L'editorial La Campana ha reeditat Tor. Tretze cases i tres morts, el llibre de Carles Porta que explica el conflicte viscut al poble de Tor per la possessió de la muntanya. Una història que va acabar amb la mort de tres persones en aquest llogarret de tretze cases, d'aspecte idíl·lic, prop dels cims del Pirineu. Dintre de pocs dies s'acompliran 20 anys de l'emissió al 30 minuts de Tor, la muntanya maleïda, el documental de Porta que va ser l'origen del llibre. El 2005, amb la informació compilada per al documental, i les dades que havia obtingut posteriorment, Carles Porta va publicar una obra emblemàtica de la no ficció catalana. Una història d'odis, de violència, d'enveges i de malvolences que presenta la visió més negra de Catalunya.

La història més negra

Tor és un llogarret dels Pallars Sobirà situat al terme d'Alins, a la frontera amb Andorra. El 1896 els veïns de les 13 cases van registrar la Sociedad de Condueños, per tal de gestionar de forma conjunta la muntanya que hi havia a la zona fronterera, usada bàsicament per a pastures. Els estatuts de la Sociedad fixaven que per tenir dret a la propietat de la muntanya de Tor calia residir permanentment a Tor. Fa molts anys que els 13 signataris van morir. El 1996, quan Carles Porta va començar la seva investigació, a Tor no hi vivia ningú permanentment: tots els veïns passaven l'hivern fora del poblet. I la muntanya ja no es dedicava bàsicament a les pastures: era una zona on hi havia molt contraban, especialment de tabac procedent d'Andorra, tot aprofitant que aquesta part de la frontera era poc vigilada. A més a més, hi havia el projecte de fer unes grans pistes d'esquí que connectessin el territori català amb l'andorrà. El valor de la muntanya, doncs, s'havia multiplicat. I les ambicions, les enveges i les rancúnies també. Diversos personatges tèrbols de fora de la zona van començar a aparèixer a Tor per intentar treure profit de la muntanya.  El 1980 dos llenyataires que feien de guardaespatlles de Jordi Riba Segalàs, Palanca, un dels dos prohoms locals, eren assassinats. El 1995 va ser l'altre cacic de la muntanya, Josep Montañé, Sansa, el que va morir assassinat. Feia tan sols cinc mesos que el jutge l'havia declarat únic propietari de la muntanya de Tor.

Carles Porta

Carles Porta és periodista de formació i durant alguns anys es va especialitzar en la cobertura de conflictes bèl·lics: va ser a Bòsnia, a Ruanda, a Kosovo... Però és conegut, sobretot, per la seva trajectòria com a director i com a productor cinematogràfic, i pels seus treballs com a periodista de successos. Com a director de cinema, l'any passat va estrenar la pel·lícula Segon origen, inspirada en el Mecanoscrit del segon origen ​de Manuel de Pedrolo. El seu darrer llibre, basat en investigacions periodístiques, és Li deien pare, el seguiment del cas del pederasta de Castelldans (Les Garrigues), un home que abusava dels menors que tutelava com a família d'acollida.

Un llibre que no passa

El documental i el llibre de Carles Porta van posar de moda Tor. Molta gent va començar a visitar el llogarret i fins i tot hi ha una "Ruta dels Contrabandistes" que passa per aquest poble. Probablement, a hores d'ara algun dels protagonistes de la història ja haurà mort. No importa gaire, perquè Tor no ens parla només d'un poblet únic del Pirineu, sinó d'unes passions universals: la cobdícia, la ira, l'enveja... Fer confluir totes aquestes passions en un univers tan petit com Tor és convertir aquest poblet en una olla de pressió, on el crim acaba essent la sortida evident. Per això Tor, tretze cases i tres morts, avui, continua despertant passions i llegint-se com una novel·la. Perquè a través d'un racó de la muntanya catalana explica els aspectes més obscurs de l'ànima humana.