Tortosa, 16 de febrer de 1836. Fa 183 anys. La Primera Guerra Carlina (1833-1840) ja havia esclatat. El capità general de Catalunya, l’isabelí Francisco Espoz y Mina signava l’ordre d’afusellament d’Anna Maria Grinyó, la mare del general carlí Ramon Cabrera, anomenat “el Tigre del Maestrat”. Espoz y Mina havia actuat per recomanació del també isabelí general Nogueras Pitarque, que seria qui executaria l’ordre. L’afusellament d’Anna Maria Grinyó, una persona que no tenia cap implicació en aquell conflicte, i que va ser assassinada pel simple fet de ser la mare del principal general carlí a Catalunya, posaria al descobert els budells i les entranyes d’una guerra que anava més enllà de les diferències ideològiques. L’afusellament d’Anna Maria Grinyó marcaria un abans i un després que explica el perfil i la figura del Tigre del Maestrat.
Litografia de l'afusellament de la mare de Cabrera, obra de Fernando Miranda / Font: Wikimedia Commons
Qui era Ramon Cabrera?
Ramon Cabrera havia nascut a Tortosa l’any 1806, en una família d’ideologia tradicionalista dedicada al trànsit fluvial de mercaderies. Napoleó encara no havia ocupat la península Ibèrica ni havia incorporat Catalunya al Primer Imperi Francès. Però les brises de la primavera revolucionària francesa (1789-1793) ja s’havien escampat pel país. Aquest detall és molt important, perquè explica que el conflicte entre isabelins i carlins, és a dir, entre liberals i absolutistes, tenia un origen que remuntava molt abans de la mort de Ferran VII (1833) i l’esclat de la guerra. Quan va néixer Ramon Cabrera, la societat catalana ja estava clarament dividida en dos blocs ideològics i sociològics, i la Primera Guerra Carlina no seria més que la conseqüència final d’aquella divisió. Per tant, es pot ben dir que el Tigre del Maestrat seria un producte del seu temps.
D’on venia Ramon Cabrera?
Quan l’any 1833 va esclatar el conflicte bèl·lic (el conflicte social ja feia anys que havia esclatat), Cabrera tenia 26 anys i escaig i era estudiant del seminari de Tortosa. Aquesta dada és molt reveladora, perquè indica que Cabrera hauria ingressat a la carrera eclesiàstica en una etapa de la seva vida relativament tardana. Molt probablement aquella decisió estaria influïda per dos factors determinants: el primer, la tradició ideològica familiar; i el segon —el que més i millor explicaria el perfil de Cabrera— impulsat per l’escenari social general. Durant els anys immediatament anteriors a l’esclat de la guerra, coneguts com la Dècada Ominosa (1823-1833), el règim absolutista i repressor de Ferran VII (1823-1833) no havia fet res més que radicalitzar els dos blocs. La mort del monarca fabricant d’aquella espiral de violència no faria més que precipitar la guerra.
Qui eren els carlins catalans?
Sovint s’ha explicat la història d’aquell conflicte reduint-lo a un enfrontament entre partidaris de la reina Isabel II i els del pretendent Carles Maria Isidre. És a dir, entre liberals i tradicionalistes. Però a Catalunya (com al País Valencià i a l’Aragó) tenia un component foralista molt potent que, ràpidament, es convertiria en el nervi ideològic del moviment. Ras i curt, els carlins catalans (i els valencians i els aragonesos), postulaven la recuperació del règim foral anterior a 1714. No obstant això, cal no oblidar que el moviment carlí es va manifestar, sempre, com l’enemic de l’estat burgés, és a dir, de la progressió política de les classes mercantils de Barcelona i de Reus. El carlisme ideològic va créixer sociològicament, i va alimentar l’odi a la figura del burgés urbà acusat de provocar les crisis que, en diverses ocasions, havien arruïnat el camp català.
Gravat de Tortosa (1824), obra de G. Engelmann / Font: Cartoteca de Catalunya
Per què el Tigre del Maestrat?
La història del general Cabrera és el paradigma del líder militar carlí. Quan esclata el conflicte bèl·lic, Cabrera fa bona la cita castellana “echarse al monte”. Durant un temps va liderar partides de combatents molt agosarats a la comarca del Maestrat valencià i aragonès, que actuaven motivats per una barreja de valor, radicalitat i destí sagrat. Aquella mena de talibans del Maestrat van saber “treure petroli” de situacions i escenaris impensables. D’aquí li venia el sobrenom. Però Cabrera acabaria dirigint l’exèrcit carlí de Catalunya per una estranya conjunció d’esdeveniments: els liberals, des d’un bon principi, havien convertit aquella guerra en una brutal venjança a la repressió de Ferran VII. I tots els generals carlins que capturaven els afusellaven sense judici.
Gravat del general Cabrera (1845), obra de Buenaventura de Córdoba / Font: Wikimedia Commons
El Tigre del Maestrat a Catalunya.
Quan el general Carnicer va ser capturat i afusellat pels liberals (6 d’abril de 1935), Cabrera va restar, pràcticament, com l’únic oficial carlí de rang a l’exèrcit de l’est (Catalunya, País Valencià, Aragó). En aquell context, el resultat de la guerra ja es començava a inclinar cap al bàndol isabelí. Tot i això, Cabrera va tenir el control d’una bona part del territori català durant quatre anys llargs. I seria l’últim general carlí a abandonar el combat: resistiria fins a la Batalla de Berga (4 de juliol de 1840) —la darrera d’aquella guerra— quasi un any desprès de la signatura del Conveni de Bergara, que havia de posar fi al conflicte. Aquest detall és molt important, perquè revela que el carlisme sociològic tenia una base de suport molt important a Catalunya.
El Tigre del Maestrat, català o espanyol?
La relació del general Cabrera amb la resta d’oficials de l’exèrcit carlí és molt reveladora. En les campanyes militars de La Manxa i de La Rioja, els seus companys d’armes van preferir perdre'l de vista abans que comptar amb les seves inestimables forces que haurien pogut fer canviar el curs dels esdeveniments. Fins i tot el van acusar falsament de beneficiar els combatents catalans en perjudici dels aragonesos. Però aquelles “batalles de campanar” tenien més component personal que nacional. El general Cabrera no havia passat mai per una acadèmia militar. Però, en canvi, era molt superior —tàcticament i estratègicament— a la majoria dels oficials carlins que procedien de la carrera militar. Es pot ben dir que a Cabrera li va passar com al basc Zumalacárregui: que, per neutralitzar aquelles calúmnies, sempre van haver de demostrar la seva espanyolitat.
Cabrera s'acomiada dels seus soldats i oficials després de la Batalla de Berga. Gravat de Francisco Saiz / Font: Museo Zumalacárregui. Diputació Foral de Guipúscoa
Cabrera, de tigre a gatet?
Després de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), Cabrera s’exiliaria a França. I quan va esclatar la rèplica d’aquell conflicte (1846) no es va incorporar al combat fins tard (1848) i després de que Carles de Borbó i Bragança (el fill del Pretendent) li ho demanés quasi de genolls. I a la Tercera Guerra (1875), ni tan sols hi participaria. Durant aquells anys, el pensament ideològic de Cabrera va evolucionar cap a postulats més liberals. No obstant això, conservaria el nervi de la seva ideologia, i des del seu exili d’Anglaterra (1850-1877) es va manifestar partidari de recuperar l’estat foral —l’arquitectura hispànica anterior a 1714— com l’instrument que havia d’enterrar definitivament el conflicte. El fracàs de la proposta de Cabrera seria, també, un més d’aquesta fàbrica secular de fracassos anomenada Espanya.