El Departament de Cultura, en companyia del Gremi de Llibreters i el Gremi d'Editors, ha presentat l'estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015. Els resultats han sorprés, sobretot perquè representen una progressió positiva dels hàbits lectors. Front a les interpretacions simplistes que apunten a que la gent no llegeix perquè s'ha passat a les noves tecnologies, l'enquesta mostra que hi ha més gent que llegeix habitualment: això sí, el nombre de llibres llegits i venuts es redueix front a anys anteriors.

Els lectors

El percentatge de gent que ha llegit llibres habitualment durant el 2015 ha assolit el 66,3 %. Se situa 4 punts per sobre del 2011, en un ascens continu. El conseller de Cultura, Santi Vila, s'ha mostrat molt satisfet per aquests resultats, que apropen Catalunya als índex europeus. Si analitzem únicament les dades referents a la gent que llegeix per oci, és patent també un augment continu: ara l'índex lector se situa en el 61 %, front a un 58,5 % el 2011. Però si analitzem el percentatge de lectors ocasionals, la gent que llegeix un cop per setmana, es manté bastant estable: d'un 52,2 % el 2011 al 52,5 % actual. És a dir, l'increment afecta, bàsicament, als lectors ocasionals, aquells que no llegeixen cada setmana.

El prototip: dona, molt jove o amb estudis universitaris

En l'enquesta realitzada queda ben patent la desigualtat entre gèneres en relació a la lectura. El 59 % dels homes es declara lector de llibres, front a un 69 % de les dones. La diferència s'incrementa cada any que passa. Si el 2011 només hi havia 5,2 punts de diferència entre dones i homes lectors, aquesta xifra no ha parat d'augmentar. Però són radiclament diferents els índexs de lectura digital: el 73,8 % dels homes afirmen haver llegit en suport digital, front al 59,1 % de les dones.. Per edats, els qui llegeixen més són els més joves, entre 14 i 24 anys: el 89,6 % dels enquestats d'aquesta edat es proclamaven lectors. Però els índex de lectura cauen de sobte als 25 anys; entre els 25 i els 34 només llegeix el 67,8 %, potser perquè a la gent d'aquesta edat li falta temps per llegir, o perquè deixen de tenir l'obligació de llegir per als estudis. Els nivells de lectura es recuperen a partir dels 35, per tornar a caure als 45. El 85 % de les persones que han passat per la universitat llegeix habitualment, front a un 44 % dels qui només van cursar estudis primaris.

Els llibres comprats

Que el major increment sigui el de lectors no habituals ajuda a entendre que en realitat, el nombre total de llibres venguts no s'incrementi. De fet, l'enquesta reflecteix allò que els llibreters sabien bé: que la crisi va produir una reducció de les compres. El 2012 va ser l'any que un percentatge menor de catalans va comprar llibres: només un 45,1 %. A partir d'aquí el percentatge de compradors s'ha anat incrementant. I, malgrat tot, la mitjana de llibres comprats tendeix a reduir-se: si el 2011 era de 7,9 llibres, el 2015 va reduir-se fins a 7. Un descens notable.

La immersió, un èxit relatiu

El conseller Vila s'ha mostrat molt satisfet també per l'increment de lectors en català. Un 26,4 % dels lectors catalans asseguren que la seva llengua de lectura habitual és el català. El castellà és la llengua habitual d'un 71 % (front a un 2,6 % que llegeixen habitualment en d'altres llengües). El conseller presenta aquestes dades com molt positives, ja que el 2011 només un 21,2 % dels catalans eren lectors habituals en català front a un 77,6 % en castellà. Malgrat tot, són una mostra de la situació precària, encara, de la llengua catalana en el món del llibre.

La lectura digital

En els darrers quatre anys el consum de llibres digitals s'ha ampliat considerablement: el 2011 només un 6,5 % dels enquestats havien llegit algun llibre digital. El 2015 ja n'hi havia un 24,3 %. Malgrat tot, la pràctica totalitat de lectors digitals també llegeix llibres físics.

L'estudi

Hàbits de lectura... és un anàlisi que fins el 2013 havia patrocinat el Gremi d'Editors, i que es va deixar de fer per motius econòmics. El 2014 no es va arribar a realitzar, però la Generalitat l'ha assumit aquest any perquè considera que és una eina bàsica de diagnòstic per impulsar la promoció de la lectura. Aquest estudi, elaborat per Conecta, es basa en 1.200 entrevistes telefòniques, realitzades durant el 2015 a catalans majors de 10 anys.

Les mesures

El Departament de Cultura creu prioritari, davant aquesta situació, reforçar les accions de foment de la lectura. En primer lloc el conseller s'ha compromés a incrementar el pressupost per a compra de llibres a les biblioteques públiques (després de la caiguda provocada per les retallades). També ha promés iniciar un programa de protecció de les llibreries, que ha estat molt ben rebut pel Gremi de Llibreters. En darrer lloc, per fomentar la lectura, hi ha en estudi un projecte per a regalar a tots els nens catalans, quan acompleixin els sis anys, un val perquè puguin anar a la llibreria a buscar un llibre amb el que iniciar la seva biblioteca personal.

La pirateria

Patrici Tixis, president del gremi d'Editors, ha analitzat les estadístiques, i ha destacat que en l'enquesta s'hi detecta un altíssim increment de lectors en format digital. En canvi, segons ell, a les xifres de vendes només s'hi detecta un lleuger augment de vendes del llibre digital. La conclusió és evident: un alt percentatge del llibre digital no es compra, sinó que es descarrega il·legalment. De fet a l'estudi figura que un 8,9 % de les persones afirmen que l'últim llibre que van llegir el van baixar d'internet, i que el 7,3 % el va descarregar gratuïtament; és poc probable que aquest percentatge tan alt correspongui a llibres lliures de drets. Tixis ha denunciat que a Catalunya "som líders mundials en pirateria" i ha demanat mesures per protegir el sector del llibre. Segons un estudi de la Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos, el 2015 es van comptabilitzar a Espanya 390 milions d'accessos il·legals a llibres a internet, amb un valor de mercat de 3.131 milions. El més greu és que el 45 % dels accessos es va materialitzar en continguts recents, amb menys d'un any d'antiguitat, que són els que generen més drets d'autor. Malgrat tot, Patrici Tixis relativitza aquestes dades, i assegura que molts dels que descarreguen il·legalment no consumeixen aquests materials. Per tant, no totes les descàrregues farien la competència als llibres en paper.

Tocar fons

Les dades de l'estudi del Departament de Cultura coincideixen amb les d'altres fonts, com les que ofereix el Gremi d'Editors. Segons aquest organisme, el nombre de títols editats a Espanya va caure des del 2008 fins el 2013, i a partir d'aquest moment es va experimentar una lleugera recuperació, tot i que encara estem molt lluny de la situació abans de la crisi. El 2014 es van publicar 90.082 títols, un 1,9 % més que el 2013. A Catalunya el 2014 només es van publicar 25.752 títols, front als 30.629 editats el 2010. El descens ha afectat als llibres en català tant com als llibres en castellà. El 2010 es van publicar, a tot l'Estat, 11.970 llibres en català; el 2014 només 9.178.

Menys llibres venuts, menys tirada

El 2008 a tot l'Estat es van vendre 240,6 milions de llibres. El 2014, darrer any del que en tenim dades de l'Observatori de la Lectura i el Llibre del Ministeri, només se'n van vendre 153,6 milions (i això que les exportacions estan estabilitzades). En conseqüència, la tirada mitjana ha caigut en picat: si el 2007 era de 5.070 llibres, el 2014 només era de 2.886. I a desgrat de la reducció de la tirada, el sector pateix moltes pèrdues per la manca de sortida per als llibres: per cada 100 exemplars venuts se n'han de fer 147.  Malgrat tot, el 2014 la facturació va començar a recuperar-se: va ser un 0,6 % superior a la del 2013. Malgrat tot, la facturació del 2014, 2.196 milions d'euros, estava molt per sota de la del 2008, que va arribar als 3.196 euros. De fet, el 2014 es van editar menys exemplars dels que es van vendre el 2008.

El sector a Catalunya

Les empreses de Catalunya, el 2014, acumulaven el 48,3 % de les vendes a tot l'Estat. Una de les seves mostres de vitalitat és que és l'única comunitat de l'Estat en què la facturació de literatura és superior a la del llibre de text (un sector que es pot reduir molt per les noves tècniques pedagògiques i per l'aplicació de TIC a l'escola).

Les llibreries

El 50,1 % dels llibres venuts a l'Estat passen per les llibreries. Els llibreters han d'enfrontar-se al problema de les compres directes per internet, i a la competència de les associacions de mares i pares de les escoles, que venen un percentatge important del llibre de text. El 2014 el nombre de llibreries es va reduir en un 15,8 %. Se'n van obrir de noves, que estan consolidant-se a partir de nous models: la majoria són petites i independents, especialitzades en temes determinats, i no només venen llibres sinó que impulsen activitats culturals.

El sector digital

La facturació del llibre digital només representa un 5 % del total de facturació del sector. Un percentatge reduït si tenim en compte que el consum s'està incrementant ràpidament. Evidentment, es sospita que això és l'efecte de la pirateria. La pràctica no es deu a la manca de materials digitals legals: els editors han ampliat molt la oferta i cada cop es poden comprar més llibres en versió digital. El 2014 hi havia 20.263 títols disponibles en versió digital. Molts llibres digitals són venuts mitjançant plataformes de distribució, algunes d'elles impulsades pels propis editors. El llibre digital no és immune al Sant Jordi: des d'Amazon s'assegura que el dia que més llibres digitals es descarreguen, més fins i tot que per Nadal o Reis.

Les dades del Ministeri

Les darreres dades de lectura oferts pel Ministeri són molt similars a les que ha ofert ara la Generalitat. El 62 % dels espanyols afirmen haver llegit un llibre en el darrer any (8 punts més de dones que de homes). L'índex de lectura, a Espanya, ha augmentat 4,5 punts del 2007 al 2015. La lectura digital s'ha disparat: s'ha triplicat el nombre de gent que ha llegit algun llibre digital en un any. Però les vendes de llibre digital no creixen en paral·lel.