Avui l'editorial Planeta ha presentat a la premsa, al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, la LXVII edició del Premi Planeta de Novel·la, que es fallarà demà. És el premi més ben dotat de les lletres espanyoles, amb una dotació de 610.000 euros per al guanyador i 150.250 per al finalista. Enguany les deu obres finalistes han estat escollides entre les 642 presentades, nou rècord de participació a la història del guardó. El Jurat del Premi enguany l’integren Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, secretària amb vot.
Crehueras i els membres del jurat del Premi Planeta. Foto; twitter @edit planeta.
Reclamació de polítiques en favor del llibres
José Crehueras, president del grup Planeta, davant els 150 periodistes acreditats, ha manifestat la seva satisfacció perquè l'any passat es van superar els nivells de venda del guanyador. Crehueras ha volgut aprofitar l'ocasió per reclamar accions en favor del món del llibre, i per això ha exigit a les institucions un pla en defensa de les llibreries i una acció contundent en contra de la pirateria (que s'ha incrementat en un 20% en el darrer any i que afecta directament als beneficis dels autors) i també ha trencat una llança en pro d'un programa de foment de la lectura. Jesús Badenes, director de l'àrea de Llibre de Planeta, ha manifestat que el sector del llibre manté la seva vitalitat a nivell mundial, però que té problemes a certs països. Ara bé, ha apuntat que cal apostar pels nous formats, com l'audiollibre, encara que el llibre en paper continua essent el preferit del lector. Respecte al mercat espanyol, apunta que la venda de llibres ha crescut en els darrers 4 anys, especialment en l'àmbit de ficció i literatura infantil i juvenil. S'ha felicitat que en les darreres edicions del premi s'ha venut un milió de còpies dels guanyadors, entre el premiat i el finalista.
Creuheras: Planeta continuarà a Madrid, perquè les circumstàncies no han canviat
Foto: @edit_planeta
Planeta seguirà a Madrid
Preguntat pels periodistes, Crehueras ha afirmat que Planeta, que l'any passat va traslladar la seva seu a Madrid a causa del procés, no s'ha plantejat retornar a Catalunya, perquè "les circumstàncies no han canviat" i fins i tot ha declarat que ni tan sols havien estudiat aquesta possibilitat. La concessió del Premi tindrà lloc el dilluns 15 d’octubre a Barcelona, en el transcurs d’un sopar literari al Palau de Congressos de Catalunya. L'any passat, a pocs dies del referèndum d'autodeterminació, la classe política va estar absent d'aquest encontre, i el rei d'Espanya, que habitualment és present a la concessió, no va assistir-hi.
Els finalistes
De les obres presentades, 414 procedien de l'Estat espanyol (41 d'elles, de Catalunya), 28 venien d'altres zones d'Europa, 190 havien estat enviades de l'Amèrica Llatina, 20 eren dels Estats Units i el Canadà, i 2 han arribat d'Israel. La resta no especifiquen la seva procedència. Els deu manuscrits finalistes són els següents:
_ El adiós, de Sandra Glaser (pseudònim)
_ Violencia de género, de Paulina Ayerza (pseudònim)
_ Mirando a un cielo silencioso, de Elena Francis (pseudònim)
_ El ascenso, de James Sussex (pseudònim)
_ El arte de la fuga, de Daniel Tordera
_ La sombra del cerezo, de Ariane Onna (pseudònim)
_ Los perdedores, de María Díez García Mate, de Hatshepsut (pseudònim)
_ Ángela, de Leticia Conti Falcone
_ El amante de la Viuda Negra, de Ray Collins (pseudònim)
Històries femenines
Juan Eslava Galán, com a representant del jurat, ha constatat que enguany, entre les novel·les finalistes, hi ha un alt nombre de novel·les amb protagonisme femení, i amb una mirada de dona sobre el món. Entre aquestes no falta alguna novel·la negra, una d'elles situada en els pitjors anys de la crisi. Perquè així com les històries sobre la guerra civil semblen en retrocés, la novel·la negra segueix en plena vigència. Ara bé, és gènere policíac amb una mirada moderna, vinculada a la realitat més actual més que als clàssics del gènere.
Un premi amb molta història
El Premi Planeta es va començar a concedir el 1952. L'han obtingut obres tan destacades com La muchacha de las bragas de oro, de Juan Marsé, Los mares del Sur, de Manuel Vázquel Montalbán, Crónica sentimental en rojo, de González Ledesma... Entre els finalistes hi havia autors tan destacats com el peruà Manuel Scorza, amb Redoble por Rancas. Però molt sovint el premi ha recaigut en autors amb bones perspectives comercials, però amb obres de qualitat dubtosa. En vàries ocasions s'ha acusat als organitzadors de negociar la concessió amb criteris de vendes i no pas literaris.