Quan falten pocs dies per al 8 de març, la Universitat de Barcelona (UB) ha decidit prendre mesures per reduir el biaix de gènere a les estructures acadèmiques, on és molt patent. En aquest sentit, s'ha compromés a estudiar les recomanacions d'un informe de la la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), en què es denunciava que les dones tenen una representació insuficient en els nivells superiors de la carrera acadèmica. A més a més apuntava que les dones tenen una remuneració inferior, i que ocupen llocs de feina a temps parcial o amb contractes precaris. El informe de la LERU apunta que els processos de selecció no són prou transparents, i que el còmput a nivell laboral de les maternitats perjudica a les dones que opten per ser mares. Per això insta a les universitats a estudiar la situació de les dones, prendre mesures per evitar el biaix de gènere i impulsar dones a posicions de lideratge.

La UB no n'està al marge

La UB ha presentat les dades del propi centre. Les dones representen el 62 % dels estudiants de grau i de màster universitari, i un 58 % en el cas dels investigadors en formació. La distribució per ensenyaments no és homogeni i, en concret, l'àmbit de les enginyeries i carreres tècniques continua sent el que té un percentatge menor de dones. Les dones són majoria en 47 dels 65 ensenyaments de grau de la UB. Concretament, del total d’ensenyaments de grau, sense tenir en compte les dobles titulacions, 38 tenen més d’un 62 % d’estudiants dones, que sumen prop de 24.000 estudiants. Els  27 graus restants tenen un percentatge de dones inferior a la mitjana de la UB (62 %). Aquests ensenyaments sumen prop de 19.000 estudiants.

Mestra sí, geògrafa no

La carrera amb més representació femenina —amb el 96 % de l’alumnat— és la de Mestre d’Educació Infantil. En les carreres de ciències i ciències de la salut amb més presència femenina destaquen Infermeria (84 %), Ciències Biomèdiques (78 %), Psicologia (77 %), Farmàcia (75 %) i Medicina (70 %). Tradicionalment, les dones s’han decantat pels estudis de les àrees d’humanitats, salut i educació, mentre que han demostrat menys predisposició a accedir a carreres purament tècniques. I és en aquest àmbit on hi ha més diferències. En les sis enginyeries que s’ofereixen a la UB, els percentatges oscil·len entre l’11 % de presència femenina a Enginyeria Informàtica i el 61 % a Enginyeria Biomèdica. A part de les enginyeries, els estudis amb menys dones són Geografia (26 %), Física (26 %), Economia (29 %), Història (30 %) i Matemàtiques (30 %).

Un embut per a les dones

Quan comença l’etapa de doctorat i s’inicia la carrera d’investigació amb les primeres beques de recerca, la mitjana de dones baixa fins al 58 % entre els investigadors en formació. A partir del doctorat, i a mesura que analitzem les diferents categories de personal docent i investigador, veiem que els percentatges d’homes i dones canvien de tendència: els primers esdevenen majoria. Tot i això, des de l’any 2012, la proporció de dones en el personal docent i investigador ha augmentat un 1,6 %, i ha arribat fins al 45,1 % de dones el 2017. Si s’analitza la categoria de catedràtic —el grau més alt dins de la carrera acadèmica—, es constata que les dones representen actualment un 19,6 % d’aquests llocs a la UB.

Disminueixen les dones en posicions de liderat

Comparant aquesta dada amb la de l’any 2012 —quan hi havia un 21,6 % de dones catedràtiques—, s’observa una disminució del 9,3 % en la proporció de dones en posts de màxima categoria. En termes absoluts, les dones catedràtiques passen de 128 a 94, tot i que cal tenir present que el nombre total de catedràtics al llarg del mateix període també s’ha reduït, en un 19,2 %. De tota manera, la situació de l’inici —d’accés a la Universitat— es capgira amb escreix quan mirem el final de la carrera acadèmica.