El PEN Català ha iniciat la campanya "Lletres X la llibertat" per tal de denunciar l'empresonament dels dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i dels consellers tancats a presó, així com l'exili de la resta del govern. Per tal de defensar-los, cada dia publicarà, mitjançant les xarxes socials, un text literari escrit des de l'exili o en captiveri, d'autors catalans o universals. Ho fan amb el convenciment "que la literatura ens dóna aixopluc, ajut i serenor en aquests moments tan injustament difícils".

Per la llibertat

El PEN qualifica l'empresonament d'injust i afirma que l'únic delicte dels perseguits pels tribunals és "defensar la voluntat majoritària expressada a les urnes dels ciutadans de Catalunya, de manera pacífica i cívica, recorrent a multituds d’iniciatives cohesionadores i garants de la convivència social". Però el PEN no només denuncia l'empresonament, també critica "La humiliació constant i acarnissada de l’Estat espanyol envers un poble"

Benguerel, un cor català a Xile

El dijous, com a primer llançament de la campanya, el PEN Català va triar el text d'un autor català que va patir exili, Xavier Benguerel, l'autor d'Els vençuts i El testament, entre altres obres clau. Benguerel va fugir a França després de la derrota republicana, i més tard va instal·lar-se a Xile, on va escriure sobre l'exili en obres com Sense retorn. Malgrat passar molts anys fora de Catalunya va continuar donant suport a la cultura catalana.

Carner, retornar abans de la mort

josepcarner efe

Carner en l'únic viatge a Barcelona des de la seva marxa a l'exili, poc abans de morir. Foto: EFE.

El divendres, no podia ser d'altra manera, l'autor triat va ser Josep Carner, perquè el gran poeta català va passar la duresa de l'exili a Bèlgica. Només va tornar a Catalunya poc abans de morir, un viatge molt agredolç. El poema triat pel Pen Català no podia ser altre que Bèlgica

Bèlgica

Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmula,
tota desig d’emmirallar els estels.

M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.

Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.

Josep Carner

Des de la Sud-àfrica de l'apartheid

Breytenbach Rob C. Croes (ANEFO) GaHetNa (Nationaal Archief NL)

Breyten Breytenbach. Foto: Rob C. Croes (ANEFO) GaHetNa (Nationaal Archief NL).

El dissabte van oferir un text de Breyten Breytenbach, un blanc sud-africà que s'havia implicat en la lluita armada contra el règim de l'apartheid i que havia estat empresonat per això. És l'autor de Confesiones verdaderas de un terrorista albino.

L'home perseguit per Mugabe

ChenjeraiHove2007

Chenjerai Hove. Foto: Perijove - Swahili Wiki.

El text d'aquest diumenge estava escrit per Chenjerai Hove, un poeta de Zimbabwe que escrivia en anglès i en shona. Com a crític amb el règim de Mugabe va haver d'exiliar-se i va passar molt de temps a Noruega i a d'altres bandes d'Europa.