La dibuixant veneçolana Sara Fratini (1985) presenta Una tal Martina y su monstruo (Lumen). Properament, Sara Fratini serà a Barcelona per assistir al Festival Internacional del Còmic. Fratini va estudiar Belles Arts a Madrid, i després va anar a França a estudiar il·lustració, perquè allà aquests estudis tenen molt prestigi. Més endavant se'n va anar a viure a Itàlia, on és fins ara, dedicant-se a la fotografia i a organitzar un festival de cinema. Abans havia publicat La buena vida (també a Lumen).

La por

La Martina, la protagonista de la història de Fratini és una noia amb corbes. Una noia que ha aconseguit domesticar el monstre que l'acomplexava. No ha aconseguit fer-lo desaparèixer del tot, però sí que ha après a minimitzar-lo i a conviure amb ell. Per això quasi sempre apareix acompanyada d'un petit monstre negre, que ja és tan quotidià, que el troba a faltar si no el troba. Ara es permet de vestir-se com li agrada, o de passejar-se despullada, sense manies...

Una vida normal

La Martina és una dona normal: té un cactus, li agrada pintar-se els llavis, fa ioga, li encanta ballar, tiene problemes amb el seu cabell... Allò que més li agrada és parlar: amb la seva amiga, amb el seu cactus, amb el seu monstre, o amb ella mateixa. Reflexions agudes d'una dona sense complexos que pillaran al lector.