En una ciutat on les esglésies acostumen a estar buides els diumenges, el 22 de maig, el dia de Santa Rita de Càssia, és una jornada especial. El convent de Sant Agustí, al Raval, és ple de gom a gom de feligresos. A l'hora de dinar, quan l'assistència és més baixa, la cua per fer ofrenes a la santa "només" arriba fins al Teatre Romea. A la tarda solen haver-hi grans aglomeracions a l'església, fins al punt que s'ha d'entrar per una porta i sortir per l'altra. La majoria dels que s'apropen al temple són dones d'edat mitjana, però també hi ha noies joves, que duen les típiques roses a la mà. Els homes estan en minoria, però n'hi ha. La plaça de Sant Agustí és plena de parades de roses, on les roses més grans es combinen amb les diminutes roses de bardissa ("pitiminí"). La majoria, vermelles, que són les canòniques en aquesta ocasió, però no en falten de blanques o rosades. De fet, hi ha qui considera que a Santa Rita no se li han de dur les esplendoroses roses de Sant Jordi, sinó roses més petites, d'aspecte més casolà. I, al costat de les roses, no hi falten les espelmes, els rosaris i les estampes de Santa Rita.

Roses per aconseguir impossibles

Santa Rita és la patrona dels impossibles (o de les causes perdudes) i de les dones maltractades o amb problemes d'amors. Diuen que escolta a tots aquells que, en el dia de la seva festa, li porten una rosa. Per això hi ha llargues cues per lliurar-li una rosa i besar la relíquia de la santa que es conserva en aquest temple. A l'església es van beneint les roses cada estona. La tradició estableix que algunes de les roses beneïdes no es dipositen a l'altar, sinó que s'enduen a casa on es guarden seques, senceres o en pètals. O es regalen a qui necessiti aconseguir un impossible. Diuen que si tens guardada una rosa beneïda el dia de Santa Rita, s'acomplirà aquella petició que li vas fer a la santa i que semblava impossible d'acomplir. Els altars del convent de Sant Agustí també s'omplen d'espelmes; al vespre fins i tot omplen els passadissos. I els captaires, confiant amb la generositat dels fidels, s'acumulen a les portes del temple i a la plaça Sant Agustí. En menor mesura també es dipositen espelmes i roses a l'altar de Santa Rita del claustre de la catedral de Barcelona. També es celebra la festa a l'església de les Germanes de la Caritat del carrer Carolines, perquè la santa també té una capella a la modernista Casa Vicens.

L'origen de la festa

Santa Rita de Càssia va viure al segle XV. És una de les santes més populars del santoral catòlic, i la seva devoció va ser difosa sobre tot per la congregació dels agustins. Se la sol representar amb unes roses a la mà. Segons la llegenda, el seu marit era molt violent, la maltractava i no la deixava ajudar als pobres. Un dia, ell la va sorprendre amb un pa amagat sota la faldilla. Quan el marit li va preguntar què duia allà, ella va afirmar que eren roses. I quan ell la va escorcollar, el pa s'havia convertit en roses. També es diu que quan era a punt de morir va demanar a la seva cosina, que l'havia vingut a visitar-la, que li portés una rosa del jardí. Era ple hivern, però la cosina va trobar el roser florit i va dur-li la rosa a Rita, que de seguida va morir.

Monja i santa sense ser verge

Diuen que Rita de Càssia havia volgut ser monja des de petita, però els seus pares van casar-la quan era molt jove i va tenir dos fills. El seu marit un dia va ser assassinat i la seva família va decidir que havien de venjar-lo, la famosa vendetta. Rita va aprofitar l'ocasió per intentar entrar al convent agustí de Santa Maria Magdalena de Càssia, però no va ser acceptada perquè no era verge. Poc després van morir els seus fills i ella va agrair a Déu la seva mort, perquè així no pecarien efectuant la vendetta. Tot i que al convent no volien acceptar-la, una nit quan era tot tancat, ella va aparèixer a dins: va assegurar que havia estat transportada volant per Sant Agustí i per Sant Joan Baptista. Davant aquesta explicació, va ser acceptada com a monja. S'explica que li apareixien estigmes al front, com els de la corona d'espines, que no es tancaven mai. Va morir 40 anys després d'entrar al convent i el seu cos es va mantindre incorrupte i es venera a la basílica de Santa Rita de Càssia. De seguida va tenir fama de santa, tot i que no es va canonitzar fins el 1900.