A la darrera edició dels Oscar hi havia una pel·lícula força atípica com a candidata al premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa: Tanna, una coproducció entre Austràlia i Vanuatu. Es tracta d'una pel·lícula dirigida pels documentalistes Bentley Dean i Martin Butler que ha estat rodada a l'illa de Tanna, al microestat de Vanuatu, a la Melanèsia. La història està basada en les vivències dels habitants de l'illa, que fan d'actors en aquesta obra.
Una pel·lícula diferent
Els directors de Tanna són documentalistes, i han fet molt cinema etnogràfic, especialment entre els aborígens australians. Però en aquest cas han volgut fer una pel·lícula de ficció, sense renunciar a les tècniques pròpies del documental. Per gravar aquesta pel·lícula van passar set mesos entre els yakel, els habitants de l'illa. Van conviure amb aquests homes, que encara cacen amb arc i fletxes, i que practiquen diàriament vells rituals. De fet, la trama de la pel·lícula es basa en una anècdota que els directors van sentir explicar a l'illa: una història de dos amants que desafien la tradició per amor. I la pel·lícula es va realitzar amb actors procedents íntegrament de l'illa, la majoria dels quals mai havien sortit de Tanna. De fet, el que fa de cap de tribu a la pel·lícula és, realment, un dels caps de Tanna... Els directors afirmen que la clau d'aquesta cinta no ha estat el pressupost, que era certament molt reduït, sinó el fet de rodar amb els autòctons amb molt respecte i paciència. Una tasca que no va ser fàcil, perquè molts dels actors no havien vist mai una pel·lícula.
Un paradís perdut
Tanna és una illa de 40 quilòmetres de llarg i 19 d'ample, amb uns 30.000 habitants. El seu territori és molt accidentat, i té una vegetació exuberant per les fortes pluges. Malgrat tot, a l'illa hi ha un gran volcà actiu, de 361 metres, rodejat per uns grans camps de lava: el Yahul. Tanna i les illes de la regió van ser administrades, al segle XX, per un condomini franco-britànic. Tanna és una de les illes de Melanèsia on el cristianisme i l'occidentalització han penetrat menys (tot i que va haver-hi una forta presència dels cultes cargo). El 1980 Vanuatu va obtenir la seva independència, però les illes de Tanna, Anatom, Futuna, Erromango i Aniwa es negaven a incorporar-se a aquesta entitat i exigien un Estat propi. Una intervenció militar de forces de Papuàsia - Nova Guinea va acabar amb la insurrecció. Però els habitants de Tanna encara són ferms defensors del Kastom, la seva forma de vida tradicional.
Una història d'amor
Mentre eren amb els yakel, els directors de la pel·lícula van assabentar-se'n que els enamoraments sovint provocava forts conflictes a l'illa, perquè habitualment els matrimonis eren pactats entre els grups. El fet que algú es desdigués d'un matrimoni acordat era considerat com una ofensa per part de tot el grup de la persona rebutjada. A vegades, això provocava guerres. I, malgrat tot, també hi havia formes d'arbitratge que permetien el triomf de l'amor. En cas de conflicte per un matrimoni pactat, es podia arribar a una negociació que es concloïa amb el pagament de porcs al grup agreujat i amb la promesa d'un futur matrimoni entre membres dels dos grups. Un cop assolit l'acord, es procedia a la cerimònia de l'enterrament del garrot, que tancava definitivament el conflicte.
Un reguitzell de premis
Tanna va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (que finalment va endur-se El fill de Saül). A Venècia va obtenir el premi a la millor direcció de fotografia i el premi de la crítica internacional. Ha acumulat molts més premis, a Oceania i a d'altres parts del món. Però els directors afirmen que la seva màxima satisfacció és que els habitants de Tanna es van sentir molt satisfets quan van poder veure el film, en una pantalla feta amb dos llençols penjats d'un arbre.