El 1970 el franquisme va organitzar el que havia de ser el gran judici contra ETA: el procés de Burgos. 16 membres d'ETA van comparéixer davant un consell de guerra amb el que el franquisme volia donar el cop de gràcia a l'organització armada i recuperar prestigi internacional. Finalment, sis dels acusats serien acusats a nou penes de mort. Els presos van aprofitar el judici per a denunciar els abusos del poder central contra el poble basc, i van decidir, després de declarar, no reconèixer el tribunal i negar-se a col·laborar amb ell. Aquest moment del procés es pot reviure ara gràcies a la revista Sàpiens , que dedica el número de març al procés de Burgos, amb un article d'Antoni Batista i sengles entrevistes a l'advocat Miguel Castells i a un dels fundadors d'ETA, Julen Madariaga. Aquest número incorpora una gravació del moment de la declaració de Mario Onaindia i del cant del Eusko Gudariak per part dels presos. Amb motiu d'aquesta publicació, han convocat al Museu d'Història de Catalunya, aquest divendres a les 19h, una xerrada de Miguel Castells, un dels defensors dels acusats.

Una gravació clandestina

Tot el que succeïa a la sala del Consell de Guerra circulava immediatament, perquè el judici havia despertat molta expectació. A l'estranger, la informació arribava a través dels articles dels corresponsals enviats a Burgos. A Euskadi, a través de textos reproduïts amb precàries màquines multicopistes. Però també va haver-hi qui va aconseguir gravar, de forma clandestina, la sessió del tribunal. I aquesta còpia va circular de forma clandestina per Euskadi. I una d'aquestes còpies és la que Sàpiens ofereix als seus lectors. Es tracta d'una gravació de 13 minuts on se sent la declaració de Mario Onaindia (més tard militant d'Euskadiko Esquerra i del PSOE) denunciant que havia estat torturat per la policia. En la gravació se sent com Onaindia és interrogat per Miguel Castells, amb alguns xocs amb el president del tribunal. Davant la negativa del president a que Onaindia continui declarant, els acusats es revolten i canten l'Eusko Gudariak (la tensió va ser molt forta, perquè alguns dels militars presents van arribar a treure els sabres i les pistoles). Els acusats van renunciar als seus advocats defensors, com una forma de denunciar l'arbitrarietat del tribunal.

Tret per la culata

El franquisme havia agrupat en un sol judici a diversos membres d'ETA, entre ells dos capellans, amb causes pendents molt diferents. Ho va fer amb finalitats publicitàries: pretenia recuperar prestigi mundial mostrant la cara més perversa d'ETA. Però a la fi, els militants d'ETA van acabar per convertir el seu procés en un judici al franquisme. Les nou condemnes a mort van produir una onada de protestes sense precedents a Euskadi. A Catalunya, a Montserrat, un grup de 300 artistes i intel·lectuals es van tancar a l'abadia de Montserrat. I a nivell internacional va haver-hi una allau de protestes, amb manifestacions davant de les ambaixades espanyoles i protestes diplomàtiques fins i tot del Vaticà. El Consell de Ministres, finalment, va commutar les penes. Allò que s'havia plantejat com una prova de força del règim va acabar essent vist com una mostra de la seva debilitat.