El dijous 26 va ser un dia agitat i caòtic a Catalunya. L'atzar té viaranys estranys, i una jornada de manifestacions, proclames per totes bandes i activitat frenètica al Parlament, al Senat i als despatxos, va coincidir amb l'estrena, al Teatre Romea d'El laberinto mágico, una adaptació d'Ernesto Caballero d'un conjunt de novel·les de Max Aub sobre la guerra civil: Campo Cerrado (1943), Campo de Sangre (1945), Campo Abierto (1951), Campo del Moro (1963), Campo Francés (1965) y Campo de los Almendros (1968). Un muntatge èpic sobre la lluita per la llibertat en la guerra civil, però també sobre la dissort dels derrotats. Un text que semblava fet expressament per a un dia com aquest. L'obra es podrà veure fins el 5 de novembre.

El laberinto magico romea MarcosGpunto

L'èpica i el drama de la guerra

El laberinto mágico pretén ser un fresc de la guerra civil a través de la trajectòria de diferents personatges amb perfils ben diferents. Les escenes col·lectives, en què participen tots els actors, ajuden a crear aquesta dimensió coral de l'obra. Bona part de l'obra no es va escriure durant la guerra, sinó després, en l'amargor de la derrota i l'exili. Per això, si bé constitueixen un manifest en defensa de la ideologia republicana, s'allunyen molt de la propaganda bèl·lica, i contemplen el drama bèl·lic en totes les seves dimensions: les morts de civils a bombardejos, l'abandonament de la comunitat internacional, els abusos a la reraguarda, la gana, la separació dels lluitadors i les seves famílies, l'exili... I, malgrat tot, és un cant a la dignitat dels lluitadors republicans, fins i tot en els seus pitjors moments. Max Aub incorpora una galeria de personatges ben representatius: de la prostituta a l'espia, del milicià convençut a l'adolescent enamorada... Uns personatges que no podran tenir una existència normal perquè veuran la seva vida quotidiana estroncada per la guerra, que tot s'ho endú pel davant.

Una obra de perdedors

L'obra de Max Aub no és gens optimista. És una obra, bàsicament, sobre la derrota, sobre el drama d'aquells que van lluitar per la llibertat i van perdre la vida, la família, la proximitat amb la seva terra... És la guerra vista des dels ulls dels vençuts. Max Aub reforça el toc dramàtic de l'obra presentant molts personatges que moriran abans de la seva fi. Són els mateixos personatges, en una mena de feedback dramàtic, que expliquen al públic, en primera persona, la seva mort. La sobrietat de l'escenari, els jocs amb la il·luminació apunten a la inevitable derrota final. Però alhora, les escenes col·lectives amb el conjunt dels autors units en un mateix esperit, a vegades lúdic, però sovint combatiu, reforcen l'èpica del text.

image (4)

Max Aub i 4 passaports

Max Aub (1903-1972) era de pares alemanys, va néixer a França, es va instal·lar a Espanya amb 11 anys, i va exilar-se a Mèxic, on moriria. Acabaria la seva vida, doncs, amb quatre passaports. Malgrat tot, va escriure sempre en espanyol, tot i que en alguns dels seus escrits intercala a vegades expressions en català, doncs va viure molt de temps a València. Sembla ser que parlava un català molt correcte; va fer-se amic de Joan Salvat-Papasseït, i va viatjar molt per Catalunya. Des de molt jove va simpatitzar amb les forces d'esquerra i es va fer militant del PSOE, tot i que venia d'una família benestant. Durant la guerra civil va col·laborar amb el govern republicà. Després de la derrota, va ser internat als camps de la Catalunya Nord, i més endavant va ser deportat a Algèria, on va ser tancat al camp de concentració de Djelfa, que descriuria en un llibre esfereïdor. Aconseguiria sortir d'Algèria i anar-se'n a Mèxic. Es va instal·lar allà i fins 1969 no va retornar a Espanya, per a una breu estada. Faria un segon viatge l'any abans de morir, el 1971. Però aquestes estades li van deixar un sabor agredolç, tot i que va establir col·laboracions amb alguns intel·lectuals antifranquistes com Joan Brossa. Literàriament se l'ha adscrit a la generació del 27; amb els membres de la qual mantenia molt bona relació (Alberti, Salinas, Gerardo Diego...). Max Aub també pintava, però ho feia amb un heterònim: Jusep Torres Campalans.

L'adaptació

No va ser fàcil reduir l'obra magna de Max Aub, que pretén ser una crònica del conjunt de la guerra a un espectacle per veure en una sola sessió (de fet, la primera versió teatral era de 12 hores). El laberinto mágico és una obra que es basa en un canvi continu d'escenaris i de personatges, per tal de donar-li aquest aspecte de muntatge coral que s'ha volgut donar-li. Per realitzar aquesta obra, que posa en acció molts personatges, s'ha comptat amb 15 actors, cadascun dels quals interpreta diversos personatges: Juan Carlos Talavera, Javier Carramiñana, Paco Celdrán, Bruno Ciordia, Jorge Kent, Ione Irazabal, Jorge Machín, Paco Ochoa, Paloma de Pablo, Marisol Rolandi, Macarena Sanz, Alfonso Torregrosa, Karina Garantivá, María José del Valle i Pepa Zaragoza. La tasca d'adaptació dramàtica de l'extens text d'Aub ha anat a càrrec de José Ramón Fernández.

image (5)

Aub en estat pur

Caballero aconsegueix reproduir la tensió dramàtica de l'obra de Max Aub i la trasllada a l'escenari amb el punt d'avantguardisme que té tota l'obra d'aquest. El laberinto mágico sintetitza el drama de la guerra civil amb tota l'espectacularitat que ofereix una posada en escena d'una gran magnificència. El Romea aconsegueix, en aquests dies convulsos, posar tot el drama dels anys trenta al servei de la reflexió sobre la situació actual. Una obra espectacular que no podia ser més oportuna.