Total Records. Vinils i Fotografia, que es presenta a la sala Foto Colectània del passeig Picasso, és una exposició que intenta mostrar les connexions entre el món de la música i el món de la fotografia a través de les portades dels vinils. Els comissaris de l’obra han volgut mostrar que destacats fotògrafs van estar implicats en la realització de portades (molts d’ells van fer-ho quan començaven), tot i que sovint les seves portades han estat ignorades pels amants de la fotografia. Antoine de Beaupré i Serge Vincendet (comissaris junt amb Sam Stourdzé), que han estat presents a Barcelona per a la inauguració de l’exposició, han assegurat que el seu gran problema ha estat triar les millors portades entre les magnífiques mostres que han trobat (Vincendet té una col·lecció de 70.000 vinils i Beaupré en té una de "només" 15.000). L’exposició que arriba a Barcelona ha estat produïda pel Festival Les Rencontres d'Arles, però s’ha ampliat amb una selecció de vinils espanyols i amb diverses peces del fons de Gladys Palmera, sobre música cubana dels anys 1940 als 1960. Aquesta exposició ha passat per Arles, Zurich, Berlín i Xina, i la seva exhibició a Barcelona ha estat possible gràcies a l’aportació de la Fundació Banc de Sabadell, col·laboradora habitual de la Colectània.
Miles Davis, Tutu, Warner Bros. Records 1-25490, Estats Units, 1986. Fotografia: Irving Penn. Disseny: Eiko Ishioka.
Un quart de miler de portades
A la Foto Colectània s’hi presenten 250 portades. Algunes d’elles valen més de 1.500 € en subhastes especialitzades. La majoria de les peces exposades formen part de l’edat d’or del vinil, que els comissaris situen entre finals dels anys 1960 i mitjan dels anys 1980. N’hi ha algunes d’icòniques, que molta gent recorda, tot i que no identificaria la música del disc que hi ha al seu interior. Entre elles hi ha una petita tria de discos espanyols, entre els que hi figuren les magnífiques fotografies de Toni Catany, però també les de Leopoldo Pomés, les d'Oriol Maspons, les d’Alberto García-Alix o les acolorides de Javier Vallhonrat.
Tete Montoliu amb Billy Brooks i Erik Peter, A tot Jazz. Concèntric 5701-SZL, Espanya, 1965. Fotografia: Oriol Maspons. Disseny: Espira.
Una imatge que resumeix una realitat
Serge Vincendet ha recordat que un músic, per vendre el seu disc, ha de crear una imatge, i que aquesta imatge s’ha de vendre en un sol segon, en el temps que algú repassa les portades de discos en una botiga. La portada, doncs, esdevé una icona que obre la porta a la música d’un autor. I per això hi ha discogràfiques que han cuidat molt el disseny i les fotografies. I en alguns casos hi ha hagut relacions estretes entre músics, dissenyadors i fotògrafs. Però Vincendet també ha lamentat que l’aparició del CD, amb un format més petit, han fet perdre el pes de la fotografia en les portades dels discos. Ara les portades es cuiden menys: potser per això molts col·leccionistes continuen obsedits en els antics vinils.
Prince. Lovesexy. Paisley Park - 9 25720-1, Estats Units, 1988. Fotografia: Jean-Baptiste Mondino. Disseny: Laura LiPuma.
Fotògrafs destacadíssims
Hi ha portades genials de fotògrafs desconeguts. Però n’hi ha d'artistes notables, com Richard Avedon, un gran amant de la fotografia que va fer més de 120 portades al llarg de la seva vida (entre elles algunes conegudíssimes com els retrats de Joan Baez i de Cher). És per això que Foto Colectania ha renunciat, per una vegada, a presentar fotos originals, com ho ha fet a totes les seves exposicions , i tan sols ha fixat a les seves parets la funda dels vinils. I ho ha fet amb uns suports especials, que permeten visualitzar les portades a la perfecció.
Casos excepcionals
El més sorprenent d'aquests discos és que uns objectes produïts en cadena, industrialment, acaben esdevenint obres d’art. No són excepcionals les col·laboracions entre músics i artistes destacats. Un músic especialment preocupat per l’art, David Bowie, va arribar a imprimir les seves fotografies sobre vinil. Andy Warhol va fer moltes portades, molt especials (fins i tot alguna de Miguel Bosé), com la peculiar banana de l’àlbum “Velvet Underground”. I Jean-Paul Goude va convertir Grace Jones en la seva musa i va dissenyar nombroses portades dels seus discos, sovint a base de distorsionar la seva imatge.
Grace Jones, Island Life. Island Records - 207.472, França, 1985. Fotografia: Jean-Paul Goude. Disseny: Greg Porto.
Un disc porta a un altre
Les portades de llibres també tenen modes i genealogies. Un fotògraf n’inspira un altre, un tipus de portada s’imposa en un determinat moment, una discogràfica pot crear un estil propi... Abbey Road, dels Beatles, un dels àlbums més mítics de la història, va originar moltes rèpliques. I el London Calling de The Clash, que era una rèplica del primer disc d’Elvis, va generar rèpliques al seu torn. Per la seva banda el segell discogràfic Blue Note va establir una dinàmica gràfica que va marcar el món del jazz. Beaupré destaca que, al contrari del que succeeix amb la música moderna, els discos de música clàssica solen tenir a les portades “fotografies horroroses”, i per això no s’han inclòs a l’exposició.
La música que porta la fotografia
Dissortadament, l'exposició s'observa en silenci: no hi ha música de fons (el més recomanable seria que hi hagués la música de cada àlbum al davant de cada portada, però això és inviable). Per compensar-ho, s’han convocat 4 sessions de música amb els anomenats “Vinils en Viu”. El dia 13 de desembre farà de discjòquei Johann Wald, al gener serà el torn d’Ari Up, al febrer serà el torn de Gladys Palmera, i el març tancarà el cicle Paul Simonon, el baixista de The Clash.
Led Zeppelin, Physical Graffitti, Swang Song - SSK 89400. Anglaterra, 1975. Fotografia: Elliott Erwitt. Disseny: AGI / Mike Doud / Peter Corriston.
Un catàleg excepcional
La versió original de l’exposició, la que es va fer a Arles el 2015, comptava amb un catàleg absolutament excepcional, Total Records, publicat per l’editorial Aperture. Es tracta d’una obra que completa l’exposició, amb més d’un miler d’imatges que reflecteixen una varietat de portades molt més àmplia que la que es presenta a l’exposició de Barcelona. Un catàleg que pretén ser estrictament un catàleg, sense estudis addicionals sobre el tema, però amb reproduccions de portades de discos, molt ben indexades i documentades, i unes molt breus introduccions, que ajuden a contextualitzar les peces. Una magnífica obra sobre fotografia, o sobre música...
Veure la música, sentir l'art
L'exposició que es presenta a Foto Colectània constitueix un passeig que transita entre el món de la fotografia i el de la música i que constitueix tot una història dels temps recents a través d'uns elements que vehiculen la modernitat: la música, el disseny, la fotografia... Un recorregut per elements icònics del segle XX que ens ajuden a entendre la cultura de masses i que ens duen a gaudir de les millors creacions de la música moderna i de la fotografia.
Fotografia de portada: The Beatles, Abbey Road. Appel Records - PCS 7088. Anglaterra, 1969. Foto: Iain Macmillan. Disseny: John Kosh.