hi tenia la xicota- i allà va aprofitar per escriure la tesi doctoral. “Girona és una ciutat preciosa per escriure”, ha afirmat el número 2 de Podemos.

Imatge: EFE

Tot i ja no viure a Girona, Errejón s’esforça per practicar el català sempre que pot. Té molts amics parlants de la llengua, i ara també nombrosos companys de ‘batalla’ a primera línia política com ell. “Amb Xavi Domènech i els companys d’En Comú Podem hi parlo en català", ha assegurat. I ho fa no només a la intimitat.

Un assidu a la música en català

Errejón no només parla català per haver viscut a Girona: la música també l'ha ensenyat molt. És fan d'artistes valencians que canten en “català del sud” -utilitzant les seves paraules- com Feliu Ventura o Obrint Pas. D’aquests darrers, es declara especialment enamorat de la cançó ‘Viure’. La tornada d’aquesta, “Lluitar, crear, construir poder popular”, va, per a Errejón, molt més enllà de la pura música.

El representant de Podemos, també conegut com a ‘nen del Congrés’, també té lloc per a històrics grups catalans com ara Els Pets, o d’altres de nova fornada com At Versaris.

En català a Barcelona, València i Palma

Sense complexos. Errejón parla català a tots els punts de la geografia catalanoparlant que trepitja, independentment del dialecte, sense tallar-se davant dels que poden posar en dubte la unitat de la llengua.  

Això mateix es va poder comprovar a les campanyes electorals per a les eleccions espanyols del 20-D i 26-J. Barcelona, València i Palma van ser testimonis del domini de la llengua catalana per part d’un madrileny de socarrel, que és ara també una de les cares més visibles de Podemos.