L'escriptor i filòsof italià Umberto Eco, autor d'El nom de la rosa, entre altres obres, ha mort durant la nit d'aquest divendres als 84 anys d'edat a la seva pròpia habitació, segons han confirmat fonts familiars al diari italià La Repubblica.
No va ser fins al 1980 que Eco va assolir la fama entre el gran públic amb la publicació de la seva primera novel·la. Fins aleshores era molt reconegut però dins un cercle reduït. Era un prestigiós catedràtic de semiòtica de la Universitat de Bolonya, expert en l'edat mitjana.
Eco va publicar la seva primera novel·la el 1968, L'estructura absent, preludi a la publicació de la seva obra més completa sobre semiòtica Tractat de semiòtica general, publicada el 1975.
Tanmateix, l'escriptor italià nascut a Piemont el 1932, no assoliria la veritable fama davant del gran públic fins al 1980 amb la publicació de la seva més coneguda novel·les El nom de la rosa, amb la qual va obtenir diversos premis i que va ser portada al cinema. Una altra de les seves obres més conegudes és El pèndol de Foucault publicada el 1988.
Guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, Eco era doctor en Filosofia per la Universitat de Torí i va treballar en programes culturals de la RAI des de 1954. Durant els primers anys de la dècada dels 60 va treballar com a professor agregat d'Estètica en les universitats de de Torí i Milà.
Va participar en l'anomenat Grup 63 amb la publicació d'assajos sobre art contemporani, cultura de masses i mitjans de comunicació. Entre aquests treballs es troben el conegut assaig Apocalíptics i integrats el 1965 o Opera aperta.
Les seves obres més recents són Baudolino, de l'any 2000; La Misteriosa Flama de la Reina Loana, del 2004; El cementiri de Praga, de l'any 2010; i Número zero, que va ser publicada el 2015.