Ara Llibres publica Receptes per enamorar i matar de Sally Andrew (en castellano en Grijalbo). L'autora busca ingredients d'èxit i els barreja en una novel·la situada a la regió sud-africana del Karoo: una excel·lent cuinera, grans amors, un crim, problemes ecològics, discriminació, violència masclista, bones intencions... Però el resultat està molt lluny de l'interés que desperta cadascun d'aquests temes per separat.

Laura Esquivel ha fet molt de mal

Como agua para chocolate va suposar un terratrèmol en el món literari. Laura Esquivel va escriure una història on l'amor i el desig es sublimaven a través de la cuina i l'èxit fou immediat. Però el terratrèmol Esquivel es va reproduir amb centenars de rèpliques, d'una qualitat més que dubtosa. A l'obra de Sally Andrew, una gran cuinera obre  un consultori sentimental a un diari local; es tracta d'un consultori molt especial, ja que respon als que li escriuen amb un consell i una recepta, que resol tots els problemes del lector. Una història ben poc versemblant, i amb  poca gràcia.

Stieg Larsson també n'ha fet molt

Mil·lenium va difondre la novel·la negra entre públic que, habitualment, no era gaire afeccionat a ella. Per reclutar nous públics Larsson combinava un crim, i la investigació conseqüent, amb una denuncia molt políticament correcta dels mals de la humanitat. També va tenir molts imitadors: els qui escrivien novel·les moralistes van començar a incorporar algun crim a les seves obres, i els que escrivien novel·la negra van començar a incloure a les seves obres transexuals, nens maltractats, dones agredides per les seves parelles, invàlids, membres de minories, víctimes del racisme, crims ecològics, especulació immobiliària... Andrew, per no errar el tret, ho combina tot: lesbianisme, crims ecològics, violència masclista, especulació immobiliària, vegetarianisme... Però té problemes per mantenir l'efervescència del còctel. Un dels personatges, que al principi de l'obra és un masclista impenitent que agredeix la seva dona, acaba l'obra com un pallasso estrambòtic i divertit. Els que es passen l'obra devorant carn, a la fi deixen viure un xai per tal de no matar-lo. I bona part de les històries perverses, acaben perdent-se en la complexitat de la trama. Qui vulgui novel·la negra sud-africana de debò, que llegeixin Deon Meyer o James McClure, els reis de l'especialitat.

L'exotisme

El llibre pretén reflectir la natura, la gent i l'ambient de la regió del Karoo, i per això, malgrat estar escrit originalment en anglès, incorpora moltíssimes paraules en afrikaans. El lector, doncs, es tornarà boig avançant i retrocedint entre el text de la novel·la i el glossari que està al final. És lògic que s'hagi d'incloure un mot en afrikaans com "klipspringer" (un determinat d'antílop) o "spanspek" (un tipus de meló), perquè el nom potser no existeix en altres llengües (i de ben segur no existeix en català). Ara bé, no és tan clar perquè s'han d'incloure en afrikaans termes com "lammetjie" (xai) o "knyp" (pessigar). Sens dubte, l'autora pretén donar un toc d'autenticitat al text: un punt d'exotisme a costa de convertir el llibre en un immens jeroglífic. 

El toc final

A la fi del llibre, s'hi inclou un receptari de menjars típics del Karoo, que s'inicia amb una mostra més de l'esquizofrènia de les bones intencions. En primer lloc, l'autora s'excusa , de cara al públic vegà, perquè moltes receptes porten xai, mantega i ous (potser es disculpa perquè els habitants de la regió no han estat sempre vegans). Sally Andrew recomana al lector que s'asseguri "que la carn i els productes lactis que utilitzeu procedeixin d'una granja com cal: una granja que tingui els animals en llibertat o on es criïn animals de caça. Els animals haurien de viure al sol i menjar del veld". De fet, no crec que els lectors en atur o amb un salari mínim tinguin gaires opcions de comprar carn d'aquestes granges. Per altra banda, no acabo de tenir clar l'avantatge que li suposa a l'antílop ser criat en una granja i no d'haver crescut al veld, si al final has d'acabar dins un pastís de carn.

Ni, ni, ni...

Receptes per enamorar i matar no aconsegueix els seus propòsits. Com a novel·la d'amor, és francament cursi. Com a novel·la policíaca, és absolutament erràtica, i és incapaç de seguir un fil argumental. Com a novel·la política no pot ser més tova. Les receptes de Sally Andrew no maten. I enamorar, encara menys. Probablement, només engreixen.