Josep Palau i Fabre (1917-2008) és el gran biògraf de Picasso, i l'home que va posar de relleu l'estreta relació entre el pintor malagueny i Catalunya. Però Palau i Fabre és molt més que un biògraf de Picasso: era un admirador que adorava al geni. Palau i Fabre guardava com un tresor una teula trencada que Picasso usava com a cendrer; tenia en una ampolleta sorra de la platja on solia banyar-se el pintor i estava tan obsessionat per fer fotografies del seu admirat ídol, que fins i tot el va fotografiar mentre orinava al carrer. Ara la Diputació de Barcelona presenta una exposició, comissariada per Víctor Fernández, que retrata l'especial relació que van tenir els dos intel·lectuals i que s'emmarca en la celebració de l'Any Palau i FabrePalau mira Picasso es podrà veure a Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona, a la Rambla de Catalunya, fins el 5 d'abril.

Picasso Palau Fabre Diputació BCN

Deure de recordar

Aquesta exposició ha estat coorganitzada entre la Diputació de Barcelona, la Fundació Palau i la Fundación Picasso Casa Natal de Màlaga. Mercè Conesa, presidenta de la Diputació, ha considerat necessària aquesta exposició, per la trajectòria "molt avançada al seu temps" de Palau, a qui ha qualificat d'agitador cultural clau. Víctor Fernández ha explicat que la seva intenció era que qui conegués l'obra de Palau sobre Picasso descobrís de quina forma havia arribat a les seves conclusions, però també volia que "qui no ha llegit l'obra de Palau sobre Picasso" surti de l'exposició amb ganes de llegir-la. Joan Noves, president de la Fundació Palau, ha volgut recordar que Fabre havia estat un ferm militant en favor de les llibertats, que s'havia arriscat per la democràcia, i ha exigit l'alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats ("tal i com ho hauria fet Palau si fos aquí").

presentació exposició Picasso Palau

Víctor Fernández en la presentació de l'exposició.

El notari

Víctor Fernández descriu la tasca de Palau i Fabre com a "notarial". Tenia l'obsessió de documentar tot allò que tingués relació amb el pintor: les cases on havia treballat, la gent amb qui havia col·laborat, els paisatges que l'havien inspirat... Palau n'estava convençut que Picasso era el major geni de la història de l'art, i creia que aconseguiria passar a la posteritat documentant la vida del mestre. Per això va fotografiar totes les seves cases, la seva vida familiar...  Víctor Fernández defineix el català com un "Sherlock Homes picassià". Tota la vida de Palau va acabar girant en torn a la tasca del malagueny, i gràcies a això va aconseguir una ingent tasca de documentació, que en part va publicar, i en part es conserva a la Fundació Palau. 

El mètode de treball

Víctor Fernández, amb aquesta exposició, pretén mostrar les interioritats de la feina del gran biògraf de Picasso. Palau no era un gran fotògraf; prenia imatges per més tard poder escriure, però aquestes imatges tenen un immens valor testimonial. Les fotografies dels estudis del pintor són l'eix central d'aquesta exposició de petit format, en què també hi juguen un paper destacat els textos de Palau sobre Picasso i, sobretot, els objectes que il·lustren la relació entre els dos: llibres dedicats, correspondència, objectes de Picasso recollits per Palau (i ara guardats per la Fundació Palau) i, sobretot, dibuixos i esborranys dedicats per Picasso a Palau.

Josep Palau i Fabre Fundació

Josep Palau i Fabre. Foto: Fundació Palau.

Palau, l'heterodox

Palau i Fabre és considerat com una eminència en els estudis picassians. Però a més a més és una figura polifacètica, que va tocar molts camps de la cultura: poeta, dramaturg, assagista, traductor, crític, contista... Malgrat tot és conegut pels seus estudis biogràfics sobre el pintor de Màlaga (va fer desenes de llibres sobre el tema). A més a més de tenir relació amb Picasso, també en va tenir amb Artaud, Octavio Paz, Jean Cocteau, Lorca... I també va mantenir contactes amb Perejaume, Tàpies, Miró, Barceló... El 1997 va rebre el Premi Nacional de Literatura.

Palau i Fabre al Palau Robert

A poques passes de Can Serra, a les Cotxeres del Palau Robert, es presenta una altra exposició vinculada a l'Any Palau i Fabre. Jo sóc el meu propi experiment. Tretze lectures dels Poemes de l’Alquimista de Josep Palau i Fabre, una mostra comissariada per Julià Guillamón, agrupa les obres de 13 artistes inspirades en Els poemes de l'alquimista de Palau. Els artistes convidats són Ignasi Aballí, Arnal Ballester, Enric Farrés Duran, Laura Ginés, Llamazares-Pomés, Maria Padró i Morrosko Vila-San-Juan. Han col·laborat també en el projecte els poetes Carles Rabassa, Núria Martínez-Vernís i Josep Pedrals. Males Herbes ha editat un llibre objecte com a catàleg d'aquesta expsoició.