L'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura 2015, visita aquests dies Barcelona per participar en els festivals de literatura Literal i Kosmopolis. No és la primera vegada que Aleksiévitx ve a Barcelona. En realitat, té un públic fidel i diverses de les seves obres han estat traduïdes: Els nois de zinc (sobre la guerra d'Afganistan: editat per Raig Verd en català i Debate en castellà); La pregària de Txernòbil (sobre l'explosió a la central nuclear, editat per Raig Verd i Debate); Temps de segona mà. La fi de l'home roig (sobre els problemes de la transició del comunisme al capitalisme, editat per Raig Verd i Acantilado); i La guerra no tiene rostro de mujer (sobre els patiments de les dones combatents a la Segona Guerra Mundial, editat per Debate).
Escriptora del desengany
Svetlana Aleksiévitx va ser una ferma opositora a la dictadura comunista, i malgrat tot, no pot evitar un gran desengany en analitzar els nous règims implantats a Europa de l'Est. Afirma que el comunisme "partia d'una idea que era bona, però la realització va ser pèssima". Ara bé, el que va venir després no l'ha satisfet: "Resulta que ara hem de viure amb les rates, amb els monstres que s'han alliberat al caure els règims dictatorials que els tenien reprimits". No dubta a definir com a "lladres que només es volen repartir les riqueses del país" els qui ara governen a l'antiga Unió Soviètica. Reconeix que els intel·lectuals tenen una responsabilitat amb tot aquest procés: "Ens vam sentir com nens. Vivíem en un món d'il·lusió. Idealitzàvem tot el que hi havia al darrere del teló d'acer. Ningú no pensava en el capitalisme. Somniàvem en un socialisme amb cara humana i no estàvem preparats per a un capitalisme cruel".
El retorn de la dictadura
A Aleksiévitx li agradaria que el seu país i els del seu entorn evolucionessin cap a un sistema socialdemòcrata, a l'estil del suec. Però no és gens optimista: creu que això trigarà molt a arribar. El futur immediat el percep molt complicat: "La utopia vermella no ha acabat: tornarà". Veu molt negativa la situació política de l'Europa de l'Est: "No sabem què en sortirà d'aquí, especialment amb el sentiment d'humiliació nacional que domina a Rússia. La gent només vol que Rússia sigui un país gran". Per a la Nobel és una situació similar a la que es va donar a Alemanya durant el nazisme, i no és responsabilitat única de Putin: "Dins de cada rus hi ha un Putin. Putin l'únic que ha fet ha estat catalitzar les il·lusions d'aquesta gent humiliada, frustrada". Ho explica en termes de característiques nacionals: "Els russos sempre necessiten una superidea, una idea messiànica. Ara és la idea de salvar Rússia, i amb Rússia tot Europa, que està degradada. Es recorre a qualsevol ximpleria, com els casaments homosexuals". Per finalitats polítiques es desperten els aspectes més negres de l'ànima popular. S'ha desencadenat un mecanisme difícil d'aturar: "Ara els nous patriotes van contra Putin perquè pensen que és massa feble".
Ningú no és profeta...
Les denúncies polítiques de la Nobel li han dut molts problemes al seu país: "A Bielorússia sóc persona non grata. Els meus llibres no es publiquen al meu país", explica. Alerta que a Rússia la situació es va complicant: "Rússia és un país molt gran: és impossible vigilar-ho tot. A Rússia es controlen molt els mitjans però hi ha tolerància cap a les editorials", tot i que avisa que el control s'està reforçant. Un dels problemes és que "el sistema soviètic autoritari va inculcar la por a diverses generacions". "A la gent no li agrada el que passa, però no surt al carrer perquè està bloquejada, aterrida".
Txernòbil com a avís
Aleksiévitx, que va escriure un llibre sobre la catàstrofe de la central nuclear ucraïnesa, adverteix que "Txernòbil no és una catàstrofe del passat. És un repte del segle XXI". Creu que ni tan sols amb la tecnologia punta es poden prevenir les amenaces provinents de la natura, tal com es va demostrar a Fukushima. Adverteix que el que ens planteja aquest accident és la necessitat de revisar la relació entre la natura i la societat.
Recol·lectora de veus
La literatura d'Aleksiévitx s'ha definit com "novel·les de veus", perquè està basada en la recollida de molts testimonis. Ella va estudiar periodisme, i la seva formació és ben patent en les seves obres. Però assegura que va més enllà. Afirma que vol desenvolupar "antenes" per entendre la vida de la gent. I per això no n'hi ha prou amb recollir informació: "Jo em faig amiga de la gent que entrevisto. I com a amiga, els parlo de les coses que han viscut. És un altre nivell de coneixement i de sentiment". A ella, el que li interessa és la vida de "la gent sense cap gran idea", "les petites persones del carrer". Afirma que la literatura tracta del "misteri de la vida humana" i critica els qui veuen el periodisme només com un instrument de transmissió d'informació: "El periodisme ha de fer la transició de la informació al misteri", perquè si no "continuarà publicant coses banals".
La fi d'un cicle literari
Svetlana Aleksiévitx s'ha fet molt famosa amb els seus quatre llibres sobre el període soviètic, el que ella anomena "Història de la Utopia Vermella". Però assegura que ja ha deixat d'escriure sobre el tema: "Ja he dit tot el que havia de dir sobre això". Ara està començant una obra diferent, basada també en testimonis, però sobre un tema completament diferent: l'amor. "No hem vingut aquí per morir a la guerra. Quines són les finalitats de la vida humana? De segur que tenen a veure amb l'amor i la mort". Com que ja ha escrit molt sobre la mort, ara vol parlar de l'amor. Perquè, per a ella, la literatura ha d'aspirar a reflectir la dimensió eterna de l'ànima humana. I, aquí, l'amor hi ocupa un lloc molt important.