El debat sobre els límits de la llibertat d'expressió s'ha obert. Dos titellaires van ser detinguts el divendres passat, en ple carnaval, durant una funció a Madrid. Se'ls va acusar d'enaltiment del terrorisme, van ser conduïts a l'Audiència Nacional i el jutge Ismael Moreno els va ficar en presó provisional. Les titelles van ser incautades. Els titellaires han passat cinc dies a la presó. Avui s'ha decretat la seva sortida de la presó després que la Fiscalia ho demanés, tot al·legant que no hi ha risc de fuga. No obstant, a petició de la Fiscalia se'ls manté la imputació, se'ls han retirat els passaports i s'han suspès les funcions previstes de la seva companyia. Els acusats podrien rebre una condemna de fins a tres anys de presó.

Una obra anarquista

Alfonso Lázaro i Raúl García (anomenat sovint Raúl Griot) pertanyen al grup Títeres desde Abajo. El divendres representaven la obra La bruja y don Cristóbal. A cada cerdo le llega su San Martín al carnaval del barri de Tetuan, a Madrid. Es tracta d'una obra que vol donar la volta a les històries tradicionals dels "títeres de cachiporra": aquí la protagonista bona és la bruixa, i don Cristóbal, el típic personatge del guinyol espanyol, fa de dolent: de banquer, de policia, de jutge, de monja i d'abusador sexual. La bruixa s'enfrontarà a don Cristóbal, però serà violada per ell, quan fa de propietari. En canvi, en d'altres actes la bruixa triomfa i aconsegueix penjar el jutge i apunyalar la monja amb un crucifix. Però els dolents paren una trampa a la bruixa i la volen condemnar per connexions amb el terrorisme; per això, quan està inconscient, li posen una pancarta que diu "Gora ALKA - ETA". Cap personatge, a l'obra, mostra simpatia per cap organització terrorista.

L'error de l'Ajuntament

El grup Títeres desde Abajo anunciava La bruja y don Cristóbal com una obra per a adults. Però l'Ajuntament no l'havia anunciat com a tal i al recinte on es representava hi havia molts nens. En el moment de l'inici de la funció, els artistes van anunciar als presents que no era una obra per a públic infantil, però molts nens van quedar-s'hi. Durant l'actuació alguns pares presents van escandalitzar-se pel contingut de l'obra, i van avisar la policia, que va intervenir i va detenir els titellaires. D'immediat van usar la pancarta que apareix a l'obra per acusar-los d'enaltiment del terrorisme.

Sorpresa

La detenció dels dos artistes en plena actuació ha generat estupefacció. En primer lloc, perquè se'ls hagi acusat d'enaltiment del terrorisme per incloure escenes de violència que són molt comunes al cinema, a la televisió i als jocs d'ordinador. Ha sorprès també molt que als titellaires se'ls hagi deixat en presó preventiva, quan en principi aquesta mida hauria d'aplicar-se només en casos molt greus. Es sospita que el jutge de l'Audiència Nacional ha volgut castigar els artistes abans fins i tot de dictar sentència. De fet, l'escrit d'imputació del jutge ressalta, fins i tot, que entre els efectes intervinguts als detinguts hi constava un llibret en què hi figura la portada de l'obra Contra la democracia dels Grupos Anarquistas Coordinados. El jutge al·lega que aquest darrer llibre també s'havia localitzat al domicili d'altres detinguts per atemptats terroristes. Però Contra la democracia es pot trobar fàcilment per internet, i el llibre està molt lluny de ser un manual de terrorisme: fa una crítica al capitalisme, però acaba amb una crida a mantenir una relació respectuosa amb els altres i amb el medi.

Reaccions tèbies i aplaudiments

La primera reacció de l'Ajuntament de Madrid no va ser la defensa dels titellaires, sinó que es va desmarcar d'ells, tot  al·legant que els artistes eren responsables de "accions ofensives, completament fora de lloc en qualsevol context i totalment irrespectuoses amb els valors de convivència, respecte i diversitat proposats per l'Ajuntament de Madrid". De seguida va caure el responsable municipal responsable de la programació de l'espectacle. Tot i això, l'alcaldessa Manuela Carmena va protestar perquè va considerar les mesures judicials excessives.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha mostrat el seu suport a la decisió del jutge. Albert Ribera, de Ciutadans, se li ha sumat, tot afirmant que "L'apologia del terrorisme, i a més a més amb menors, és molt greu".

Condemnes sense paliatius

Qui ha reaccionat amb més contundència a les detencions ha estat la CNT, organització a la que pertany Lázaro. La CNT fins i tot va convocar una concentració per demanar la llibertat dels acusats. La CGT de seguida es va sumar a la denúncia de la CNT. Però han estat pocs els dirigents polítics que han gosat mostrar el seu suport incondicional als detinguts. Pablo Iglesias, el líder de Podemos, va reaccionar sense matisos, tot afirmant:

"Que a un país democràtic algú pugui ser a la presó per una obra de teatre a mi em sembla un despropòsit. Em sembla molt greu. És com ficar a la presó Dario Fo"

Ada Colau també va afirmar de seguida: "La sàtira no és un delicte. En una democràcia sana, en un estat de dret, hi ha que protegir la llibertat d'expressió. Fins i tot la que ens molesta".

El PEN Català amb els titellaires

El PEN Català ha expressat la seva condemna sense paliatius contra aquests empresonaments

 

L’art necessita llibertat, per a ser-ho. Si els creadors no se senten amb la possibilitat de dir i fer allò que consideren adient, és tota la societat la que hi perd

El comunicat del PEN, encapçalat pel símbol de "llibertat d'expressió" emprat durant la transició, es clou tot demanant "que no es malbarati el dret a la llibertat d'expressió sota cap concepte".

 

llibertat_dexpressio

També alguns personatges i institucions del món de l'espectacle, s'han solidaritzat amb els actors. El cantant Fermín Muguruza ha afirmat "Nosaltres també som titellaires". Front a la tebiesa de les institucions, a les xarxes socials hi hagut una campanya de suport als presos, tot i que també hi ha hagut reaccions viscerals en contra seu. I avui, a les 19h30, s'ha convocat una manifestació a la plaça Sant Jaume en defensa dels detinguts,

La batalla de Madrid arriba al teatre

"Títeres 'proetarras' en el Carnaval de Carmena", titulava el diari La Razón. Federico Jiménez Losantos, a esRadio condemnava als "titiriteros de Carmena" i parlava de la "obra proetarra", tot al·legant que "todos éstos son amigos de la ETA". Sembla clar que des d'alguns sectors ultraconservadors, s'està utilitzant el cas d'aquests titellaires per atacar l'Ajuntament de Madrid i el conjunt de Podemos. S'ha acusat als titellaires d'estar "molt vinculats" a Ahora Madrid i s'ha lligat el problema de les titelles amb el rebuig de certs sectors a la cavalcada de Reis organitzada per l'Ajuntament.

El regne d'allò políticament correcte

El debat sobre l'apologia del terrorisme, en aquest cas, es barreja amb el debat sobre allò políticament correcte i sobre els límits de la llibertat d'expressió. I també es relaciona amb un debat delicat sobre la infància i sobre la seva implicació o no en el món polític.

Els advocats de Lázaro i García no dubten en fer paral·lelismes entre els seus defensats i les víctimes de l'atemptat de Charlie Hebdo i denuncien la hipocresia de les institucions, que s'identifiquen amb els humoristes francesos i empresonen els espanyols.

D'ETA a l'11-S

El delicte d'enaltiment del terrorisme va tenir plena vigència a Espanya durant els anys d'actuació d'ETA. Amb aquesta figura legal, es volia combatre els grups de suport als etarres i es pretenia evitar la intimidació de les víctimes. La norma va ser aprovada el 1995 com una legislació d'excepció, que en aquells temps ja va obrir debats sobre la seva legitimitat. Els atemptats de l'11-S van revitalitzar la por al terrorisme i van difondre arreu del món mesures legals contra l'enaltiment del terrorisme, que a vegades entren en contradicció amb la llibertat d'expressió. A Espanya la fi de les accions armades d'ETA no ha provocat un alleujament del marc legal; pel contrari, la Llei 2/2015 ha endurit la legislació antiterrorista, en sintonia amb els acords internacionals de lluita contra el terrorisme jihadista. El judici al raper Pedro Hasel i a la twietera Loba Roja ja van generar moltes preguntes sobre el delicte d'enaltiment del terrorisme. Però les autoritats espanyoles semblen decidides a no suavitzar el marc legal.

Un jutge poc exemplar

El jutge Ismael Moreno Chamarro, va entrar a la policia, com a inspector, el 1974, durant el franquisme. Va dur com inspector un cas polèmic, en què un deficient va ser acusat i condemnat per un assassinat frustrat. La prova bàsica va ser una declaració realitzada de forma irregular davant Moreno que més tard va ser anul·lada pel Suprem, tot i que Moreno no va arribar a ser sancionat. El 1983 va passar-se a la judicatura, i el 1988 va entrar a l'Audiència Nacional, junt amb Baltasar Garzón. En aquesta institució el 1991 va deixar en llibertat a l'espia Francisco Paesa, còmplice del grup terrorista GAL, sense ni tan sols fer-lo comparèixer davant el jutge que el reclamava, Garzón.

Contra l'ANC, la independència i el Parlament

Fa pocs dies, el mateix Moreno va sol·licitar a la Policia Nacional, a la Guàrdia Civil i als Mossos que investiguessin l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Les acusa de "sedició" i "rebel·lió" per impulsar mocions de suport a la declaració del Parlament en favor de la independència. És el primer jutge que pren mesures en aquest sentit: molts dels seus companys han desestimat demandes similars.

Debat pendent: jutges franquistes?

La sentència del jutge Moreno obliga a un replantejament sobre el paper de la justícia en la societat espanyola i sobre la manca d'una neteja general de l'aparell judicial després del franquisme. Ja fa temps que es discuteix l'utilització del poder judicial per part dels sectors més reaccionaris de la societat. Alguns membres de la cúpula judicial, podrien haver-se beneficiat de la seva connivència amb la dictadura. Encara s'estaria pagant el preu de la transició.

 

Foto: Imatge d'un espectacle de Títeres desde abajo.