L'Ajuntament de Barcelona ha presentat avui, en el marc de la Festa Major de les Corts el resultat del concurs d'idees per a instal·lar un monument a les Corts, en record de la presó de dones de trista memòria, on moltes dones republicanes van ser empresonades. El monument se situarà a la cruïlla dels carrers Joan Güell i Europa, que s'ampliarà amb l'eliminació de la filera d'aparcament i dels contenidors.
Els tòtems, fixats
Entre els 5 projectes presentats, ha resultat guanyadora una proposta presentada per la professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Núria Ricart, l’arquitecte Jordi Henrich, i l’historiador Fernando Hernández Holgado. La intenció és afegir un monument de “land-art” a l’actual intervenció dels tòtems informatius, que esdevindran permanents i també incorpora la creació d’un espai públic pacificat que inclourà tot el perímetre de la desapareguda presó. El terra es pavimentarà amb peces de basalt i s’afegirà un monument minimalista, format per sis grans pedres d’esculleres procedents de diversos orígens de la península. Gravades al terra i lligades a cada una de les pedres, s’inclouran inscripcions amb informacions històriques sobre el que fou la presó de dones durant el franquisme, així com informacions geològiques i de procedència de les pedres. Contemplat com un espai de pas obert a tothom, la idea és endinsar els vianants en la realitat del que va representar i el que es va viure dins la presó. El projecte també inclou nou arbrat i la il·luminació especial de tot el xamfrà. Alhora es marcarà de manera puntual el perímetre de la presó amb xapa d’acer corten gravada a la vorera i amb pintura a la calçada.
Els tòtems en el seu estat actual. Foto: TCuevas33.
Un centre per a preses polítiques
Fins el 1936, a la masia de Can Duran, on avui en dia hi ha el Corte Inglés de Diagonal, va haver-hi un asil per a noies "extraviades" que era regit per les germanes Dominiques de la Presentació. El 1936 es va enderrocar la presó de dones del carrer Reina Amàlia (on hi ha l'actual plaça Folch i Torres) i la Generalitat va habilitar Can Duran com a presó de dones, on durant la guerra van estar-hi tancades dones dretanes i, després dels fets de maig, preses del POUM i anarquistes. A partir del gener de 1939 el centre va esdevenir Presó Provincial de Dones, regit per les monges de l'orde de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Un centre pensat per a 100 dones va arribar a encabir fins a 2.000 recluses, algunes d'elles amb els seus fills. Onze d'elles van ser afusellades pels franquistes.
Condicions infernals
Algunes de les preses han deixat testimoni sobre la situació crítica en què van viure al centre. Les monges que el gestionaven hostilitzaven i humiliaven contínuament a les presses. El seu objectiu era doblegar a les dones republicanes i fer que renunciessin als seus principis. Hi havia preses que dormien a les escales, o sobre la tassa del wàter, perquè no hi havia espai. El menjar era infecte. La brutícia era omnipresent i l'aigua mancava, però les dones intentaven mantenir la màxima higiene. Algunes d'elles van estar mesos incomunicades, d'altres van ser maltractades, moltes patien desnutrició... Les malalties eren omnipresents. A algunes, que eren mares, els van prendre els nadons mentre eren preses per donar-los en adopció. El 1955 el centre es va tancar, perquè la Direcció General de Presons va considerar que no estava preparada per a ser un centre penitenciari. El 1974, en el solar de l'antiga presó, s'hi va construir el nou Corte Inglés de Diagonal. Fins fa poc ningú va pensar en recordar les preses tancades al centre de les Corts.