Els Reis Mags són un referent molt potent a l'Església cristiana. Tot i que la tradició té molta força a la Mediterrània catòlica, també és present a la tradició copta, a l'armènia i a l'ortodoxa. Malgrat tot, als evangelis les mencions als Reis Mags són ben breus (si no tenim en compte els evangelis apòcrifs). De fet, tan sols apareixen a l'Evangeli de Mateu (Mt2, 1-12), i allà no se'ls menciona ni com a reis, ni com a mags. Se'ls defineix, senzillament, com a "savis d'Orient". Això sí, es fa menció a "l'estrella" del nen Jesús, que els guia fins a Betlem (tot i que no es descriu com era). I Mateu també menciona els regals que van portar aquests savis al nen. No hi havia joguines: hi havia or, mirra i encens.
Els Reis Mags, tots ells blancs i amb barret frigi, com els perses, en un mosaic del segle VI. Ravenna, Basilica di Sant'Apollinare Nuovo. Foto: Nina-no.
Tres?
És probable que a partir de la llista dels presents reials es divulgués la idea que els reis eren tres, tot i que Mateu en cap moment menciona quants eren. De fet, tenim imatges dels Reis Mags a les catacumbes romanes on se'n representen dos, tres o quatre monarques. Sembla que va ser al segle V quan el Papa Lleó I Magne va establir que n'eren tres (tal vegada per simple mitjana aritmètica). Però en certes tradicions orientals es deia que els mags eren dotze, com els apòstols. Als evangelis no se'n menciona els noms, i durant segles no se'ls atribuïa cap nom en particular. Però al segle VI, per primera vegada, se'ls va atorgar els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. Està documentat al mosaic de la basílica de Sant'Apollinare Nuovo.
Taula de l'Adoració dels Reis Mags, de Pedro de Campaña (cap al 1550), en què se'ls representa com a representants de tres edats: un jove, un de mitjana edat i un vell. Foto: Nacho Traseira.
Trio peculiar
Algunes visions medievals dels Reis Mags els presentaven com a representants, no de la humanitat sencera, sinó de les diferents edats de l'individu. Fins al segle XV, però fins i tot en alguna representació posterior, era habitual mostrar a Melcior, a Gaspar i a Baltasar com un jove, un adult i un vell. A l'Edat Mitjana, en un període de feudalisme, ja era típic representar els savis de l'Evangeli de Mateu com a nobles o monarques.
Abraham Bloemaert, L'adoració dels Reis Mags (1624).
Lost in traslation
Patricia Grau-Dieckmann, en un estudi sobre la iconografia dels Reis Mags, apunta que un dels primers problemes és de traducció. L'expressió "mags vinguts de l'Orient" que figura a la versió grega que es conserva de l'Evangeli de Mateu, no sabem exactament a què es refereix. Segons la tradició armènia, els mags vindrien de l'Índia; alguns els consideren procedents de Mesopotàmia, però és possible que la traducció no sigui molt exacta. El Papa Benet va afirmar que fins i tot podrien venir de Tartessos, d'Andalusia; segons ell l'expressió bíblica només volia definir algú que ve de molt lluny.
Sandre Prunati, Adoració dels Reis Mags. Museu de la Basílica Gandino.
Tres races
A partir del segle XV els Reis Mags ja no es consideren com procedents de l'Orient, sinó que se'ls considera com a representants de les diferents comunitats de la humanitat. Durant molt de temps es va considerar que cadascun d'ells venia d'una de les tres parts del món antic conegut: Àsia, Europa i Àfrica. Potser procedeix d'aquí el costum de representar el tercer rei com un negre (el paper li pertocaria, finalment, a Baltasar). Malgrat tot, en la tradició s'ha preferit representar un rei com a morè i l'altre com a ros (o com a canós) a incorporar els indis americans o els asiàtics a la tríada reial.
La jornada dels Tres Reis (1825). Leopold Kupelwieser (1796-1862).
Regals recents
A la catedral de Colònia asseguren que s'hi conserven les relíquies dels Reis Mags, dutes per Frederic Barbarroja I a Alemanya des de Constantinoble. Als països catòlics la festa dels Reis se celebra amb l'Epifania, el 6 de gener. Però la tradició de fer regals als nens és més aviat recent: no va aparèixer fins al segle XIX. I tot que a mitjans del segle XIX va haver-hi algunes cavalcades, a Catalunya no es van popularitzar fins a principis del segle XX.
El reliquiari dels Reis Mags a la catedral de Colònia. Foto: Elya.
Foto de portada: L'Adoració dels Mags de Fra Angelico i de Filippo Lippi.