Sitges és una vila marinera que ja fa molt temps es va convertir en un important centre turístic. Ha estat centre de trobada d'artistes, i també centre d'esbarjo de les ciutats properes. Combina molts atractius: té platja, un casc antic ben conservat, mostres d'arquitectura modernista, l'herència dels indianos, la tradició dels pescadors, una excel·lent gastronomia... 

La Casa del Rellotge de Sitges. Fotografia: Ajuntament de Sitges.

El Sitges dels indianos

Si Sitges és avui la ciutat dinàmica que és, en bona part es deu a aquells sitgetans que al segle XIX van anar a Amèrica i que, en tornar, van reinvertir les seves riqueses a la seva ciutat natal: els indianos. Unes riqueses no exemptes de polèmica, perquè alguns d'aquests indianos es van dedicar amb el tràfic d'esclaus, o es van enriquir amb plantacions de sucre conreades per mà d'obra esclava. Un passeig pel centre de la ciutat ens portarà per molts edificis construït per encàrrec dels indianos, que usaven l'arquitectura com a símbol del seu poder. Algunes d'aquestes cases adoptaren el modernisme, i altres s'inclinaren pel romanticisme. Entre les més destacades hi ha la de Rafael Planes, la de Manel Planes, Villa Avelina, la Casa del Rellotge o les cases construïdes per als Vidal Quadres.  Per degustar la simbiosi cultural sitgetano-caribenya, res millor que visitar per la Casa Bacardí de Sitges. Sitges és el poble natal de Facundo Bacardí, el creador del rom més famós del món. I a la Casa Bacardí de Sitges pots aprendre els secrets de l'elaboració del rom, i alhora degustar un Mojito o un Cuba Libre reglamentaris. Es convenient reservar abans l'entrada per a la visita a la Casa Bacardí.

El Cau Ferrat. Fotografia: Ajuntament de Sitges.

La ruta modernista

El 1892 Santiago Rusiñol va convertir Sitges en el centre de moltes activitats culturals. Convidava als intel·lectuals modernistes a aquesta vila i allà hi organitzava grans festes on la cultura i l'art es barrejaven amb l'alcohol i la disbauxa. Rusiñol va comprar dues cases de pescadors i les va ajuntar; a l'edifici resultant el van anomenar Cau Ferrat, per l'alt nombre de peces de forja que contenia. Allà les obres d'art s'acumulaven, de forma un tant anàrquica. El museu va ser cedit per Rusiñol a la vila de Sitges. Avui en dia el Cau Ferrat, convertit en museu, és un dels espais de visita obligatòria si es va a Sitges, per la riquesa dels fons i per la peculiaritat de l'edifici. La principal col·lecció és la de pintura, amb obres dels millors pintors catalans de finals del XIX i principis del XX, com Casas, Nonell o Picasso. També té una impressionant d'objectes de forja, un art molt associat al modernisme. Rusiñol també va acumular una important col·lecció d'objectes de vidre (de la seva època i anteriors) i una impressionant col·lecció d'art popular: ceràmica i escultura. Però a més a més del Cau Ferrat, a Sitges hi ha moltes altres obres modernistes que val la pena veure: el Teatre Prado, la casa Pere Carreres, la casa Manuel Planas... I, molt especialment, el celler Güell, situat al Garraf. Es tracta d'una obra mestra del modernisme que segons alguns va ser dissenyada pel propi Gaudí.

El Museu Maricel. Fotografia: Ajuntament de Sitges.

El Museu Maricel

Una bona visita a Sitges no pot obviar una visita al Museu Maricel. És un edifici molt especial: està construït sobre un hospital medieval, del que encara en conserva alguns elements. A més a més, està situat en una ubicació excepcional, amb uns finestrals abocats directament al mar. L'edifici va ser construït, en base a agrupar diverses cases preexistents, pel nord-americà Charles Daaring, que va voler convertir part del Maricel en una sala d'exposició de la seva col·lecció d'art (la resta era la seva vivenda particular). El 1969 la Diputació va comprar l'edifici, i el va convertir en el Museu Maricel on hi va ubicar una gran col·lecció d'art, amb obres des del romànic fins al segle XX. Amb el temps el Museu s'ha anat ampliant, i té un important font d'artistes sitgetans o vinculats a Sitges, com Miguel Utrillo, Ramon Casas o Joaquim Sunyer. L'especial ubicació del Museu ajuda a donar relleu a les peces.

Xató. Fotografia: Ajuntament de Sitges.

Aturar-se a dinar

A Sitges no falten els establiments per dinar. Al centre de la ciutat es pot recomanar el Costa Dorada, sobretot per menjar arrossos, o el El Santo Sandwich, una gran hamburgueseria. I si aneu en cotxe, us podeu desplaçar fins al Garraf, on podreu dinar amb unes vistes excel·lents al Chiringuito del Garraf. Si voleu degustar algun producte local, podeu animar-vos amb la malvasia de Sitges. Pel que fa als plats típics, els sitgetans es senten molt orgullosos del seu arròs a la sitgetana, un mar i muntanya molt especial, en què es combinen les gambes, les cloïses, els escamarlans i la sípia amb la costella de porc i les salsitxes. Però realment el plat estrella de la zona és el xató: una amanida d'escarola, tomàquet, bacallà, tonyina, anxoves i olives arbequines acompanyada d'una salsa elaborada a base de nyores i ametlles. Ara bé, eviteu amb els sitgetans qualsevol discussió sobre l'origen del xató: la invenció d'aquest plat és molt controvertida: se la disputen, com a mínim, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca i el Vendrell.

Cala de l'Home Mort. Fotografia: Maria Carbó.

Acabar a la platja

Si volem acabar la jornada amb un bany, i volem escapar a les platges massificades, hi ha la possibilitat d'anar a la Platja de l'Home Mort, en ple massís del Garraf, entre Vilanova i Sitges. Es tracta d'una platja naturista, freqüentada per gays. El seu atractiu és que està molt retirada, a sota les vies del tren, i que no s'hi pot accedir amb cotxe, per la qual cosa sol estar bastant buida. I, malgrat tot, disposa del seu corresponent xiringuito amb les seves gandules, que s'agraeixen, perquè es tracta d'una platja de pedra. Hi ha un itinerari marcat, com a Via Brava, que ens porta de Sitges fins a aquesta cala (uns 2 km de recorregut). Però els que vulguin alguna experiència original, poden anar o tornar de Sitges amb una embarcació esportiva: el taxiboat. Fa dos recorreguts al dia els caps de setmana.