Aquest Sant Jordi 2024 ja és aquí. La diada del 23 d'abril d'enguany torna per fer-nos gaudir del dia més bonic de l'any a Catalunya, amb la novetat de ser el primer Sant Jordi de la història de Barcelona en què llibreries i editorials hauran de pagar per tenir parada als carrers més cèntrics de la ciutat, en contra del que reclamen molts col·lectius i particulars. En aquest dia de tradició a casa nostra, el que gairebé mai és discutible és que els lectors acaben comprant alguna novetat literària, ja sigui per gaudi propi o per regalar, però pot passar que tanta quantitat de llibres recent publicats faci que ens perdem. Aquesta és una selecció de recomanacions i nous volums de llibres de Sant Jordi 2024. 

🔴 Sant Jordi 2024, DIRECTE | Signatures de llibres, parades, recomanacions i última hora de la Diada de Catalunya
 

🖋️ Signatures de llibres Sant Jordi 2024: horaris i on signen els autors a Barcelona
 

📌 Sant Jordi 2024 a Barcelona: agenda d'activitats i signatures de llibres
 

Llibres sant Jordi 2019 Sergi Alcàzar
Foto: Sergi Alcàzar

Aquests són els llibres de Sant Jordi 2024 recomanats

  • Estimada gris (Univers) — Sílvia Soler

Estimada Gris és una novel·la sobre els orígens, el llegat familiar i la recerca de la identitat, on l'autora relata el viatge d'una dona mexicana que s'acaba de quedar sense feina i que arriba a Catalunya per descobrir la família que va deixar el seu avi exiliat durant la guerra. En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l’any 1939, la Gris descobrirà històries noves, paisatges, olors, costums i tradicions singulars i, sobretot, un secret.

  • Fucking New York (Destino) — Laura Calçada

Un debut literari que ha donat molt a parlar els últims mesos, amb una escriptora sense pèls a la llengua que es despulla per parlar obertament de molts dels estigmes d'aquesta societat: sexe, drogues, salut mental i relacions familiars complicades, tot plegat amb una mirada sincera i cruenta. Laura Calçada signa unes memòries intenses que parlen sobre la seva fugida a Nova York per trobar el seu lloc al món i bregar amb el pànic, la independència i la necessitat de ser acceptada. Una de les novetats més interessants de la rentrée de setembre, que viurà el seu primer Sant Jordi.

  • La conillera (Edicions de 1984) — Tess Gunty

La indústria automobilística ha abandonat Vacca Vale (Indiana) i també ha deixat enrere els seus habitants. Als afores, en un bloc de pisos tronat conegut com la Conillera, hi viu la jove Blandine, que comparteix pis amb tres nois als quals no entén ni aprecia, que també venen de famílies desestructurades i lluiten per trobar el seu lloc. Aquesta novel·la —traduïda al català per Alba Dedeu— és una instantània implacable i mordaç de la societat contemporània, una història plena d'humor sobre la solitud, la nostàlgia i la llibertat, que va aconseguir el National Book Award el 2022.

📚 Quin llibre regalar per Sant Jordi 2024: la selecció de Revers
 

  • Solito (Edicions del Periscopi) — Javier Zamora

Amb només nou anys, l'autor de Solito va emprendre un viatge de 5.000 kilòmetres, d'El Salvador als Estats Units, per trobar-se amb els seus pares. Ho va fer acompanyat d'un grup de desconeguts, i un recorregut que havia de durar un parell de setmanes es va allargar fins als dos mesos, en una odissea que va canviar-li la vida per sempre. El que ha escrit Javier Zamora —amb traducció al català de Marta Marfany— és una lectura crua però obligada per entendre la història de milions de persones migrades que no han tingut una altra opció que abandonar casa seva, posant en perill tot el que coneixien. Un relat apassionant i difícil que també parla de compromís, amor, generositat i agraïment.

  • Feminisme interromput (Raig Verd) — Lola Olufemi

Estampada en samarretes i bosses de mà, la paraula feminista s'ha popularitzat i s'està convertint ràpidament en un eslògan per a la nostra generació. Però el feminisme no és una mercaderia que comprar i vendre; és una arma per lluitar contra la injustícia. En aquest relat assagístic i revolucionari, l'autora proposa imaginar un món on la qualitat de vida no estigui relacionada amb la quantitat de diners que tenim, on no hagis de vendre la teva feina per sobreviure i les fronteres no existeixin. Una obra en contra del consumisme i que explora temes com la violència estatal contra les dones, la justícia reproductiva, la transmisogínia o el treball sexual. Traduïda per Josefina Caball.

  • Maria Antonieta (La Segona Perifèria) — Stefan Zweig

La figura de Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí. Stefan Zweig relata de manera magistral la vida de la reina de França a la cort de Versalles, el seu captiveri i també la seva mort a la guillotina. L'autor fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis. És la primera traducció al català d'aquesta obra, per Ramon Farrés.

  • Els fills adormits (L'Altra Editorial) — Anthony Passeron

Quaranta anys després que la sida s'endugués al seu oncle, l'escriptor francès Anthony Passeron va decidir indagar sobre el silenci familiar. Ningú no parlava del passat, a penes sabia què havia succeït, i els seus propis pares s'havien enterrat en aquesta espiral misteriosa que amaga el propi dolor. El resultat és Els fills adormits (amb traducció de Lluís-Anton Baulenas), una radiografia realment commovedora d'aquest mal que va començar a Los Angeles el 1981. L'autor debuta amb aquest exercici a cor obert i ho narra tot des del punt de vista de l'espectador, però també del protagonista que ho va viure i no va actuar.

  • Benvolgut imbècil (Sembra Llibres) — Virgine Despentes

Despentes ha tornat a les prestatgeries amb una descarnada novel·la concebuda com un diàleg volcànic. Traduïda per Oriol Valls, narra el viatge al caos interior d’uns personatges que tracten d’omplir els seus buits entre les addiccions, l’aïllament, el pas del temps i l’ego, però també entre les violències, el classisme i el masclisme rampant de la societat actual. Una nova descàrrega de realisme i humanitat de qui ha estat definida com l’escriptora francesa que entén més bé la nostra època i que ja és una de les veus més importants de la literatura europea actual.

NACIONAL Ferran Grau 01 03 2024 ©Roser Gamonal 5
Ferran Grau. Foto: Roser Gamonal
  • Hiperràbia (Angle Editorial) — Ferran Grau

Ferran Grau ha teixit una de les novel·les més interessants de la temporada, agafant com a mirall La taronja mecànica d'Anthony Burgess per novel·lar el que es va donar a conéixer com el crim del caixer automàtic, en què una persona sense llar va ser cremada viva en un caixer d'una entitat bancària del barri de Sant Gervasi de Barcelona l'any 2005. Una novel·la que va molt més enllà del simple exercici de ficcionar un crim brutal per reflexionar sobre la llibertat individual de poder triar entre el bé i el mal. 

  • La terra dura (Pòrtic) — Anna Punsoda

En aquesta nova novel·la, i com si fos un diari, l’escriptora ens explica la seva tornada als orígens i el retrobament amb la seva llar, a Plans de Sió (Segarra). Per què anar a viure a un lloc del que tothom se n'ha anat o tard o d’hora marxa? La resposta la trobem en un centenar de pàgines que ens mostren la realitat d’un territori oblidat per la majoria, però mai pels que han nascut allà.

  • La ferida imaginària (Les Hores) — Berta Dávila

La ferida imaginària explica la història de dues parelles de germanes que s’han distanciat, dos peixos taronges i una oca domèstica. És també la història dels habitants del poblet de Soutelo, prop de Viveiro, al nord de Galícia. Berta Dávila construeix una novel·la —amb traducció d'Eduard Velasco— que aprofundeix en la possibilitat que viure no tingui un propòsit i en la influència que el desarrelament i les mancances exerceixen sobre els somnis i el futur.

  • Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama) — Pol Guasch

La nova proposta literària de Pol Guasch és un cant a la amistat. El també poeta i autor de Napalm al cor ha volgut fer una novel·la sobre els vincles i sobre com es desenvolupen en un món en flames, un món esgotat pels fenòmens extrems que ens portaran al col·lapse. La Rita i el Líton, els protagonistes, tenen una història travessada per tantes arestes que l’autor ha volgut fer un podcast sobre diferents temes relacionats amb aquesta relació afectiva.

  • Sigues tu mateix (Navona) — Hua Hsu

No són només unes memòries de joventut, sinó un testimoni vital i estètic de l'angoixa adolescent, l'experiència de l'immigrant i la necessitat humana de pertinença. Decidit a reflexionar sobre les escissions i les costures que es creen en el nostre record, Hua Hsu —amb traducció de Jordi Mas López— escriu a la recerca de tot allò que tractem de reconciliar a través de la literatura, explicant un relat personal ubicat als anys 90 que parla sobre l'amistat, els prejudicis i la identitat, tot plegat trencat per culpa d'un assassinat.

  • Intocables (La Campana) — Albert Llimós

Albert Llimós s'ha consolidat com un dels professionals en actiu que més s'ha preocupat en investigar els casos d'abusos sexuals en qualsevol espai, des de les escoles fins el món artístic. Els últims sis anys s'ha dedicat a participar en reportatges d'investigació sobre assetjament, abusos sexuals i poder. Intocables és un acompanyament de la mà del periodista del diari Ara, que ha publicat casos com el de l'exmossen de Vilobí d'Onyar, l'Aula de Teatre de Lleida (que va derivar en un documental d'Isabel Coixet anomenat El sostre groc), l'Institut del Teatre o el cas Benaiges. 

  • La distància que ens separa (L'Altra Editorial) — Maggie O'Farrell

La nova novel·la de Maggie O'Farrell —traduïda per Alexandre Gombau— és una obra fascinant sobre vides paral·leles, identitats desplaçades, secrets de família i el pes inexorable del passat. Serà a través del personatge de la Stella, que fuig de Londres per enfrontar-se a un secret d'infantesa, i d'en Jake, que a l'altra punta del món celebra un cap d'any xinès que acabarà amb un seguit de tràgiques circumstàncies, fent que comenci la recerca del pare que no va conèixer mai. Quan en Jake i la Stella es trobin, les vides de tots dos canviaran definitivament, però no sense que el passat d'ella surti dolorosament a la llum.

  • La garota entre les dents (Brunzits) — Pau Cusí

El debut de Pau Cusí no ha deixat indiferent els lectors que s'han atrevit a submergir-s'hi. A través de sis relats, l'autor mescla violència i turisme enganxifós amb un gran enginy de malabarista i un estil impregnat d'ironia, sàtira i surrealisme, pinzellades de l'univers sòrdid i genuí del narrador. Sis històries que s'integren a l'Empordà i que ens parlen més de la condició humana del que creiem.

  • Culpable (Descontrol Editorial) — Roger Font

Aquesta és la història real d’un home que va matar una altra persona. El relat comença poques hores després que s’hagi comès el crim i ressegueix el periple que viu el protagonista, un politoxicòman, a partir d’aquell moment: primer a la presó, després en pisos tutelats i, finalment, en una llibertat que ho és menys del que sembla. En aquesta realitat ficcionada, Roger Font ha disseccionat amb cura, respecte i versemblança la ment d’un addicte.

Entrevista Laura Calçada, periodista i escriptora   carlos baglietto (4)
Laura Calçada. Foto: Carlos Baglietto
  • Trans, confessions d'una punk anarquista i venuda (Males Herbes) — Laura Jane Grace

Des que van començar l'any 1997, Against Me! no només ha estat una de les bandes de punk més influents del món, sinó també una de les més polèmiques: van tenir problemes amb la llei i molts fans van acabar etiquetant-los de venuts, arribant a sabotejar els seus concerts. Però el més important era el secret que guardava Tom Gabel i que va acabar fent públic el 2012 en una entrevista a Rolling Stone: que era transgènere. Des de llavors, Laura Grace Jane, fundadora del grup, mescla el recorregut musical amb la seva lluita identitària, una història recollida en aquesta autobiografia musical i vital traduïda per Francesc Garcia.

  • El Federal (Proa) — Sebastià Alzamora

Tancat a presó i sentenciat a mort per insurrecció contra el rei, Pere Caimó recorda com es va convertir en el líder de l'aixecament federalista armat de dos mil homes contra les tropes del governador de Girona, el 1869, cinc anys abans de la Primera República espanyola. El Federal és una història sobre l'enfrontament entre l'idealisme i el despotisme, entre els ideals de llibertat i justícia social i els privilegis dels vells senyors, entre llibertat i poder, entre el món vell que no acaba de morir i el nou que no acaba de néixer. 

  • Ocàs i fascinació (Club Editor) — Eva Baltasar

Després del Trípic de la maternitat amb què Eva Baltasar va catapultar-se com una de les grans veus de la literatura, l'autora torna per posar al centre la precarietat i l'individualisme al qual ens aboca la societat actual. Aquesta vegada la història està dividida en dues parts. L’ocàs, en què una jove a qui han fet fora del seu pis, i que es troba sola i en la intempèrie més absoluta, aprèn a sobreviure netejant les cases dels altres. I la fascinació: un deliri gòtic i un final que et deixa amb un pam de nas.

  • Història d'un piano (Columna) — Ramon Gener

Història d'un piano no pretén només parlar de la vida de l'instrument de l'autor, sinó que traça de manera imponent un relat que recorre la història de l'Europa del segle XX. Un camí, de fet, que Ramon Gener va fer amb la seva dona i que els va dur a països com França, Alemanya, Anglaterra o Polònia, on van ser testimonis passats de l'època més fosca de l'Europa Moderna, desembolcallant de primera mà la crònica del piano que tenien al menjador de casa. En aquest sentit, Gener ha creat una novel·la sobre una història real que l'ha fet guanyar el Premi Ramon Llull.

  • Lluenta (Idil·lis) — Marta Gustems

Poc més de mig any després de sortir a la llum, la col·lecció Idil·lis ja presumeix de tenir quatre obres publicades, la última de les quals és la primera que no és una reedició. La primera autora que s'ha atrevit a publicar-hi una novel·la eròtica directament en català és Marta Gustems, que a Lluenta convida a abraçar els sentits i la curiositat a través d'una sèrie de relats. Amb una mirava provocadora i íntima, que es mou entre el temor, la cruesa i la maduresa, l'autora posa l'erotisme en primera plana en cadascuna de les històries que configura.

  • Com un batec en un micròfon (Anagrama) — Clara Queraltó

La Gabriela i en Quim són els protagonistes d'una història universal que atrapa més del que sembla. Clara Queraltó, que va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la, exposa els límits entre la contradicció i el desig, entre el que creiem voler per norma o per pura superioritat social, a través d'una relació entre diferents i contraris que hauran de modular els seus passos. 

  • La pimpinella blava (L'Agulla Daurada) — Svetlana Slapsak

La nova proposta de L'Agulla Daurada és una novel·la policíaca, però també una utopia feminista, una radiografia sobre dones valentes i un relat de viatges, tot conjurat en una lectura que fa olor de venjança femenina en temps de guerra. La investigació d'un macabre assassinat a la Plaça de la Concòrdia farà que un inspector i una associada de les Nacions Unides viatgin per Europa i els Estats Units, en un periple en què un tribunal internacional de dones tindrà la última paraula. Amb traducció de Jordi Cumplido. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!