Els premis Crítica Serra d'Or han arribat a la seva 52ª edició. Aquests guardons prenen el seu nom d'una revista cultural de l'abadia de Montserrat que enguany ha arribat als seus 700 números, i volen premiar a moltes modalitats de la cultura catalana, a través de les valoracions dels crítics; inclou premis a modalitats més populars, com la novel·la o l'espectacle teatral, però també a algunes menys difoses, com la traducció, la catalanística, la recerca científica... L'acte s'ha celebrat a l'Espai Endesa, un magnífic espai, situat prop de l'Arc de Triomf, que mostra el més bell modernisme industrial. Ha actuat com a amfitriona de l'acte Isabel Buesa, directora general d'Endesa Catalunya, qui ha celebrat la tasca de l'Abadia de Montserrat en la defensa de la cultura.

espai endesa sergi alcazar

L'abat de Montserrat: "Hem vist retrocessos que no ens haguéssim imaginat de veure mai més"

Montserrat, sempre a la línia de front

L'abat de Montserrat, Josep Maria Solé, en el seu discurs inaugural de l'acte, ha volgut referir-se al difícil moment polític i social, amb presos i persones a l'estranger: "Hem vist retrocessos que no ens haguéssim imaginat de veure mai més", ha afirmat l'abat. Ha destacat l'absència a l'acte dels membres del Govern, com a mostra dels moments tensos que es viuen. Però ha volgut posar una nota d'esperança de cara al futur, en afirmar que "no estem descoratjats. La nostra cultura, la nostra societat, tenen vigor per continuar endavant, per continuar pujant els esglaons que menen al futur". I ha afirmat, tot citant Salvador Espriu, que el monestir de Montserrat continuaria fidel a la seva missió: "Ens mantindrem per sempre més fidels al servei d'aquest poble".

premis serra d'or critica sergi alcazar

Adrià Pujol ens apropa a Perec en català

L’obra Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, de Josep Lluís Badal, ha estat guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2018; Teresa d’Arenys. Obra poètica (1973-2015), de Teresa d’Arenys, ha rebut el premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2018; Mercè Ibarz, amb L’amic de la finca roja, el premi Crítica Serra d’Or 2018 d’Assaig; i Adrià Pujol Cruells el premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2018 per L’eclipsi de Georges Perec. Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Mirar el cel, a la ciutat, per veure els ocells

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Marc Gil ha guanyat el premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 (Humanitats) per l’obra Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració de l’Ajuntament durant el primer Franquisme. L’Institut Català d’Ornitologia, per Atles dels ocells nidificants de Barcelona ha obtingut el premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 (Altres Ciències). I L’ambassadeur de la République des Lettres. Vie et oeuvre de Robert Robert i Casacoberta (1823-1873), de Julien Lanes Marsall, ha rebut el premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2018.

Premi a una obra sobre la llibertat i la censura

Dins l’apartat de Teatre, l’obra de Pau Miró Un tret al cap s’ha endut el premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 al text de teatre català; Medusa de La Virgueria, dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín, el premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 a l’espectacle teatral; mentre que Marta Carrasco, per Perra de Nadie, un espectacle d’una força i un coratge estremidors, que culmina un llarg recorregut creatiu d’elevat nivell d’exigència, qualitat artística i profunditat humana, ha guanyat el premi Crítica Serra d’Or de Teatre 2018 a l’aportació més interessant.

premis critica serra d'or public sergi alcazar

Premi per a Benegas i per a Carranza

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el premi Crítica Serra d’Or Infantil 2018 és per a l’obra I aquí dins, qui hi ha?, amb text de Mar Benegas i il·lustracions de Sandra Navarro, Lalalimola; el premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2018 és per a Una bala per al record, de Maite Carranza; mentre que el premi Crítica Serra d’Or Coneixements 2018 és per a Ports, de Víctor Medina.

Marta Carrasco: "Vull dedicar aquest premi a una persona que va morir per la llibertat, el meu avi Manuel Carrasco i Formiguera"

Premis en moments difícils

Diversos guardonats han volgut deixar constància de la situació política. Marta Carrasco ha confessat que viu molt trista: "No puc ni veure la televisió. I ha apuntat que trobava grans semblances entre aquest període i el del seu avi, Manuel Carrasco i Formiguera, líder democratacristià afusellat per les forces franquista. Ha volgut dedicar-li el premi, perquè va ser "una persona que va morir per la llibertat". El premiat en la categoria de novel·la, Josep Lluís Badal, amb un llaç groc, ha volgut denunciar l'estat del món i del país: s'ha referit als presoners, a la gent que és "a la presó de la pobresa", als professors de l'IES Palau... I ha valorat en aquest context, especialment, "les lletres" que "ens uneixen en un tot". Marc Gil ha celebrat que a partir de la publicació del seu llibre, sobre la depuració de funcionaris a Barcelona després de la guerra civil, s'hagi fet una tasca pendent, des de feina molts anys: la rehabilitació dels apartats dels seus càrrecs. Isis Martín ha fet referència tant al context català com al context mediterrani, i ha volgut fer una reflexió sobre què diran les properes generacions sobre la inacció de tota la nostra societat davant uns fets tan greus. També Julien Lanes, en el seu parlament sobre la seva biografia de Robert Robert i Casacuberta, ha volgut recordar aquest diputat republicà, un mobilitzador de masses mitjançant l'escriptura festiva, ha volgut celebrar el republicanisme, en el 150 aniversari de la Revolució de Setembre de 1868. Per la seva banda, Pau Miró ha fet una apologia de l'ètica professional dels periodistes, especialment en un moment com l'actual de vulneració de drets. Maria Dolors Portús, secretària general de Cultura de la Generalitat, ha volgut tancar l'acte en nom del conseller exiliat, Lluís Puig, i ha destacat que si als anys seixanta Serra d'Or va trobar una via per crear il·lusió en uns temps difícils, avui en dia això també és possible. I ha acabat el discurs de tancament amb una frase de Pompeu Fabra: "Cal no abandonar mai, ni la tasca, ni l'esperança".