L'Avenç arriba als seus 40 anys. I ho fa amb un número dedicat especialment a l'aniversari, que pretén ser "un homenatge a la revista, a una trajectòria i a uns noms d'una gent que ja ha desaparegut". Amb aquesta publicació es vol destacar "alguns mestres" que han col·laborat amb la publicació al llarg de la seva història, com Josep M. Castellet, Pierre Vilar, Eva Serra, Borja de Riquer, Joan B. Culla... El director de la revista, Josep M. Muñoz, assegura que tot i que la revista ha canviat molt, té una gran admiració per la tasca feta pels seus predecessors.

Reivindicació

El primer número de L'Avenç tenia una ferma voluntat militant: de fet, incloïa una entrevista amb el president Tarradellas, encara a l'exili. Al llarg de la seva història, la revista sovint s'ha hagut de preocupar per les relacions entre Catalunya i Espanya. Ara, aquesta revista arriba al seu 40 aniversari en uns moments molt convulsos. Els seus promotors, Josep Maria Muñoz i Núria Iceta, apunten que l'aniversari s'ha vist obligat a ser alhora festiu i reivindicatiu. La portada del número especial és emblemàtica i representa el cafè per a tots trencat a Catalunya. Ara més que mai, L'Avenç reclama la mirada crítica sobre el passat del país, perquè només amb el coneixement del passat es podran superar els reptes del futur. Josep Maria Muñoz ha afirmat que el més important és que és una revista que ajuda a pensar més enllà de les necessitats de la immediatesa: "Hi ha una continuïtat amb els problemes; si no entenem el passat difícilment podrem entendre la situació actual. Els problemes que tenim no vénen de la darrera legislatura ni dels darrers 10 anys, sinó que es remunten a com a mínim 100 anys". I per això afirma que alguns dels articles de temps passats, publicats a la revista, estan de plena actualitat.

Temps difícils per a les revistes

Josep M. Muñoz ha explicat que la publicació gaudeix, històricament, d'una "mala salut de ferro". L'Avenç no ha volgut renunciar a la seva presència als quioscs, tot i que la seva major força, segons els seus editors, radica en el nombre "important" de subscriptors. Ara la idea és ampliar la presència a les xarxes per tal d'oferir certs continguts amb més immediatesa. Muñoz, malgrat tot, s'ha mostrat preocupat per la "pèrdua de pes real dels historiadors". Considera que en l'actualitat no hi ha historiadors que siguin referència del pensament com ho havien estat en el seu temps professionals com Pierre Vilar.

Més enllà de la història

La revista va néixer de la mà d'uns estudiants molt polititzats que feien una revista ciclostilada anomenada Història i societat. Però va anar canviant a mesura que el món històric es va consolidant i el model es va esgotant. només com una eina de discussió històrica. Des del 1999 aposta també per una reflexió al servei de l'actualitat. Va deixar d'estar centrada en un dossier d'estudis històrics, i va adoptar una estructura més clàssica de revista, amb una entrevista, reportatges, cròniques culturals, ressenyes en profunditat... Els seus editors no descarten canvis, però tenen la ferma voluntat de fer una reflexió més de fons que la que ofereixen les xarxes i els mitjans de comunicació... "No cal córrer tant", afirma Muñoz, que defensa uns tempos més moderats: "s'han de fornir elements de reflexió" i "això duu temps".

Nous públics

L'Avenç va ser una revista que va néixer destinada a un públic d'historiadors, que ara s'ha renovat amb joves professionals que volen aprofundir més en el món cultural. El gran repte de la publicació, doncs, seria que "el públic al que no hem arribat és més gran que al que hem arribat". Ara bé, Muñoz ha criticat que la universitat s'hagi allunyat de les necessitats de la societat i que les publicacions dels professors s'orientin cap a revistes especialitzades en anglès i excloguin l'alta divulgació en català: els especialistes cada cop estan menys interessats en arribar al carrer.

Un número especial

Per celebrar els 40 anys, L'Avenç ha tret un número especial on recupera textos emblemàtics publicats als seus 40 anys d'història: de Pierre Vilar, d'Eva Serra, de Núria Sales, de Miquel Barceló... També recupera una entrevista a Josep Fontana ("el mestre Fontana" per a tants i tants historiadors). I a l'editorial, l'equip directiu celebra la continuïtat d'una revista que no ha tingut cap gran grup editorial al darrera (només van establir un vincle de 2006 a 2012 amb RBA) i que s'ha basat en "la força que li donen els seus lectors", cosa que li ha garantit la seva independència. Però també apunta en què és una revista que ha estat capaç d'adaptar-se als canvis.

40+10

La celebració del 40 aniversari de la revista coincideix amb el 10è aniversari de l'editorial de L'Avenç, dedicada a publicar llibres de tots els gèneres que convergeixen amb la ideologia de la revista i que tenen com a fil conductor la memòria. Segons Núria Iceta, aquesta editorial vol ser una "plataforma de trobada" d'alguns pensadors que col·laboren en la revista, i alhora una "plataforma d'irradiació" del seu pensament. Porten publicats, ja, 80 títols i per a l'any proper ja en tenen quatre a punt: Els barcelonins, d'Adrià Pujol (un llibre sorgit de les col·laboracions de Pujol amb la revista), El barri de la Plata, de Julià Guillamón (sobre el Poblenou), els diaris de Katherine Mansfield i Les closes, de Maria Àngels Anglada. Per celebrar-ho tot, L'Avenç ha convocat una festa per a aquest dijous. Asseguren que ja tocava. I a la Biblioteca Jaume Fuster de Lesseps s'ha inaugurat una petita exposició com a homenatge al recorregut de la històrica revista.