L'actor nord-americà Viggo Mortensen, el popular Aragorn d'El Senyor dels Anells i el capità d'Alatriste, ha arribat a Barcelona per presentar les seves poesies. Farà un recital aquest divendres a les 21.30 hores a l'Institut d'Estudis Catalans, en companyia del poeta argentí Fabián Casas, amic seu i, com ell, seguidor aferrissat d'un club de futbol de Buenos Aires. Mortensen és, en realitat, un home polifacètic, tot i que és conegut bàsicament com a actor: és poeta, cantant, compositor, músic i pintor. I fins i tot combina la seva pintura amb la seva poesia, i també la seva poesia amb música. De fet, a El Senyor dels Anells va interpretar un dels temes de la pel·lícula, compost per ell mateix, amb lletra de Tolkien. A més a més, és el propietari de Perceval Press, una editorial californiana especialitzada en la publicació de poesia i art. Un home afable i planer que reivindica la vida senzilla, allunyada de la tecnologia, i que valora molt els amics i... el futbol.
Passió pel futbol
Viggo Mortensen i el poeta argentí Fabián Casas aquest divendres presentaran en recital Dos cuervos, un homenatge als seguidors del San Lorenzo, el seu equip favorit (als seguidors d'aquest equip els diuen "cuervos", perquè el seu fundador va ser un sacerdot, eternament vestit de negre). És un espectacle, doncs, de dos fanàtics del futbol que reciten poesia (Casas, molt animat, ha establert un paral·lelisme entre Cruyff i Rimbaud, i ha dit que Guardiola, més que un entrenador, al Barça, era "un curador de arte"). Casas i Viggo es coneixen des de fa 11 anys, quan Viggo va publicar uns poemes seus a la seva editorial. Fins i tot han col·laborat en una pel·lícula, Jauja. Però, fins ara, mai s'havien sentit mútuament llegir poesia.
Recital a quatre mans
Fabián Casas ha explicat que a Dos cuervos recitaran poemes dels dos, i avisa que són molt tristos. Fabián Casas reivindica "vivir en estado de poesia", que és "vivir en estado de incertidumbre", preguntant-se contínuament què fan al món. I afirma que els poemes dels dos són molt intensos, i molt durs, perquè el món és molt maco, però molt cruel. Assegura que la vida, des que et lleves fins que te'n vas a dormir, tracta de frustrar-te. Viggo, per la seva banda, ha afirmat que la poesia no es diferencia gaire de la fotografia, de la pintura o de l'actuació: és una forma de pair el que estàs vivint, el que està passant al teu voltant... I de superar les decepcions que et dóna la vida i la inevitabilitat de la mort.
Poesia, poesia, poesia!
Jaume Collboni, segon tinent d'alcalde de Barcelona, que ha presentat els dos poetes, ha volgut destacar que l'actuació s'emmarca en el Barcelona Poesia, un festival que ha adquirit personalitat i que aconsegueix una programació molt completa i molt rica. I ha destacat que el Barcelona Poesia ja va començar amb l'entrega del premi dels Jocs Florals al mallorquí Pau Vadell, un poeta molt innovador. Mortensen ha celebrat estar en aquest festival perquè ha valorat que la poesia està viva, a Barcelona, tot i que "ningú es farà ric de la poesia". També ha manifestat que l'entristeix la progressiva desaparició de les llibreries. Confessa "estar antiquat", però diu que tot i que en qualsevol cas, "això no matarà la poesia".
El Mortensen més català
Mortensen afirma que ha escrit una dotzena de poemes en català, "molt dur", tot i que no assegura que n'incorpori cap al seu recital, perquè dubta que estiguin prou madurs. Afirma haver-se quedat fascinat per algun poema de Maria Mercè Marçal. Parla a la perfecció el castellà: el va aprendre de petit, quan va viure durant algun temps a l'Argentina i més tard es va llicenciar en Estudis d'Espanyol (a més a més de Polítiques). Però a més a més, domina tres llengües més i té nocions de quatre més, entre elles el català. Afirma que segons on està canvia de llengua per escriure. A l'Argentina i a Espanya escriu bàsicament en castellà, però en altres moments té preferència pel danès. En realitat, des de fa cinc anys Mortensen manté una relació amb l'actriu Ariadna Gil, companya seva de repartiment a Alatriste. I fins i tot té un poema, en castellà, titulat "Otoño catalán":
Pasión fugaz
tarde nublada
brisa suave
granitos de olvido
en tus pestañas
te llamo
pienso que hablo
en voz alta
me traga el tráfico
me alegro
voy medio mojado
casi limpio
no pido ni tengo
que dar perdón.
Casas l'inconformista
Fabián Casas, preguntat per la situació del seu país, s'ha mostrat indignat per la radicalització de la dreta argentina i per alguns canvis legislatius que podrien suposar l'alliberament d'alguns dels militars torturadors i assassins de la dictadura. Afirma que creu que continua en ple vigor la diferència entre dreta i esquerra: la dreta seria "la llei de la selva, on els dèbils han de sucumbir" i l'esquerra suposaria una aposta per la solidaritat. La seva poesia, com la seva vida, reflecteix el seu inconformisme sobre la marxa del món. Segons Viggo, un dels millors poemes que ha escoltat darrerament és, justament, "Sin llaves y a oscuras" de Fabián Casas.
Sin llaves y a oscuras
Era uno de esos días en que todo sale bien.
Había limpiado la casa y escrito
dos o tres poemas que me gustaban.
No pedía más.
Entonces salí al pasillo para tirar la basura
y detrás de mí, por una correntada,
la puerta se cerró.
Quedé sin llaves y a oscuras
sintiendo las voces de mis vecinos
a través de sus puertas.
Es transitorio, me dije;
pero así también podría ser la muerte:
un pasillo oscuro,
una puerta cerrada con la llave adentro
la basura en la mano.