Yassin al-Haj Saleh és un escriptor de Síria, crític amb el règim d’al-Àssad i amb la intervenció dels Estats Units i de Rússia al conflicte. Va passar 16 anys a les presons de la dictadura per militar al Partit Comunista i només va poder començar a escriure després d’haver-ne sortit. Va veure’s molt marcat per la guerra, perquè la seva dona, l’escriptora Samira Khalil, va ser raptada a la ciutat de Douma per membres d’un grup salafista i continua desapareguda. Ell, després de passar dos anys a la clandestinitat, va emigrar a Turquia, on viu en l’actualitat. Fa poc ha publicat en espanyol Siria, la revolución imposible (amb traducció de l’àrab de Naomí Ramírez Díaz), a Ediciones del Oriente y del Mediterráneo. Ha vingut a Barcelona per presentar aquesta obra a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)Lourdes Vidal, de l'IEMED ha definit Saleh com un individu "terriblement perillós" per als règims autoritaris de Pròxim Orient. Per altra banda, Vidal ha reivindicat la necessitat que els siris expliquin la seva realitat, i ha denunciat que han tingut moltíssimes dificultats per aconseguir que Saleh aconseguís el visat per visitar Barcelona degut als problemes posats per la diplomàcia espanyola.

Yassin Al-Haj Saleh Iemed

Foto: IEMed

Nova visió

Saleh ha celebrat que aquest llibre es publiqui en castellà, perquè ha advertit que massa sovint la visió de Síria només passa pel testimoni dels corresponsals estrangers i no recull les opinions dels propis siris o tan sols analitza el conflicte des del punt de vista de la geopolítica, sense tenir en compte els habitants del país. El llibre de Saleh intenta contraposar-se a les visions dominants sobre el conflicte siri, que tan sols donen visibilitat al règim d'al-Àssad i als grups terroristes pròxims al Daesh. Saleh intenta demostrar que hi ha una oposició laïcista i islamista moderada a la dictadura, i que constitueix una alternativa viable. Saleh afirma que ell treballa amb la màxima independència per tal de poder reflectir la veritat; i assegura que allò esencial és que a Síria hi ha una societat, una societat que vol un canvi i que ha patit una bestial repressió.

Síria, la revolució possible

Saleh escriu un llibre ple d'experiències autobiogràfiques, perquè bona part del text ha estat escrit en ciutats assetjades i ell i la seva família han estat víctimes de la brutalitat de la guerra. L'escriptor reivindica que la revolució siriana era possible, i que de fet a l'inici de la guerra va començar un procés revolucionari en tota regla, que va ser esclafat per l'ús d'armes de guerra: armes químiques, bombardejos aeris, tortures... Ell xifra en un milió els morts provocats en la guerra i en sis milions els refugiats. No és que els sirians no volguessin el canvi, és que els van anorrear.

Per l'emancipació del poble sirià

L'autor de Siria. La revolución imposible reclama el dret dels sirians a emancipar-se, en el sentit que tenen dret a tenir un govern representatiu, però que també tenen dret a deslliurar-se de l'imperialisme de les potències que aprofiten el caos per intentar imposar la seva hegemonia: els Estats Units, Turquia, l'Iran... Saleh reclama que els sirians han de prendre la paraula, després de dècades de baasisme, i creu que és essencial recuperar el dret d'expressió, de reunió, de manifestació... I recorda que a Síria hi ha persones, persones que volen lluitar per la seva llibertat. En aquest sentit, ha denunciat els discursos culturalistes, que tendeixen a justificar l'opressió patida a Síria atribuint-la a les peculiaritats de la mentalitat oriental. Saleh reivindica que els sirians, com tots els humans, tenen ànsia de llibertat, com tothom. La portada triada pel seu editor en castellà va en aquesta línia: situa els afusellaments del dos de maig, de Goya, entre les runes d'una ciutat siriana.