El teatre ha decidit abordar també el procés sobiranista. Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, va pensar que el teatre no podia estar al marge del que estava succeint al país i va encarregar a 11 dramaturgs uns breus textos sobre el procés sobiranista. Cadascun d'aquests textos està preparat per a un màxim de tres actors i té una durada màxima de deu minuts. Se'n farà una lectura dramatitzada els dies 12 i 19 de febrer, a les 21h. Les dues actuacions es presentaran al Lliure de Gràcia sota el títol: En procés. El director de les dues sessions serà Iban Beltran, però cada lectura serà dirigida, en principi, pel seu propi autor.

Dues sessions diferents

Lluís Pasqual s'ha inspirat en el "teatre d'emergència", de gran tradició als països britànics. La primera funció, la del dia 12, inclourà cinc textos: La peixera de Marc Artigau, interpretada per Jordi Rico, un text de Victoria Szpunberg amb el títol encara per determinar, llegit per Txell Bonet; Contra la pàtria d'Esteve Soler amb interpretació d'Andrés Herrera i de Jordi Rico; Traïció de Marta Galán amb la lectura de Nuria Lloansi; i Constitució de Guillem Clua amb Ramon Pujol i Jaume Ulled. La funció del dia 19 incorporarà sis textos: Només una veu de Llàtzer Garcia amb lectura d'Ivan Benet; Estancades de Cristina Clemente, que comptarà amb la direcció de Mònica Bofill i la participació de les actrius Júlia Barceló i Laura Conejero; Capità Mandrake de Clàudia Cedó amb la interpretació d'Alejandro Bordanove i de Miquel Gelabert; You say you want a revolution d'Helena Tornero amb els actors Ahmad Alhansho, Alicia G. Reyero i Manar Taljo; La solitud de l'u de Sergi Belbel, amb direcció d'Israel Solà i al repartiment Alejandro Bordanove i Laura Conejero; i Ella de Lali Álvarez amb la lectura d'Imma Colomer.

en proces teatre lliure

Més enllà del pamflet

Lluís Pasqual, en la presentació d'aquests espectacles, ha apuntat que el teatre pot servir per expressar la sensació d'impotència que moltes vegades genera el procés. Pasqual ha afirmat que, per edat, ja li ha tocat viure massa censura com per ara haver-se de preocupar de si aquesta representació molesta a algú o a algú altra. Seran doncs, unes lectures carregades d'emotivitat. Victoria Szpungberg, per exemple, és molt amiga de Jordi Cuixart, i ha abordat el text com un tema molt personal. En canvi Cristina Clemente s'ha volgut centrar en la dificultat d'empatitzar en un tema tan visceral i ha apuntat que el més difícil, en aquest cas, és no ser pamfletari. El gran protagonista d'alguns dels textos és el dia 1 d'octubre. Però Lali Álvarez, en canvi, evita  enfoca el procés des del punt de vista de fets transversals, però afectats pel procés, com l'accés a la vivenda.